Un juliol mortífer: l'onada de calor ha provocat 180 defuncions

BarcelonaLa calor intensa d’aquest mes de juliol, un dels més sufocants de l’última dècada, ha provocat la mort de 180 persones a Catalunya i 2.176 a tot l’Estat. El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), l’eina que radiografia els excessos de mortalitat respecte a altres anys, estima que entre l’1 i el 30 de juliol d’aquest any s’han produït el doble de morts atribuïbles a les altes temperatures que en el mateix període del 2019, l'últim any sense el biaix del coronavirus. Aleshores Catalunya va registrar 93 defuncions relacionades amb els episodis de calor, mentre que a tot Espanya se'n van notificar 1.087. 

El juliol d’aquest any s’ha convertit en el mes més mortífer a causa de la calor que s’ha registrat des que es va posar en marxa aquest sistema, que es nodreix a partir dels registres civils, les temperatures segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i la població per edat, sexe i lloc de residència de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El pic de sobremortalitat s’ha produït entre el 17 i el 19 de juliol, coincidint amb el moment més àlgid de l’onada, quan el mercuri marcava temperatures superiors als 40 ºC a pràcticament tot l’Estat. Sis comunitats autònomes han concentrat el 70% de les defuncions atribuïbles a la calor: Madrid (486), Castella i Lleó (338), Andalusia (268), Castella-la Manxa (183), Extremadura (143) i Galícia (136).

En els primers set mesos de l'any, el MoMo calcula que han mort 352 persones més de les esperades per les condicions meteorològiques a Catalunya, 4.090 a tot l'Estat. I tot i que es tenen en compte les defuncions per cops de calor (quan es considera que l'augment sobtat de la temperatura corporal és la causa directa de la mort) com les dels treballadors municipals a Madrid, aquestes representarien poc més del 2% dels casos que s'inclouen al MoMo, segons informa l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII). En efecte, la majoria dels certificats indiquen que la persona ha patit una descompensació metabòlica; és a dir, s’ha deshidratat i el seu organisme s’ha vist incapaç d’adaptar-se i reaccionar contra la calor, cosa que ha agreujat insuficiències renals, cardíaques i respiratòries preexistents.

El fet que la calor sigui la causa indirecta de la mort explica per què el 86% dels certificats de mort compatibles amb aquests episodis de calor (dos des de l'inici de l’estiu) corresponen a persones fràgils i de més de 75 anys, més susceptibles a no poder reaccionar adequadament a l'exposició a les altes temperatures. Ara bé, s’han notificat morts a tots els grups d’edat (per exemple, una desena de defuncions a tot l'Estat corresponen a menors de 14 anys, una de les quals a Catalunya).

352 morts en set mesos

El MoMo no proporciona dades reals de defuncions, sinó que fa una estimació estadística d’excessos de mortalitat comparant sèries històriques. A més, aquesta xifra no es pot considerar consolidada fins que ha passat almenys un mes des de la seva publicació, ja que sempre hi ha retards en la notificació. Les dades sí que permeten fer-se una idea de l’evolució de la mortalitat en episodis d’altes temperatures com els actuals i, de moment, constaten que les morts per calor s’han disparat, com a mínim, en comparació amb el juliol del 2018.

Fa quatre anys (vegeu gràfic) es va viure un estiu molt humit i amb unes temperatures anormalment baixes, d’aquí que es registressin 8 morts a Catalunya i 125 a tot l’Estat. El juliol del 2019 va ser un dels més calorosos del segle i les xifres de sobremortalitat atribuïbles a la calor es van disparar, tot i que molt per sota de les que es registren actualment. El 2020, a causa de la pandèmia, l'impacte de l'onada de calor no es pot veure reflectit al MoMo. D'altra banda, el 2021 hi ha un pic de mortalitat a tot l'Estat, amb 568 morts, però a Catalunya no s'observa cap excés de mortalitat.

L'estiu del 2003 continua sent l'any amb un excés de mortalitat més elevat, amb 12.804 morts (1.719 al juny, 2.011 al juliol, 8.727 a l'agost i 347 els primers 15 dies de setembre), però les expectatives de futur no són optimistes. El 2016 la revista Environment International advertia que unes 1.300 persones podien morir a Espanya cada any per onades de calor, però només des de principi d'any se n'han registrat més de 4.000. L’Organització Meteorològica Mundial de les Nacions Unides (OMM) avisa que aquests episodis seran cada cop més habituals almenys “fins al 2060”, independentment de l’èxit de les mesures per mitigar el canvi climàtic, cosa que augmentarà les morts atribuïbles a aquests fenòmens.