Adeu als bràquets i a les dentadures postisses: les noves tendències en salut bucodental
Es dispara l'ús dels alineadors invisibles i de les fèrules de descàrrega
BarcelonaMinut 77 al Santiago Bernabéu. Lamine Yamal marca un golàs per l'escaire, fa emmudir l'estadi i ho celebra ensenyant els bràquets, decorats especialment per a l'ocasió amb estrelles de color blaugrana i dissenyats per la marca TwoJeys. La imatge fa la volta al món, però malgrat l'exhibició del jove ídol blaugrana, bràquets com els seus són cada cop menys freqüents en les tendències de salut bucodental, que han canviat molt els últims anys; des del punt de vista de l'estètica, amb la proliferació dels alineadors de dents invisibles i, en el camp dels tractaments, amb l'era dels implants dentals que estan arraconant, per exemple, les dentadures postisses.
José Nart, president de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració (SEPA) i catedràtic de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), explica a l'ARA que la base de la revolució que viu l'atenció i els tractaments de la boca, les genives i les dents és la digitalització. "Ha sigut un canvi molt important. Quan un pacient arriba a la consulta li escanegem la boca i fem una radiografia 3D que ens permet planificar i dissenyar millor els tractaments", assegura l'expert.
Així doncs, lluny queda ja aquella pasta amb gustos amb què els odontòlegs feien motlles de la boca dels seus pacients. Ara els pacients poden veure com evolucionarà la seva dentadura abans de començar el tractament, ja que els programes digitals que s'utilitzen permeten elaborar models que mostren "com quedarà la boca un cop acabin", com una mena de render del somriure. A banda d'alleugerir els usuaris abans de començar qualsevol teràpia, les eines digitals també permeten abordar-les millor.
Per exemple, les cirurgies odontològiques, per posar un implant o per retallar o afegir geniva a un pacient, ara es fan amb guies que elaboren prèviament amb aquestes eines. "Ens permeten planificar i executar millor. Això fa que els tractaments siguin molt menys invasius i menys dolorosos per als pacients, que ara tenen menys seqüeles i s'han de medicar menys després d'una intervenció d'aquestes característiques", sosté Nart. A més, s'utilitzen materials "més resistents i més biocompatibles" per fer els implants.
La caiguda dels bràquets
Un "canvi molt important" que s'ha viscut en els darrers cinc anys pel que fa a l'estètica de les dents és la caiguda dels bràquets i l'auge dels alineadors invisibles, recorda Nart, que estima que actualment un 80% dels usuaris aposten per la segona modalitat, mentre que abans era al revés. "És més còmode per als pacients i estèticament és menys impactant; no és aquella extensió metàl·lica de les dents que acumula menjar", diu l'expert.
Són tractaments llargs, d'un o dos anys, per la qual cosa la gent aposta més pels alineadors invisibles, que es poden treure sempre que es vulgui i permeten una millor higiene, insisteix. "Els bràquets tenen menys pes en aquesta societat que dona tanta importància a l'estètica", afegeix. A més, ha permès que gent d'edat més avançada, que no es veien portant bràquets amb 50 anys, ara corregeixin les seves dents amb un alineador invisible. "Els grans han perdut la por i els estigmes al tractament", diu Nart.
Creix el bruxisme
Els canvis en l'estil de vida han comportat l'aparició de noves malalties que fa anys no es detectaven o eren molt poc freqüents. En salut bucodental també passa i, per culpa de l'augment de l'estrès i l'ansietat, els casos de bruxisme s'han disparat. El bruxisme és la fricció involuntària de les dents, que acostuma a ser més habitual durant la nit, al dormir. La fricció de les dents les pot fer malbé i pressionar els músculs de la mandíbula, cosa que pot provocar contractures a la cara, mal de cap, mal d'orella i, fins i tot, insomni.
Per combatre el bruxisme, que no és una malaltia sinó que és un mal hàbit involuntari, els pacients es posen una fèrula de descàrrega per dormir. S'ajusten a la dentadura i el que fan és minimitzar els efectes secundaris dels episodis de bruxisme i milloren la qualitat del son. Segons Nart, l'ús d'aquestes fèrules s'ha disparat, ja que els estils de vida de les persones són cada cop més estressants.
L'adeu de les dentadures postisses
Fa anys l'absència de dents estava molt més generalitzada, mentre que ara la població que ha perdut totes les peces "s'ha reduït molt"; la gent es cuida més la boca, les dents i les genives i ja gairebé no es veuen pacients sense dents. Sí que hi ha persones que poden perdre alguna peça puntual, per una fractura o una gran càries mal tractada, però es poden recuperar amb implants dentals. "Les dentadures postisses són cosa del passat", defensa Nart, que explica que actualment es poden canviar totes les peces de la dentadura amb implants. Són peces de titani que permeten substituir les dents que han caigut o s'han trencat i funcionen millor que les dentadures postisses que es posaven abans, assegura l'expert. Això sí, abans de fer qualsevol substitució primer cal assegurar una bona salut bucodental: que el pacient no tingui càries i cuidi la higiene de la boca per prevenir que puguin caure noves peces. Un cop es fa la substitució, els pacients acaben el tractament amb una teràpia de suport per assegurar-se que la peça s'ajusta al seu nou lloc i que l'implant s'ha fet correctament.
