La finestra única de serveis socials i sanitaris arribarà a un de cada quatre dependents a finals d'any

Santa Coloma de GramenetEntre la residència o el domicili, l’aclaparadora majoria dels catalans (93%) voldria rebre les cures al seu domicili, segons l’última enquesta Òmnibus. Més malalties cròniques, neurodegeneratives, oncològiques o de mobilitat que s’associen amb l’envelliment, més solitud i més precarietat econòmica –sumades a unes prediccions demogràfiques que apunten que en menys d’una dècada un de cada quatre habitants al país tindrà més de 65 anys– posen damunt la taula l’obligació de les autoritats de fer equilibris entre les preferències i l’oferta de recursos sanitaris i socials.

El centre d’atenció primària (CAP) de Santa Coloma implementa des del 2018 un pla d’atenció integrat que compatibilitza l’assistència sanitària i social, amb ajuts per a la tramitació de serveis i prestacions i el suport temporal a domicili. Segons l’estudi presentat aquest dijous als departaments de Salut i Drets Socials, aquest model ha reduït significativament l’hospitalització i el temps d’estada en entorns residencials d’urgència de les persones amb dependència. En concret, ha aconseguit una disminució del 37,2% en les visites a urgències, i un 38,3% en les hospitalitzacions. En definitiva, aquestes persones es descompensaven menys i passaven més temps a casa.

Les dades inclouen les actuacions fetes a 264 persones entre el maig del 2018 i el desembre del 2021. El 91% vivien a casa seva en el moment de la intervenció i el 9%, en residències. Tenien una edat mitjana de 83 anys i quatre de cada cinc tenien pluripatologia: més de la meitat (55%) tenien condicions cròniques greus i un alt risc de reingrés hospitalari, un 20% tenien una mobilitat molt limitada i un 19%, malalties molt avançades.

A tots ells se’ls va fer un seguiment de sis mesos i, malgrat que un de cada quatre va morir en aquest període, es va poder constatar que la utilització de recursos sanitaris va ser inferior: si inicialment tots els participants sumaven 182 visites a urgències i 130 ingressos hospitalaris, mig any després van ser 144 i 89, respectivament. A més, es va reduir a la meitat (-46%) el cost mitjà total destinat als serveis.

"Per a nosaltres, situar les persones al centre de totes les atencions per poder fer que el seu projecte de vida sigui digne és una pràctica natural, habitual i justa", ha valorat l'alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, que ha subratllat que el govern municipal ha incrementat en més del 50% el pressupost per continuar donant aquest servei d'atenció domiciliària amb nous serveis i ampliació d'horaris i perfils professionals.

Primers indicadors

Les dades de Santa Coloma són rellevants perquè són el primer indicador de l’impacte de la coordinació de serveis que hauria de garantir la futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, una petició històrica de treballadors i persones amb dependència per evitar duplicitats i coordinar millor els serveis. La seva necessitat es va constatar durant i després de la covid. Simplificant-ho, serà una mena de finestra única entre els CAP, les residències i els serveis socials.

“El pacient ha d’estar al centre de les decisions, no darrere dels expedients. L’experiència de Santa Coloma ens mostra que treballar de forma integrada redueix les estades i els ingressos hospitalaris, i augmenta el temps a casa. És el model que hem de perseguir”, ha afirmat la consellera de Salut, Olga Pané. En una intervenció conjunta amb la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat que el nou model sociosanitari arribarà al 25% de la població catalana a finals d’any, passant de les 400.000 persones ateses a més d’1,5 milions. Ara bé, caldrà esperar perquè el servei coordinat cobreixi tothom amb targeta sanitària, almenys, fins al 2026 o el 2027.

140.000 visites menys als CAP

Les conselleres han anunciat la incorporació de la pràctica a Santa Coloma a la xarxa, així com cinc noves proves pilot d’atenció domiciliària més. Tots ells són projectes que han de permetre preparar el sistema abans del desplegament de l’Agència i, segons ha anticipat Pané, a finals d’any s’espera que n’hi hagi un total de divuit. Les sis que ara s’incorporen es desplegaran a la comarca de l’Alt Empordà i als municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi i Santa Coloma de Gramenet, i se sumen a les vuit que ja estaven operatives (Amposta, el Prat, Osona, Manresa, Garrotxa, Ripollès, Gironès i Barcelona).

La particularitat d'aquest model és que cadascun dels beneficiaris té un pla d'atenció únic i compartit entre salut i serveis socials, així com un professional de referència que coordinarà la seva atenció tenint en compte les necessitats que tingui d'aquests recursos públics.

El canvi de model també suposarà un impuls tecnològic, amb eines digitals que permetin l'accés creuat a la informació clínica i social. Aquest model va fer un salt important, l'agost de 2024 quan es va posar en funcionament els microvisors que permeten als professionals de serveis socials i de salut compartir informació clínica i social de manera segura i directa. Aquesta eina evita que les persones hagin de desplaçar-se als CAP per obtenir informes mèdics per a la valoració de la dependència, ja que els equips responsables hi poden accedir directament. Això suposa un estalvi d'unes 140.000 visites anuals als CAP.