La salut bucodental, la gran oblidada del sistema públic
La manca de serveis empeny els catalans que s'ho poden pagar a la privada i augmenta les desigualtats
BarcelonaL'estat de la boca té un impacte directe en la nostra salut. Les malalties que afecten les dents i genives comparteixen factors de risc amb altres patologies, com l'obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Tot i estar estretament relacionades, l'odontologia i la medicina han avançat per camins diferents a Catalunya, i la majoria dels pacients que reben atenció bucodental ho fan fora dels centres d'atenció primària (CAP), és a dir, en consultes privades. Des de fa dècades, diferents Governs de la Generalitat han intentat, sense èxit, incorporar de manera efectiva els serveis de dentista a la cartera de prestacions públiques.
Des del 2020 els CAP ofereixen atenció a la salut bucodental a la població infantil fins als 14 anys i a col·lectius vulnerables per condicions socials i de salut. Són serveis bàsics com extraccions de dents, neteges, tractament d'infeccions i ferides. Als menors, a més, se'ls fa empastaments per tractar càries i segellaments, i als malalts de càncer cervicofacial implants i pròtesi. Ara bé, fonts sindicals consultades per l'ARA asseguren que no s'arriba a oferir totes aquestes prestacions perquè no hi ha prou recursos per assumir-les. En aquest context, la consellera de Salut, Olga Pané, ha promès com a prioritat d'aquesta legislatura desencallar d'una vegada per totes la llei de salut bucodental i ampliar progressivament aquests serveis.
"Fa 25 anys que l'estan desencallant", ironitza el president del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), Germán Pareja, que defensa que cal una aposta política decidida i destinar més recursos si es vol desplegar la llei. Actualment, a Catalunya hi ha 6.300 dentistes col·legiats, però només 400 treballen al sistema públic de salut. A més, la majoria d'aquests dentistes que treballen en centres públics ho fa només mitja jornada i la resta de temps treballen en clíniques privades. Segons Pareja, no hi ha més professionals treballant als CAP perquè no s'ofereixen més places, però la voluntat del sector hi és. Pel que fa al circuit privat, a Catalunya hi ha més de 3.600 clíniques dentals autoritzades pel departament de Salut.
Ja sigui per desconeixement dels serveis que ofereix la sanitat pública o perquè no hi poden accedir, la majoria de catalans que volen cuidar la seva salut bucal recorren al circuit privat prioritàriament. Segons un estudi de Key Stone, en els últims quatre mesos els catalans s'han gastat de mitjana més de mil euros al dentista, una despesa molt més elevada que a la resta de l'Estat, on la mitjana per tractaments odontològics és de gairebé 700 euros. El COEC avisa que les malalties bucodentals afecten de "manera desproporcionada" les persones amb menys recursos, que no es poden pagar un dentista privat, cosa que crea unes desigualtats que a parer del col·legi, són "injustes i modificables".
Una "eina electoralista"?
Quan Pané va anunciar que recuperarien la Llei, va preveure que abans d'acabar el 2024 es començarien a ampliar els serveis de dentista públic per a les persones amb discapacitat i també per a aquelles socialment i econòmicament vulnerables. La voluntat llavors era fer un desplegament progressiu al llarg d'aquest 2025. Ara bé, la norma segueix sense arrancar i actualment Salut està "planificant i analitzant els costos de la incorporació de la població en situació de vulnerabilitat social o risc d’exclusió". Fonts del departament han explicat a l'ARA que, per desplegar la Llei, calen nous pressupostos, tot i que des del Govern ja han assumit obertament que no aconseguirà aprovar els comptes del 2025 després de la negativa d'ERC a negociar-los. Des del COEC lamenten que el departament no s'ha posat en contacte amb el col·legi en cap moment per parlar del desplegament de la norma.
Xavier Marco, odontòleg, secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC) i delegat del sindicat Metges de Catalunya al Consorci Sanitari de Terrassa, considera que l'anunci de Pané és una "eina electoral" i creu que no hi ha una voluntat real de desplegar l'atenció a la salut bucodental. Alerta que amb els recursos que hi ha actualment disponibles no arriben a fer totes les prestacions que estan recollides a la normativa vigent des del 2020, no només per falta de diners, sinó també de professionals i d'espais. "Al centre on treballo, per exemple, no estem matant nervis perquè no tenim temps. Només tenim dues cadires i molta llista d'espera. Una visita dura uns 20 minuts i per matar un nervi necessito una hora", es queixa.
