Salut mental
Societat  /  Salut 03/04/2022

Dos anys de covid: la factura emocional en els adolescents

Autolesions i intents de suïcidi són la "punta de l'iceberg" dels problemes de salut mental

4 min
Un nen llegint un llibre al balco de casa seva durant el confinament dur del març de 2020

BarcelonaDificultats per tornar a relacionar-se amb els companys, vergonya de treure’s la mascareta –que actua com a escut protector físic però també simbòlic–, dèficits en els estudis, sentir-se més còmode a casa que al carrer, esdevenir més empàtic, conèixer-se millor o adquirir més seguretat en un mateix. Són algunes de les seqüeles, positives i negatives, que dos anys de covid han deixat en els adolescents que ens han obert les portes de les seves habitacions per explicar com es troben i com afronten el futur. Un futur que titllen d’“incert”. Pot passar qualsevol cosa.

Els adolescents són un dels col·lectius que més han patit els estralls de dos anys de pandèmia i confinaments. En una etapa en què s’està configurant la seva personalitat i on el component social té un pes important, els joves s’han trobat amb els espais de socialització i d’oci tancats per culpa del coronavirus. "L’adolescència és un moment per trobar-te amb tu, per separar-te dels pares i entrar en un entorn d’amics; és el que toca, però la pandèmia ha frenat aquest desenvolupament normal de l’adolescència", observa Montse Pàmias, cap de salut mental infantil i juvenil de la Corporació Sanitària Parc Taulí. Davant d’aquesta situació, els adolescents han reaccionat de diverses maneres. Els més resilients, explica Pàmias, han aprofitat la part positiva de la pandèmia i han sabut adaptar-se a les circumstàncies. Ara estan tornant a la normalitat prepandèmica i compensaran el que no han pogut fer abans. Molts expliquen que els ha servit per mirar endins i que en alliberar-se de la pressió de l’entorn han aprofitat el temps de solitud per conèixer-se millor i construir la seva identitat. Però d’altres arrosseguen les conseqüències de dos anys d’estrès continuat. “I entre aquests, estem trobant diferents tipus de descompensacions en funció de la vulnerabilitat de cadascú”, diu Pàmias.

Hi ha hagut un increment de les autolesions així com dels intents de suïcidi, sobretot en noies. "Té una lectura de gènere perquè les noies davant d’una situació d’estrès tenen més tendència a descompensar-se amb simptomatologia de l’estat d’ànim i ansietat, i els nois tenen més tendència a desenvolupar problemes de conducta i de drogues", argumenta Pàmias. El motiu, observen els professionals, és que "la importància de la socialització durant l’adolescència és més gran en les noies". "Les limitacions socials han tingut més impacte en les noies, i també perquè han fet més ús d’Instagram i TikTok, i les xarxes socials no han estat protectores", raona aquesta psiquiatra.

Els intents de suïcidi s’han incrementat un 195% en noies entre el març del 2020 i el març del 2021 respecte a l’any anterior, segons un estudi publicat per l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. També s’han descompensat trastorns de la conducta alimentària, o bé s’han iniciat en noies que no estaven diagnosticades. I els casos que han arribat a les consultes han sigut més greus i han requerit ingrés a sales d’hospitalització. "Abans de la pandèmia, en una sala d’hospitalització de psiquiatria un 20% dels pacients podien ser per trastorns de conducta alimentària i ara ho són el 50%", observa Pàmias. També s’han doblat els trastorns depressius provocats pel covid en adolescents de fins a 18 anys, segons dades europees, i l’increment és, sobretot, en noies. S’ha detectat ansietat per la tornada a la vida prepandèmica i s’han agreujat també quadres ansiosos i obsessius de pacients que ja ho eren.

Desigualtats socials

Un estudi de Save the Children Catalunya, que es publicarà pròximament, també ha detectat un increment dels problemes de salut mental en joves i adolescents: els trastorns mentals s’han doblat i els trastorns de conducta, els de conducta alimentària i els de comportament destructius s’han multiplicat per cinc. "Més estrès, més pantalles, més inestabilitat... Són factors de risc de cara a la salut mental", apunta Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància a Save the Children Catalunya. L’informe, d’àmbit català, posa l’accent la relació "evident" entre pobresa i problemes de salut mental. "El percentatge de nens i adolescents amb trastorns mentals en rendes baixes és el 14% mentre que en rendes altes és el 3%".

Rivas recorda, però, que les autolesions i els suïcidis són "la punta de l’iceberg" dels problemes de salut mental. "No voler sortir de casa o amagar-se darrere de la mascareta és un símptoma d’aïllament, de malestar emocional, i és l’avantsala de trastorns mentals més greus. La bona socialització és font de benestar", diu Rivas.

Els serveis de salut mental infantojuvenils s’han vist desbordats per l’augment de casos i l’informe de Save the Children posa també de manifest les dificultats d’accés a la xarxa de salut mental, la llista d’espera, la manca de professionals i la infradotació pressupostària.

L'empremta de la pandèmia

I quina petjada deixarà aquesta experiència en els joves? "Podem fer hipòtesis de com els marcarà però el temps dirà. En persones sanes i estables pot no ser dolent, acabaran compensant els dèficits socials i acadèmics i pot sortir una societat més cuidadora", apunta Pàmias. Però en persones a qui aquesta experiència els ha descompensat, pot ser que aquest factor d’estrès es tradueixi en recaigudes. "El trastorn depressiu no passa una vegada, hi ha més risc de recaiguda i hi pot haver un increment de la prevalença de trastorns mentals perquè, en alguns casos, seran crònics", conclou Pàmias.

stats