Com s’organitzen les nostres neurones per generar intel·ligència?

BarcelonaLa memòria humana és un dels processos cognitius més complexos del nostre cervell. Emmagatzemem records que ajuden a configurar la nostra identitat, i també som capaços de distingir objectes i persones independentment del seu context. Ara, i per primer cop, un grup d'investigadors catalans de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar ha observat en un estudi com les neurones del nostre cervell recopilen aquests records, cosa que ens "permet establir relacions superiors i abstractes, fet que constitueix la base de la intel·ligència humana", segons els autors d'aquesta investigació que publica aquest dijous la revista Cell Reports.

L'estudi l'ha liderat Rodrigo Quian, coordinador del grup de recerca en mecanismes neuronals de percepció i memòria del centre, i és el primer treball "capaç d’observar aquest comportament de les neurones en humans". L'estudi ha comptat amb dades de nou pacients amb epilèpsia que no responen al tractament i a qui havien implantat elèctrodes per controlar el funcionament de determinats grups de neurones de forma individual. Això ha permès obtenir registres precisos de les seves respostes, a diferència dels estudis fets fins al moment en humans, basats en imatges de ressonància magnètica i sense capacitat de diferenciar neurones individuals.

Pel que fa a treballs anteriors amb animals, les conclusions mostraven grans diferències en la codificació de conceptes; és a dir, com distingeixen llocs o objectes quan es canvia el context. Per exemple, les neurones responien de forma molt diferent si una rata trobava un objecte en un lloc o un altre i, per tant, es creia que els records s’emmagatzemaven en grups de neurones diferents.

Ara aquesta investigació ha trobat "respostes sorprenents que contradiuen els estudis publicats fins al moment", segons el centre. Als participants se’ls explicaven dues històries, protagonitzades per la mateixa persona, en diferents contextos i amb imatges de suport i, gràcies al monitoratge, van comprovar quins grups de neurones s’activaven. En concret, han demostrat com la resposta davant la imatge de la persona era la mateixa i activava el mateix grup de neurones en les dues històries. A més, quan eren els pacients els que explicaven la història, van observar com, abans de referir-se al protagonista, aquestes neurones ja s’activaven per als dos relats.

"Els records es guarden d’una manera molt més abstracta en humans que en altres animals. Pots pensar en conceptes, o el que sigui, en termes més abstractes, de forma independent del context en el qual els hagis après", explica Quian, que suggereix que aquestes conclusions poden explicar la “base de la intel·ligència humana”. “Aquest fet ens permet fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat”, assegura. És a dir, els humans podem descontextualitzar els nostres records per crear un pensament més abstracte.