Des del COEC avisen també que hi ha inequitats territorials que cal revertir. Per exemple, els tractaments de la càries en menors de fins a 14 anys estan inclosos dins de la sanitat pública, però ara com ara "no s'ofereixen en la totalitat del territori". Una altra de les prestacions bàsiques que no està garantida en gran part del país és el tractament de traumatismes ossidentaris, és a dir, quan hi ha la fractura d'una dent. Segons el Col·legi, aquests pacients poden rebre atenció, diagnòstic i valoració pels equips d'odontologia de l'atenció primària, però "en la majoria de casos no es té la infraestructura ni material necessaris per al seu tractament". També lamenta que no hi ha cap circuit de derivació a centres públics on es pugui atendre els pacients.
El dentista de Colau
Ada Colau i els comuns també van fer de la salut bucodental un dels seus cavalls de batalla i es van proposar impulsar un servei de dentista municipal a Barcelona obert a tothom i amb tarifes fins a un 40% més econòmiques. El ple de l'Ajuntament va aprovar el projecte el 2019, però mai es va arribar a posar en marxa perquè ràpidament va quedar encallat als tribunals. Va ser el COEC qui va denunciar la posada en marxa d'aquest servei al·legant que el consistori no té competències per oferir serveis d'odontologia, ja que corresponen exclusivament "a la Generalitat com a administració sanitària".
A finals de l'any passat, el servei de dentista municipal va quedar definitivament enterrat abans que obrís consulta mèdica per donar atenció més econòmica als ciutadans de la capital catalana que no es poden pagar aquest tipus de servei. El Tribunal Suprem va donar el cop de gràcia al programa ja amb Jaume Collboni a l'alcaldia, que va respondre a la sentència assegurant que respecta plenament les decisions judicials i va passar la pilota al Govern. Així doncs, l'Ajuntament va instar la Generalitat a desplegar la llei, que encara ha de començar a caminar.
Més prevenció
Mentre la llei no arriba, els experts insisteixen que hi ha altres maneres de cuidar la salut bucodental de la ciutadania des del sistema públic. L'any 2022, per exemple, Salut va començar a incorporar higienistes als CAP i fins ara ja s’hi han incorporat més de 288 professionals, gairebé un 80% dels previstos. A més, el departament defensa que s'estan posant molts esforços en matèria de prevenció, amb consultes i activitats grupals. Pareja defensa que aquesta és una mesura molt efectiva per disminuir la incidència de les malalties a les dents i les genives i, en canvi, no té un cost tan elevat com el desplegament efectiu de la llei. A més, recorda que aquestes malalties es poden relacionar amb altres patologies fora de la boca, per la qual cosa també es reduiria la incidència d'aquestes, com la diabetis.
L'odontòloga Núria Vallcorba, que ha estat presidenta de la Societat Catalana d'Odontologia i Estomatologia, de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració i de la Fundació SEPA de Periodòncia i implants dentals, també posa el focus en la prevenció. La detecció precoç, subratlla, també pot abaratir el tractament tant al pacient com al sistema sanitari. "S'ha de fer pedagogia d'un bon raspallat, l'ús de pasta amb fluor i la higiene interdental. Així disminuirem molt aquestes malalties", argumenta l'experta.
Reconèixer les especialitats
Una altra de les millores que reivindiquen els odontòlegs és el reconeixement d'especialitats en odontologia. El president de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració, José Nart, explica que fa 20 anys que el sector intenta aconseguir aquest reconeixement, com han fet ja la majoria de països europeus, però no ha tingut èxit. "La carrera de cinc anys no et dona totes les aptituds per tractar segons quin tipus de patologia, que pot ser més severa, o fer segons quin tipus de tractament, que pot ser més complex", assegura. Així doncs, la proposta de les societats científiques és que es reconeguin especialitats com periodòncia, pròtesis, ortodòncia, cirurgia oral, endodòncia o odontopediatria, entre d'altres.
Nart defensa que aquest reconeixement beneficia els pacients, ja que així "s'assegura la màxima qualitat assistencial" en tot moment. Perquè el ministeri estudiï la proposta, però, les societats científiques necessiten el suport de com a mínim set comunitats autònomes, i de moment només han aconseguit la firma de Múrcia i l'Aragó. Així i tot, preveu que aquest 2025 sumin les signatures restants i comencin a avançar cap a un model amb especialistes que, malgrat tot, no es farà efectiu aquest any.
