L'OMS retira a Espanya l'estatus de país lliure de xarampió per l'auge de contagis

BarcelonaEspanya torna a la casella de sortida en la lluita contra el xarampió. Aquest dimarts l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha comunicat al ministeri de Sanitat que s’ha restablert la transmissió endèmica de la malaltia a l'Estat després del preocupant rebrot que hi va haver l'any passat. L'any 2016 es va aconseguir eliminar-lo, però tal com va avançar l'ARA a principis del 2026, l'auge de contagis dels últims anys posava en perill l'estatus de malaltia erradicada. Finalment, el Comitè Regional Europeu de Verificació per a l’Eliminació del Xarampió i la Rubèola (CRV) ha fet marxa enrere i ha retirat l'estatus de país lliure de xarampió una dècada més tard.

Ara el ministeri de Sanitat haurà d'actualitzar el Pla Estratègic per a l’Eliminació del Xarampió i la Rubèola per adaptar-lo a la situació actual, ja que l'auge de casos i de brots és cada cop més gran arreu del món. A Catalunya, per exemple, es van diagnosticar una trentena de persones amb la malaltia el 2024, mentre que l'any passat el balanç ja va ser d'unes noranta infeccions. A més, la previsió amb què treballen els experts és que els casos continuïn creixent. "Si continua la tendència actual, aquest any tindrem 200 casos de xarampió", advertia a principis d'any Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat.

El nou pla haurà de substituir el vigent, elaborat per al període 2021-2025, que buscava millorar les cobertures vacunals i reforçar la detecció d'infeccions després de la pandèmia de covid-19, que va interrompre la vacunació de bona part de la població mundial. Tot i això, no ha aconseguit frenar l'auge de casos: l'any 2024 es van detectar 227 contagis i, d'acord amb les xifres provisionals del 2025, el balanç de positius de l'any passat va ser de 397. De tots els casos que es diagnostiquen a l'Estat, un de cada cinc es notifiquen des de Catalunya, si bé és cert que és la segona comunitat autònoma amb més població, i, si ens fixem en les incidències, hi ha altres territoris de l'Estat on el xarampió ha tingut més impacte.

Les comunitats autònomes que han detectat més casos aquest any són Andalusia, amb 94; el País Basc, amb 51; les Balears, amb 39; les Canàries, amb 38, i la ciutat autònoma de Melilla, amb 31. La gran majoria dels casos provenen d'altres països o estan relacionats amb un brot importat i, d'acord amb les dades del ministeri de Sanitat, tres de cada quatre persones que s'han contagiat no havien rebut la vacuna. Per això, el nou pla buscarà reforçar la cobertura de vacunació, ja que la immunització amb la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) continua sent la mesura més eficaç per prevenir el xarampió. El 2024 les cobertures nacionals van assolir el 97,3 % per a la primera dosi i el 93,8 % per a la segona.

A més d’Espanya, hi ha cinc països més que han passat d’una situació d’eliminació a una de restabliment de la transmissió: Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, l'Uzbekistan i el Regne Unit. En total, el xarampió presenta una circulació persistent en tretze països europeus. Entre aquests, França, Alemanya i Itàlia han evolucionat d’un escenari d’interrupció de la transmissió a una situació de transmissió sostinguda. Cal tenir en compte que aquestes dades s'emmarquen en un rebrot massiu de la malaltia a Europa que va començar el 2024, amb més de 35.000 infeccions, segons l'informe anual del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC).