La Barcelona desfavorida té menys accés a fruites i verdures fresques

BarcelonaNo tothom que viu a Barcelona ho té fàcil per comprar aliments frescos i orgànics, lliures de pesticides, una part indispensable en tota dieta saludable. Tot i que a la ciutat hi ha 605 comerços d'alimentació ecològica, un 38% més en només tres anys, i més de 4.000 punts de venda on es poden adquirir productes sostenibles i de proximitat, la distribució i l'accés a aquests locals són molt desiguals. Un estudi de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) afirma que la presència d'aquests establiments varia en funció de la zona residencial i de la renda de les famílies i que mentre les Corts i Gràcia són els districtes que concentren més punts de venda de productes frescos, amb el 16% i el 14% de l'oferta de botigues d'aquest tipus, respectivament, Ciutat Vella (4%), Horta-Guinardó (8%) i Nou Barris (9%) tenen la proporció més baixa i, per tant, menys accés a aquests aliments.

"A Barcelona l'oferta alimentària és amplíssima i el 95% dels ciutadans viuen a prop d’un establiment de fruites i verdures fresques, aproximadament a 1 quilòmetre de distància. Però encara hi ha unes 160.000 persones que no poden arribar-hi a peu [han d'agafar el cotxe o el transport públic], i això es tradueix en una major dificultat per accedir a una alimentació saludable", explica l'ambientòloga i cap de l’àrea de sostenibilitat urbana a l'IERMB, Elena Domene. Les fruites i verdures fresques són sovint més cares, però, a més, els barris amb més població desfavorida econòmicament també tenen una oferta ecològica més baixa per poder comparar i decidir. "No es tracta tant d’un problema d’alimentació insuficient, sinó de decisions que porten a una alimentació de mala qualitat", puntualitza Domene.

Si bé no es pot dir que a la capital catalana hi hagi deserts alimentaris, és a dir, espais on no hi hagi punts de venda de fruites i verdures a l'abast de la població, a menys d'1 quilòmetre de casa, sí que hi ha fenòmens preocupants. Per exemple, al barri de Torre Baró (Nou Barris) l’oferta d'aliments frescos i saludables és gairebé inexistent, i a Sant Martí, on hi ha un 11% de les botigues ecològiques de tota la ciutat, l'oferta no està ben distribuïda, ja que només s'ofereixen els productes als barris del Camp de l'Arpa i el Poblenou.  

"Veiem un patró de segregació: d'una banda, ha crescut l'occidentalització del sistema alimentari, amb un augment de productes processats i poc nutritius que es venen a preus barats i que impacten en la salut de la gent amb menys recursos; de l'altra, un increment significatiu de l'oferta ecològica en algunes zones", diu la també ambientòloga de l'IERMB i coautora dels estudis Marta Garcia-Sierra.

Botigues de barri

Les investigadores plantegen tres factors a tenir en compte per parlar de la possibilitat de comprar aliments orgànics: l'accessibilitat als comerços, com ara que els horaris d'obertura no coincideixin amb els laborals o estiguin massa lluny de casa; l'assequibilitat, és a dir, si els ingressos familiars són insuficients, si es viu en risc de pobresa alimentària o energètica i si es té o no temps per cuinar, i les preferències dels consumidors, per exemple, si fan confiança en la publicitat, l'etiquetatge cridaner i les ofertes i no tant en els productes frescos.

La dieta i la salut, també el risc de patir obesitat, diabetis o càncer, estan determinades per l'entorn alimentari, i a Barcelona hi ha molta oferta de botigues especialitzades –n'hi ha 0,55 cada 1.000 habitants, més del doble que a Amsterdam (0,15)– i també molta presència de productes frescos. De fet, els punts de venda més freqüents són les botigues de barri, amb un 56% dels comerços. Els últims anys també s'ha multiplicat la presència de comerços i supermercats especialitzats, per motius tan diversos com la preocupació per la salut (es consideren més naturals i saludables), la consciència ambiental i de benestar dels animals o el suport a la producció local i de proximitat.