Coronavirus

Itàlia elimina les sancions als 4.000 metges antivacunes

Meloni justifica la fi de la vacunació obligatòria del personal sanitari amb el canvi epidemiològic i la falta de mans

2 min
Un professional sanitari administra una dosi de la vacuna contra el covid-19 a un home en un punt de vacunació de Roma.

RomaItàlia acaba amb la vacunació obligatòria contra el covid-19 per al personal sanitari introduïda per l'anterior ministre de Sanitat, Roberto Speranza. A partir d'aquest dimarts, els metges i les infermeres suspesos de sou i feina per haver rebutjat vacunar-se durant la pandèmia podran tornar als seus llocs de treball. La decisió va ser aprovada dilluns en el primer consell de ministres presidit per Giorgia Meloni i permetrà readmetre uns 4.000 metges.

El ministre de Sanitat, Orazio Schillaci, ha explicat que la decisió del govern es deu al fet que el panorama epidemiològic ha canviat. "A partir de les dades veiem que l'impacte als hospitals és limitat i que hi ha una disminució de les infeccions, així com una estabilització de l'ocupació hospitalària", ha dit. A això s'hi suma l'escassetat de personal a la sanitat pública, ha admès Schillaci, i que afecta especialment algunes regions italianes com Calàbria, on les autoritats locals han signat recentment un acord de col·laboració amb Cuba perquè uns 500 metges procedents del país caribeny puguin exercir als hospitals i ambulatoris públics d'aquesta regió. “Tornar a posar a treballar els metges no vacunats servirà per contrarestar l'escassetat i garantir el dret a la salut", ha justificat el ministre.

Itàlia va ser el primer país europeu a imposar la vacunació obligatòria al personal sanitari, una mesura molt polèmica que els partits conservadors, llavors a l'oposició i ara al govern, van rebutjar. En especial, la líder de Germans d'Itàlia i actual primera ministra, Giorgia Meloni, va ser sempre molt crítica amb l'executiu de Giuseppe Conte, que estava al capdavant del govern quan va esclatar la pandèmia, així com amb el seu successor, el tecnòcrata Mario Draghi, al considerar massa restrictives algunes de les mesures aprovades per frenar els contagis. Això, malgrat que Itàlia va ser un dels països més colpejats pel coronavirus els primers mesos del 2020. Segons dades oficials, el país transalpí va registrar més de 23 milions de casos i gairebé 179.000 morts des de l'inici de la pandèmia.

Dilluns, a la roda de premsa posterior al primer consell de ministres del seu govern, Meloni va denunciar que “innombrables” mesures aprovades pels anteriors executius per frenar la propagació del virus “no es basen en evidències científiques”. “La ciència no s'aborda amb un enfocament ideològic, sinó amb evidències científiques que donin suport a les mesures”, va afirmar. Per la seva banda, el ministre de Sanitat va assegurar que, si s'identifiquen noves variants, el govern “està a punt per intervenir”. El nou responsable de la cartera de Sanitat és metge, exrector de la universitat romana de Tor Vergata i un dels tecnòcrates triats per Meloni per al seu executiu, i va defensar la decisió de deixar de difondre les dades diàries d'infeccions, hospitalitzacions i defuncions. Ara es publicaran setmanalment.

Schillaci, que va formar part del comitè científic de l'Institut Superior de Sanitat creat pel govern de Conte per gestionar la pandèmia, va aplaudir la creació d'una comissió parlamentària de recerca sobre el covid. Una proposta avançada la setmana passada per la primera ministra que té l'objectiu d'examinar com va ser la compra d'equips sanitaris, com ara mascaretes i ventiladors mecànics, durant l'inici de l'emergència sanitària.

stats