Un ampli estudi vincula la mort sobtada en adults joves amb la diabetis
Una investigació a Dinamarca associa la malaltia metabòlica amb menys anys de vida i insta a fer més controls als diabètics
BarcelonaUna persona jove, d'uns 40 anys, i aparentment sana perd la consciència inesperadament i cau a terra. Potser havia patit palpitacions, marejos o dolor al tòrax just abans de desplomar-se, però probablement no ha tingut temps d'explicar-ho. Ja no té pols i li cal una reanimació cardiopulmonar. En uns pocs minuts, però, perd la vida. Es conclou que ha patit una mort cardíaca sobtada.
La causa d'aquesta defunció imprevisible és un trastorn elèctric del cor que impedeix que bategui com cal. És més freqüent en persones amb malalties cardíaques, antecedents familiars o factors de risc com el colesterol, la hipertensió o l'ús d'alguns fàrmacs, com ara antiarrítmics. Però també n'és una variable important la diabetis. De fet, el risc de mort cardíaca sobtada seria més gran en persones amb aquest trastorn metabòlic, segons una publicació avalada per la Societat Europea de Cardiologia (ESC), sobretot entre els menors de 50 anys.
Un ampli estudi publicat aquest dijous a la European Heart Journal –la revista de referència internacional de l'ESC– proposa que les persones amb diabetis tenen més risc de morir inesperadament i, per tant, una esperança de vida mitjana més curta. L'anàlisi, liderada pel doctor Tobias Skjelbred de l'Hospital Universitari de Copenhaguen, inclou dades de tota la població danesa que va morir l'any 2010, que van ser 54.028, a partir de certificats de defunció, informes d'alta hospitalària i autòpsies.
Els investigadors van trobar un total de 6.862 morts cardíaques sobtades, és a dir el 12% de les defuncions. Després, van consultar els registres sobre diabetis tipus 1, tipus 2 o sense de la població i van comparar les taxes de mort sobtada entre els tres grups. El grup danès va trobar que, en comparació amb la població general, la mort sobtada era 3,7 vegades més comuna entre aquells amb diabetis tipus 1 –en què el cos no produeix insulina des de jove– i 6,5 vegades més habitual entre els que la tenen de tipus 2 –vinculada a l'obesitat i el sedentarisme, i en què el cos no sap utilitzar correctament la insulina que produeix.
Set vegades més risc en joves
En tots dos casos, la diferència de risc era més gran en menors de 50 anys: els adults joves tenien set vegades més risc de mort cardíaca sobtada. En concret, la taxa d'incidència més elevada es trobava en el grup d'entre 30 i 40 anys si tenien diabetis de tipus 1, mentre que afectava més els d'entre 40 i 50 anys si tenien el tipus 2. "Tot i que el risc augmenta amb l'edat per a tothom, la diferència relativa és més pronunciada al comparar joves amb diabetis amb els seus iguals de la població general", defensa Skjelbred.
L'estudi també va mostrar que l'esperança de vida mitjana per a les persones amb diabetis tipus 1 era 14,2 anys més curta, mentre que els que tenen la de tipus 2 vivien 7,9 anys menys. Ara bé, al tractar-se d'un estudi observacional, es pot inferir un vincle entre diabetis i mort cardíaca, però no una causalitat. En aquest sentit, l'estudi subratlla que tenir diabetis predisposa a malalties cardíaques isquèmiques, i que factors específics com la hipoglucèmia poden augmentar les probabilitats de tenir una arrítmia i una mort cardíaca sobtada.
Ara bé, una limitació important de l'estudi és que se centra en les morts del 2010, abans de l'ús generalitzat de teràpies per reduir la glucosa, com els inhibidors de SGLT2 i els agonistes del receptor GLP-1. "No podem avaluar com podrien haver influït en la mort cardíaca sobtada en anys més recents", admet Skjelbred. I, de fet, experts no vinculats a l'estudi el qualifiquen de "sòlid" i "rellevant" i defensen que posa el focus en la necessitat de millorar les mesures preventives cardiovasculars en els pacients diabètics, però assenyalen justament les llacunes en les dades tenint en compte les innovacions terapèutiques dels últims cinc lustres.
Implants i rellotges intel·ligents
En un editorial que acompanya l'estudi, el doctor Hanno Tan, de l'Amsterdam University Medical Center (AUMC), valora positivament que s'aprofundeixi en la mort cardíaca sobtada, que és "un repte per a la prevenció i el tractament" per la seva naturalesa imprevisible i alta taxa de mortalitat. Tota informació pot ser útil a l'hora de fer més i millors controls als malalts crònics de diabetis. "Aquestes troballes reforcen la importància que les persones amb diabetis treballin amb els seus professionals de la salut per reduir el risc cardiovascular", assegura el cardiòleg.
Per exemple, aquells pacients que se sap que tenen un risc molt alt de mort sobtada –com els que tenen antecedents familiars– poden rebre un desfibril·lador cardioversor implantable i identificar subgrups dins la població amb diabetis que es podrien beneficiar de mesures preventives ajudaria a reduir-ne el risc. Un altre exemple: ja s'estan desenvolupant sistemes que puguin detectar automàticament una aturada i trucar al servei d'emergències mitjançant dispositius com els rellotges intel·ligents.
