Rigau busca vies per acabar el curs sense fer cas al TSJC

BarcelonaLa consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es va reunir ahir amb les escoles afectades per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els obliguen a fer un 25% de l’horari en castellà. L’aplicació de la mesura hauria de ser a partir del 2 de juny, quan es compleix un mes de l’última notificació judicial. Però el departament està estudiant si el recurs de cassació que presentarà en els pròxims dies davant el Tribunal Suprem (TS) pot alterar aquest termini. Alhora, estudiarà “el calendari d’activitats del mes de juny” de les escoles afectades, per “veure l’encaix i la viabilitat del compliment de la sentència en un mes tan marcat per les avaluacions”, segons va apuntar la consellera.

Rigau va adquirir aquests compromisos amb les AMPA i els directors i titulars dels centres (un de públic i quatre de concertats) afectats pel procés judicial, amb qui es va reunir per separat a la conselleria.

A tan poc d’acabar el curs, el departament podria al·legar que tot l’horari lectiu està atapeït d’exàmens finals “i no es pot avaluar en una llengua diferent d’aquella amb què s’ha estudiat la matèria”, va assenyalar Rigau.

L’estratègia també passa per guanyar temps fins que acabi el curs. Ni el recurs de cassació ni la petició de suspensió de la mesura que farà el departament no aturen automàticament l’aplicació del 25% de castellà. Però el departament està estudiant si el termini d’un mes que té per fer-ho podria començar a comptar a partir de la interposició del recurs de cassació, que Ensenyament farà efectiva abans del 15 de maig. Si això fos així, es podria endarrerir el requeriment a les escoles fins al 15 de juny, quan només queden cinc dies per acabar el curs, amb la qual cosa seria més fàcil encara al·legar aquestes dificultats tècniques.

Però l’escenari més incert és el que s’obre de cara al curs vinent, que arrencarà al setembre. Si no s’atén la petició de suspensió de la mesura i el TS encara no ha resolt el recurs (o l’ha resolt negativament), les dificultats d’organització dels centres per canviar la llengua d’una sola assignatura al castellà són més difícils d’argumentar. “Del setembre no en parlarem fins que no hi estiguem a prop, entre altres coses perquè encara està pendent d’aprovació el reial decret sobre el castellà” del ministre d’Educació, José Ignacio Wert. El decret preveu l’escolarització en castellà dels nens que ho demanin i obligaria la Generalitat a pagar una escola privada per poder fer efectiva aquesta obligació.

El PP demana separar els nens

Però el PP de Catalunya ha anat encara més lluny que el seu company del ministeri. En una proposta de resolució entrada a registre al Parlament, i que haurà de debatre’s en la comissió d’educació, el PP demana que es modifiqui la llei d’educació de Catalunya (LEC) per “eliminar” la “prohibició de separar els nens en grups classe” per raó de llengua, per garantir “l’escolarització en la llengua oficial habitual demanada pels pares”. La mateixa resolució, de fet, demana també habilitar línies diferents per al català i per al castellà, és a dir, fer dos grups en funció de la llengua “als centres d’educació infantil sostinguts amb fons públics”.