Alba Vergés, investigada pel retard en la vacunació dels policies espanyols
La decisió arriba després que la defensa de dos excàrrecs de Salut aportés uns missatges que incriminen l'exconsellera
Barcelona"Una altra vegada, la consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho. Ho hauríem de parar". Aquest és un missatge que va enviar una membre del gabinet de la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, a Carmen Cabezas, llavors responsable del calendari de vacunació, el març del 2021. Aquest missatge que incrimina Vergés ara és un dels principals arguments del jutge per investigar-la per presumptament haver prevaricat suspenent la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils durant la pandèmia. En una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA, el magistrat formalitza aquesta acusació i comunica a Vergés que pot començar a exercir el seu dret a la defensa. També li ofereix declarar voluntàriament abans d'elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Vergés és aforada com a membre del Parlament. Formalment, doncs, ja és una investigada més d'aquest procés judicial que esquitxa bona part de la que era la cúpula del departament de Salut.
Aquest missatge era només un fragment d'una bateria de converses que les defenses de Josep Maria Argimon, llavors secretari de Salut de Pública, i Carmen Cabezas van entregar als jutjats per treure's la responsabilitat de sobre i incriminar directament Vergés. Cabezas ho ha aconseguit, ja que el magistrat ha arxivat la investigació en contra seva. Sobretot, per una resposta a un dels missatges que li va enviar la membre del gabinet de Vergés: "Jo crec que els hem de fer tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb altres cossos de seguretat", va dir Cabezas quan li van preguntar què faria ella. També s'arxiva la causa per a l'aleshores directora de l'àrea d'organitzacions i professionals del CatSalut, Sara Manjón. En canvi, Argimon –juntament amb tres exresponsables més del departament– seguirà com a investigat, ja que el jutge creu que la seva "omissió va ser necessària per dur a terme aquesta decisió contrària al dret".
La imputació de Vergés arriba després d'aquests missatges i d'una declaració d'un altre excàrrec de Salut que la incrimina dient que la decisió va ser "col·legiada" entre Vergés, Argimon i el llavors director del Servei Català de la Salut. Tant aquesta declaració com les converses de WhatsApp el jutge les considera "proves inequívoques" contra Vergés. Per tot plegat, el magistrat veu indicis clars que la decisió del departament de Salut va ser "il·legal, arbitrària i clarament discriminatòria".
"És una persecució política", ha dit l'actual conseller de Salut, Manel Balsells, sobre un cas que veu com una maniobra dels sindicats policials contra líders i persones independentistes. "Estem davant d'un cas on no hi ha cas", ha afegit Balcells, que ha defensat que a l'hora de vacunar sempre es van seguir els criteris de salut pública i de priorització de la població vulnerable. Per això, ha insistit a traslladar "el suport explícit i específic" a Vergés i la seva gestió al capdavant del departament.
El context
El març del 2021, un any després de l'inici de la pandèmia, s'havia vacunat de covid-19 el 77% dels agents dels Mossos d'Esquadra, el 68% de la Policia Local i el 77% de la Guàrdia Urbana. Només s'havia administrat la vacuna, però, al 2,9% dels agents de la Guàrdia Civil i al 3,6% dels efectius de la Policia Nacional destinats a Catalunya. Dos dies abans dels missatges que ara han sortit a la lluny, el 22 de març, Vergés va acudir a una reunió del Consell Interterritorial de Salut, que depèn del ministeri de Sanitat. En aquest Consell es va acordar prioritzar la vacunació dels grups essencials (entre ells els policies). Des del gabinet de Vergés, però, van preferir vacunar només els que tenien més de 60 anys. Ho va formalitzar al cap d'uns dies Marc Ramentol, llavors secretari general de Salut, en un correu electrònic a l'àrea de Salut Pública en què comunicava que quedava suspesa la vacunació als col·lectius prioritaris d'entre 18 i 60 anys.
![L'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Després de l'aparició dels missatges, la Fiscalia ja va demanar investigar Vergés i el magistrat instructor ho ha acabat fent. La investigació es deriva d'una denúncia que van presentar els sindicats i les associacions de Policia Nacional i Guàrdia Civil Jucil, Jupol, SPP i AEGC pel retard en la vacunació dels agents estatals, entre el 10 de febrer i el 24 de març, data a partir de la qual la Generalitat va decidir immunitzar només els policies més grans de 60 anys pels dubtes que suscitava AstraZeneca per als menors d'aquesta edat. El percentatge de policies nacionals i guàrdies civils vacunats es va equiparar als dels agents dels Mossos a partir del 8 de maig, dos mesos després dels whatsapps, quan el TSJC va ordenar a la Generalitat que els vacunés immediatament.
En un comunicat, ERC, el partit de Vergés, ha defensat la gestió de la cúpula de Salut durant el covid i els republicans asseguren que es va vacunar els policies espanyols “seguint els criteris de vacunació fixats”. “Esquerra manté que aquesta causa és injusta i hi veu persecució ideològica contra dirigents independentistes”.
