Salut
Societat  /  Salut 18/06/2022

50 drogues noves cada any: “Són molt lucratives i algunes, amb pocs mil·ligrams, letals”

La Unió Europea vigila de prop l'avanç de les catinones sintètiques, estimulants coneguts com a ‘sals de bany’

4 min
Una imatge de catinona sintètica, en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl juny passat, la Guàrdia Civil va confiscar 3,2 tones de catinones sintètiques al port de Barcelona que tenien un valor de 61 milions d’euros, la quantitat més gran requisada d’aquesta nova droga a Europa. Són un exemple d'estupefaent nou, que es coneix popularment com a sals de bany perquè es presenten en forma de cristalls blancs, i és un tipus de droga que la Unió Europea vigila de prop. Les catinones sintètiques es promocionen com a substituts assequibles d'altres estimulants, com les amfetamines i la cocaïna, perquè actuen sobre els mateixos receptors cerebrals i produeixen efectes semblants, fins al punt que de vegades costa distingir-les als laboratoris més especialitzats. Amb tot, la seva composició és prou diferent per no figurar al llistat de drogues controlades per les autoritats internacionals i, per tant, per escapolir-se d'aquelles legislacions estatals més laxes.

La cap d'acció de drogues noves de l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies, Ana Gallegos, alerta que la disponibilitat de drogues és molt elevada i cada vegada s'afegeixen al mercat més substàncies potents i perilloses de producció sintètica. Només l'any passat se'n van notificar 52. "S'introdueix una droga cada setmana de mitjana i això ens indica que els productors tenen coneixements de química i farmacologia, ja que se les enginyen per obtenir productes amb efectes psicoactius al cervell, és a dir, que puguin afectar el comportament del consumidor com ho farien drogues ja controlades i molt perseguides", explica.

Els últims 25 anys la Unió Europea ha identificat prop de 900 drogues noves mitjançant el sistema d'alerta precoç, però el ritme d'introducció de substàncies és molt superior, amb 50 tòxics nous cada any. Això passa perquè no tots els països controlen les mateixes drogues. La xarxa d'alertes europea es nodreix de les notificacions dels diferents sistemes nacionals d'alertes ràpides i quan les autoritats sanitàries i els cossos de seguretat d'un país detecten la circulació d'una nova droga, sovint com a resultat de confiscacions (perquè es fan recollides de mostres a usuaris o perquè es detecta en l'organisme de persones que ingressen a un hospital o que moren per intoxicació), remeten un informe detallat a l'agència, que recollirà la informació i emetrà ràpidament una alerta.

"Quan tenim evidències de problemes per a la salut, iniciem una avaluació de riscos: examinem la droga al detall, investiguem les seves propietats toxicològiques, documentem quins possibles usos legítims pot tenir i preguntem per la xifra de confiscacions que s'han pogut fer als països per preparar un informe", resumeix Gallegos. L'organisme envia la informació a la Comissió Europea perquè, si ho considera necessari, es despleguin mesures concretes per controlar específicament l'entrada o la producció del tòxic. Per exemple, obligar els estats membres a notificar de manera immediata tota la informació sobre confiscacions d'aquesta droga, en comptes de fer-ho a finals d’any com s'acostuma a fer. Això ara s'està fent amb un opioide que s’anomena benzimidazol, però aquests protocols no sempre s'activen: l'any passat només es va activar per a dos tipus de catinones, la 3-MMC i la 3-CMC.

Confiscacions desorbitades

L'Observatori avisa que actualment tot el que pugui tenir aquestes propietats psicoactives –com ara medicines o elements destinats a la investigació– s'està utilitzant o adulterant per obtenir una nova droga. Una de les maneres que té l'agència europea per monitorar-ne l'aparició i el grau de penetració en el mercat són les dades de confiscacions. Entre el 2020 i el 2021 Gallegos assegura que s'han vist quantitats rècord, amb prop de 7 tones de noves drogues requisades. "Es tracta d'un petit nombre d'operacions, però amb carregaments de grans quantitats, sobretot d'estimulants", afegeix l'experta. De fet, de les substàncies confiscades, 3,3 tones eren catinones sintètiques, la majoria de les quals procedien de l'Índia, cosa que probablement reflecteix l'adaptació del mercat als controls legals i les interrupcions del subministrament que s'han imposat en el país tradicionalment productor d'aquests tòxics, la Xina, també a causa de les restriccions al transport durant la pandèmia.

En l'àmbit de les drogues noves, una tona és una quantitat desorbitada perquè, en alguns casos, es tracta de productes molt potents. "Si algunes drogues assentades requereixen mig gram per fer efecte, algunes d'aquestes drogues noves, amb pocs mil·ligrams, poden ser letals. I aquest és un dels principals riscos associats", afirma Gallegos. A diferència de la cocaïna o altres drogues considerades dures, que estan molt estudiades i se sap a partir de quines quantitats poden provocar sobredosi, de les noves se'n desconeixen les propietats.

"L'escalada continuada de la producció de drogues sintètiques a la UE ens mostra l'impuls incessant dels grups de delinqüència organitzada per treure profit del tràfic il·legal de drogues, posant en perill la salut pública i la seguretat", afirma la Comissària Europea d'Interior, Ylva Johansson. Les noves drogues són barates de produir, es poden sintetitzar fàcilment en laboratoris casolans i, com que no estan controlades, les repercussions per als traficants solen ser menys severes.

A més, les quantitats per fer dosis són més petites: amb la compra de 10 grams d'una nova droga, si és molt potent, es pot obtenir un rendiment altíssim, de milers de dosis. "Per molt cara que sigui la inversió inicial que faci un productor o un traficant, aquesta substància li proporcionarà un rèdit econòmic molt gran. El negoci de les drogues noves és molt lucratiu i s'escapa dels circuits del narcotràfic, que són més complexos a l'hora d'accedir-hi", resumeix Gallegos.

stats