Disset anys amb més de 900 barracons a les escoles catalanes

BarcelonaFa dues dècades l'aleshores conseller d'Educació, Josep Bargalló, va assegurar que l'escola catalana només havia de "tenir els mòduls prefabricats que fossin necessaris", però també va fer un advertiment molt clar: "Mai deixarem de tenir aules prefabricades". En aquell moment la xifra de barracons en escoles i instituts de Catalunya era de 643. Des de llavors, els nous consellers que han liderat la conselleria, de tres colors polítics diferents, han anat repetint aquest mateix missatge al principi de cada curs amb petites variacions.

També hi ha hagut retrets i advertiments, com quan l'any 2011 la consellera Irene Rigau va reconèixer que a la Generalitat li farien falta vuit anys per treure els 1.057 mòduls que hi havia a l'escola catalana en aquell moment i va acusar l'anterior govern de falta d'inversió; i també petites medalles, com quan l'any 2022 el conseller Josep González Cambray va celebrar que "per primera vegada en 15 anys" el sistema educatiu català havia baixat dels mil barracons –en aquell moment n'hi havia 975.

Sigui com sigui, i tot i que en els darrers tres anys el nombre de mòduls prefabricats que hi ha als centres educatius s'ha reduït un 7%, les escoles catalanes porten disset anys amb més de 900 barracons.

Aquest curs hi ha gairebé 400 centres públics amb mòduls, fet que suposa un total de 937 barracons a tot el sistema educatiu, tal com detalla una resposta del Govern al Butlletí Oficial del Parlament que va recollir l'ACN. A la mateixa interpel·lació, també s'explica que aquest curs s'han instal·lat 18 barracons nous amb una inversió de 4,3 milions d'euros i que se'n pretenen retirar 43, una operació que costarà gairebé 638.000 euros.

Entre aquests centenars d'escoles i instituts amb barracons hi ha des de centres que en tenen algun perquè estan fent una reforma fins a instituts que mai han tingut un edifici propi i que, per tant, han viscut tota la seva història entre mòduls prefabricats.

Fonts d'Educació insisteixen que els mòduls són "solucions temporals" i que compten amb els "requisits de qualitat equiparables a una solució constructiva definitiva". De fet, també ho assegura l'AFFAC, que agrupa la majoria d'associacions de famílies de centres públics: "Es garanteix igualment el dret a l'educació, però hem d'avançar, i aquesta situació de provisionalitat s'ha de revertir perquè ens està costant més diners mantenir els barracons que la construcció d'una escola", defensa la presidenta de l'AFFAC, Lidón Gasull.

Aquest sobrecost també és el que denuncien des de l'Institut de Cervelló, que fa 18 cursos que està totalment en barracons esperant que s'aconsegueixi un terreny per construir el centre públic. Amb nou barracons i 300 alumnes és un dels centres de Catalunya que més mòduls prefabricats té. "És una despesa econòmica bestial. Quan fa fred es refreden molt de pressa i costa molt escalfar-los i a l'estiu podem arribar a 38-40 graus; per tant, sempre es necessita calefacció i aire condicionat", descriu el director del centre, Fran Rodríguez. Explica que alguns dels mòduls que tenen són els mateixos de quan van obrir l'institut. "Tot i que els mantenim en bones condicions, cada cop hi ha més coses deteriorades que van disparant les despeses", avisa.

Tot i que no és el cas de l'institut de Cervelló, perquè és l'únic centre de secundària d'aquest municipi del Baix Llobregat, Gasull explica que, a vegades, el fet que un centre tingui barracons pot generar "un cert estigma" que generi dubtes a les famílies a l'hora de triar centre durant la preinscripció escolar. "Insisteixo que l'educació és igual, però és veritat que, sobretot per a les famílies que han d'accedir per primer cop al sistema educatiu, els barracons poden ser un motiu que els freni per escollir escola pública", lamenta la presidenta de l'AFFAC. Gasull insisteix que han de ser Educació i els ajuntaments els qui vetllin per "transmetre seguretat a les famílies i complir el compromís de construir aquestes escoles en un emplaçament definitiu".

Néixer per quedar-se en barracons

Des d'Educació expliquen que el departament fa servir els barracons per "necessitats puntuals d'escolarització, per creixement sobtat o moviments de població que s'han de poder atendre amb un recurs flexible" i també com a "solucions temporals mentre no es construeix un centre nou o es fa una gran ampliació".

També reconeixen que "una vegada satisfeta la necessitat per la qual es van instal·lar els mòduls, hi ha centres que demanen poder-los conservar". Aquí, però, encara hi ha una casuística més: els centres que van néixer sabent que sempre estarien en barracons. És el cas de l'Escola 9 Graons de Barcelona, que va néixer l'any 2016 íntegrament amb una construcció modular que s'ha anat ampliant a mesura que s'han anat afegint cursos.

En aquest cas, des de l'AFA del centre expliquen que el fet de tenir una escola modular no és un problema. "Ja ho sabíem des d'un principi", assegura Naiara Gàlvez, una de les membres de l'AFA que també explica com aquest model té certs avantatges com la climatització dels espais o la possibilitat de connectar aules de diferents cursos.

Tot i això, critiquen que en els darrers anys han patit una "manca de planificació i de manteniment i execució" que els ha generat problemes com la falta d'espai per tenir biblioteca, les inundacions constants del pati o el fet que inicialment el centre no tingués cuina i fos l'AFA qui l'hagués de finançar. "Per a nosaltres l'aposta per una escola modular és bona, però només pot ser positiva si es compleixen els terminis planificats i es fa un bon manteniment de les instal·lacions", critica Gàlvez.