Sanitat
Societat  /  Salut 06/07/2022

Xavier Saballs: “A Catalunya la reducció de la temporalitat es notarà més als CAP que als hospitals”

Director de persones de l'ICS

4 min
El director de persones de l’Institut Català de la Salut (ICS), Xavier Saballs.

BarcelonaEl decret aprovat dimarts pel govern espanyol facilitarà que 67.300 professionals sanitaris d'arreu de l’Estat passin a ser fixos . A Catalunya, amb un model en què la sanitat concertada té molt de pes, aquesta mesura tindrà un abast més limitat. Xavier Saballs, director de persones de l’Institut Català de la Salut (ICS), explica a l’ARA l’impacte de la normativa i quins altres plans ha posat en marxa Salut per rebaixar la temporalitat al sector. 

Quants treballadors de l’ICS es beneficiaran del decret?

— Es posaran 7.636 places a concurs. Amb aquest decret ja no es podran fer nomenaments amb contractes d’un any que durin permanentment durant cinc o sis anys com fins ara, i permetrà que fem convocatòries per a contractacions estructurals, que no vol dir que es creïn places noves sinó que llocs coberts eventualment passin a ser fixos. Això fins ara no ho podíem fer. Si hem arribat a aquesta situació no és perquè com a proveïdor ens interessés.

Què passava fins ara?

— Teníem limitades les convocatòries per la taxa de reposició, és a dir, la cobertura d’una plaça per jubilació, i no podíem convocar ofertes estructurals. I com que aquests anys hem incrementat la ràtio de professionals i les prestacions, aquestes places les havíem de cobrir amb contractes temporals. Les que traurem a oferta pública abans del 31 de desembre pel decret són contractes eventuals que s’han anat transformant en interins: 2.501 del 2020 i 5.135 d’aquest any. 

Per categories professionals, com es materialitzarà l'estabilització? 

— A grans trets, seran unes 1.550 places majoritàtiament per a metges; 2.500 per a infermeres, fisioterapeutes i llevadores; 797 per a la categoria que inclou tècnics de raigs, de laboratori i administratius; 2.200 per a auxiliars i 251 per a agrupacions professionals com zeladors. 

A tot l’Estat, el 40% dels sanitaris tenen contractes temporals. A Catalunya quin és el percentatge? 

— L’eventualitat general està entre el 30 i el 40%, però, per exemple, el 2022 resoldrem convocatòries de places pendents que abaixaran aquest percentatge. Fa un mes vam resoldre el nomenament de 1.340 de metges de família i a l’octubre en resoldrem 3.302 d’infermeres. I preveiem que després de l’estiu, al novembre, podrem tenir 8.000 places fixes que estan en tràmit. També treballarem per aconseguir que l’eventualitat estructural caigui per sota del 4% abans que acabi el 2024. 

És una xifra més ambiciosa que la imposada per Europa del 8%...

— Si la baixem al 8% serà més fàcil tornar a superar el percentatge. Hem de marcar-nos límits més baixos. 

El model hospitalari català és diferent i molts treballadors temporals no es poden acollir al decret. Semblaria que a la resta de l’Estat es pot solucionar més la temporalitat que aquí.

— En l’àmbit estrictament hospitalari, a Catalunya el decret només afecta el personal de l’ICS. La resta de centres es regeixen per un règim laboral diferent. No hi ha cap altre proveïdor amb personal estatutari.

En canvi, als CAP sí que es notarà? 

— El 80% dels CAP són de l’ICS i, per tant, es veuran més beneficiats per la convocatòria extraordinària del decret. Però, a part, també vull deixar clar que acabem de fer la resolució de 1.343 places de metges de família i tenim pocs professionals amb molts anys d’antiguitat que encara no hagin pogut ser fixos.

L’última convocatòria de l’ICS, del 2018, està trigant molt a resoldre's. Quina és la previsió?

— Resoldrem 8.000 places abans del novembre: 3.300 d’infermeria, 1.588 de tècniques de cures auxiliars d'infermeria (TCAI), 1.334 d'auxiliars administratius i 475 de zeladors, 119 de fisioterapeutes i 185 de llevadores. A això cal sumar-hi les 1.343 places de metges resoltes al maig i les 140 de pediatria de l’abril. Entre octubre i novembre farem l’adjudicació per no desmuntar les vacances a les plantilles. També tenim les convocatòries ordinàries aturades dels últims anys: en concret, 1.207 places per a l’any 2019, 1.009 per al 2020 i 1.132 per al 2021. També hi afegirem l’oferta pública del 2022, amb 1.541 places. A finals d’any la previsió és haver resolt 14.007 places i haver fet 9.049 nous nomenaments fixos. 

Per què no s'havien resolt fins ara?

— Per diversos motius. El primer, perquè estem fent una inversió perquè la documentació de mèrits sigui digital i tot es faci de forma informàtica. També la pandèmia va ajornar les proves de convocatòria, i el procés d’entrega de documentació que calia fer amb cita prèvia obligava a mantenir mesures de protecció. No és excusa, però cal tenir en compte que tot aquest procés, en una convocatòria ordinària, dura entre dos anys i mig i tres de mitjana. Amb els canvis implementats, a partir d’ara, el volum de les convocatòries serà enorme i escurçarem els temps de resolució.

Salut ha exigit “mesures urgents” per poder fer una millor planificació de professionals i, per exemple, demanen modificar la llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) del 2003. Hi està d’acord?

— Totalment. El model de formació especialitzada a Espanya es queda curt: genera pocs professionals o fa que molts es perdin pel camí. I això no és un problema d’un únic proveïdor, ni de Catalunya ni d’alguns territoris, sinó que és comú a tot l’Estat. La formació especialitzada és competència estatal i fa temps que demanem modificacions i continuarem demanant-les, perquè tenim dèficit d’infermeres i també d’algunes especialitats mèdiques. Necessitem solucions i accions a curt termini. Per exemple, ¿a la primària calen més especialistes? Sí, però també ens cal augmentar la capacitat formativa. Els professionals no es creen d’un any per l’altre. La gestió és nostra, però el ministeri de Sanitat ha d’actuar. I, de moment, a part del decret d’estabilització, no s'han fet modificacions importants.

stats