Farmacèutics fent de metges: un altre pegat a la sanitat pública d'Anglaterra
El govern de Rishi Sunak permetrà que els pacients obtinguin alguns d'antibiòtics sense passar per l'atenció primària
LondresEls farmacèutics podran fer de metges. O gairebé. És, en essència, el nou pla a la desesperada del primer ministre britànic, Rishi Sunak, per intentar pal·liar, en la mesura del possible, la catastròfica situació del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra i el gairebé col·lapse de l'atenció primària, infrafinançada durant més d'una dècada.
El premier ha anunciat aquest dimarts que els potencials pacients podran rebre antibiòtics i anticonceptius orals sense la necessitat de veure un metge de capçalera, ja que només caldrà que ho consultin o ho demanin a un farmacèutic. Els mals per als quals aquests podran fer receptes són afeccions comunes, però: mal d'orella, mal de coll, infeccions de l'aparell urinari, impetigen o sinusitis. La mesura podria entrar en vigor a la tardor, abans de l'hivern i del previsible i periòdic col·lapse de l'NHS.
La sempre ajornada reforma de l'NHS arriba en forma de nou pegat quatre dies després que els conservadors hagin sofert una dura derrota electoral a les eleccions locals d'Anglaterra –amb més de mil regidors perduts–, darrer test a les urnes abans de les eleccions generals de l'any vinent. En arribar al poder, Sunak va prometre una millora de les llistes d'espera de la sanitat, i un dels capítols més greus és el de l'atenció primària. Derivant una potencial part de pacients fora del circuit, s'intenta alleugerir la pressió i donar més visites a les persones que, en principi, ho puguin necessitar més.
Un sistema ineficaç
Des de l'època laborista (1997-2010), quan es va imposar la col·laboració publicoprivada, qualsevol metge cobra per pacient visitat. Amb el que recapta per cada visita, i per tots els seus pacients, ha de finançar tota l'estructura i el personal que té a càrrec, siguin metges, infermeres o auxiliars. Amb les retallades progressives des del 2010 i la congelació efectiva dels honoraris que l'Estat paga per cada visita, els metges –convertits en empresaris– han reduït el personal a les consultes, fins a l'extrem que és molt difícil aconseguir una cita per la impossibilitat material que contestin per telèfon al pacient. Entre les vuit i les nou del matí, cada consulta esdevé un continu brogit de telèfons. I el més probable és que el pacient no pugui agafar visita ni per al mateix dia, ni per a l'endemà. A més, cal esperar de 20 minuts a mitja hora perquè algú respongui.
El desviament de part de la potencial càrrega de pacients a les farmàcies té un altre problema, que aquest mateix dimarts han denunciat els professionals. És la desaparició de farmàcies des del 2015. L'associació professional ha informat aquest matí que en els darrers vuit anys han tancat 670 establiments i 343 consultoris de metges de capçalera, fet que ha implicat la desaparició de 2.000 professionals del circuit de la sanitat pública primària.
La proposta té altres problemes. Els pacients podran, per exemple, demanar visita amb un fisioterapeuta o un podòleg sense el volant del metge de capçalera. Però la falta d'aquests professionals provocarà un desplaçament de les llistes d'espera d'uns sectors a uns altres. Al final, una bona part dels malalts que no poden rebre l'atenció del metge de capçalera acaben a urgències. Una consulta a un consultori de capçalera té un cost de 40 lliures, en canvi, en un servei d'urgències, de 360. Des del 2007, les llistes d'espera a l'NHS han passat de quatre milions de pacients a més de 7,2 milions al gener d'aquest any.
