"Vivim una explosió de coneixements en salut però augmenten les inequitats"
Josep Tabernero, Valentí Fuster i Virginia Haurigot repassen els reptes actuals en salut a la Reunió del Cercle d'Economia
BarcelonaEn les darreres dècades la humanitat ha avançat com no havia avançat mai en el coneixement de malalties i en el desenvolupament de teràpies per curar-les. La investigació, però, encara té reptes al davant, com les patologies relacionades amb l'envelliment i les malalties minoritàries, entre moltes altres. Però, a més, les troballes que fa la comunitat científica després s'han de traslladar a la societat perquè tinguin un impacte transformador en la salut de les persones, un recorregut a vegades complicat que no sempre afavoreix a tothom. "Em preocupa molt el fet que estiguem vivint una explosió de coneixements en salut mentre la bretxa d'inequitat augmenta", ha advertit aquest dijous Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), durant la segona jornada de la Reunió del Cercle d'Economia.
L'oncòleg creu que aquest és un dels grans reptes en salut i aposta per empoderar la ciutadania perquè tothom tingui accés a les noves teràpies que s'estan desenvolupant. Tabernero ha avisat que la prevalença del càncer augmentarà en els pròxims anys, si bé ara hi ha més coneixements sobre els seus mecanismes i les seves vulnerabilitats per al desenvolupament de fàrmacs. Per combatre aquest increment de casos, l'expert ha reivindicat la promoció d'hàbits de vida saludables, un camp on considera que els indicadors estan empitjorant.
El director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital Mount Sinai de Nova York, Valentí Fuster, també ha remarcat que la mortalitat està augmentant tot i els avenços tecnològics dels darrers anys. Les morts per obesitat, per exemple, estan a l'alça per l'increment de la prevalença de la diabetis, la hipertensió i el colesterol, i el cardiòleg assenyala l'educació com a element indispensable per revertir la situació. "La fórmula per no tenir malalties cardíaques és al teu cap. Tots sabem els riscos, he decidit cuidar-me i tractar-me correctament? La salut ha de ser una prioritat", ha argumentat.
Col·laboració publicoprivada
També ha parlat dels avenços de la medicina en els últims anys la responsable d'investigació ocular de l'empresa Spark Therapeutics, Virginia Haurigot. Ha recordat com fa 20 anys les teràpies gèniques eren una utopia, mentre que avui dia ja hi ha fàrmacs que la incorporen. "Tot allò que semblava ciència-ficció ara ja no ho és. Tenim una dotzena de medicaments aprovats". Haurigot ha defensat que la "clau" per continuar avançant en aquesta línia és que qualsevol investigació bàsica sigui aplicable a la pràctica clínica.
Per continuar desenvolupant aquestes teràpies innovadores, a més, els ponents han defensat la col·laboració entre els centres de recerca i el sector privat. "Davant de grans problemes, la societat ha d'unir-se", ha afirmat Tabernero, que creu que la base per una bona col·laboració publicoprivada és una barreja de confiança, transparència i resultats. També ho ha defensat l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, que ha vinculat la col·laboració entre els ens públics i privats amb el desenvolupament de la Unió Europea.
Recerca americana
Pel que fa a l'estat actual de la investigació, Fuster ha destacat la gran millora que hi ha hagut a Espanya en els darrers quinze anys. Segons el cardiòleg "hi ha hagut una progressió a tots els nivells", però ha insistit que cal continuar avançant i apostar pel talent, i ha posat d'exemple els Estats Units, on "protegeixen els bons investigadors". Amb tot, Fuster considera que cal premiar l'excel·lència tant en l'àmbit de la recerca com en el de l'educació, que a parer seu són els pilars del futur d'un país.
Tabernero també creu que els Estats Units porten "anys d'avantatge" respecte a Europa pel que fa a la recerca, amb l'impuls el 1971 del National Cancer Act, l'Institut Nacional del Càncer, un programa de beques per investigar i inversions milionàries. Ara bé, el director del VHIO ha explicat que el sistema sanitari català està "molt més cohesionat" i els centres de recerca tenen més facilitats per accedir als pacients, cosa que facilita la investigació clínica, així com en matèria de prevenció.
