Salut

Frenen la leucèmia d'un nen de sis anys amb una teràpia CAR-T

És el primer pacient pediàtric tractat amb aquesta immunoteràpia, finançada pel ministeri de Sanitat

L'Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit frenar la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B que patia l'Álvaro, un pacient de sis anys, mitjançant un nou tractament finançat per la sanitat pública: la teràpia gènica CAR-T 19. És la primera vegada que aquesta immunoteràpia, que fa dos anys que s'assaja en pacients adults a l'Estat, arriba a la pediatria, i els resultats en pacients infantils amb càncers resistents o recaigudes són esperançadors. L'Álvaro és el primer nen amb leucèmia que s'ha sotmès a aquesta teràpia gràcies a un assaig clínic. Tres mesos després del tractament el seu organisme no presenta cap senyal de la malaltia.

"El tractament representa un canvi en el pronòstic dels pacients; és una revolució corroborada pels resultats obtinguts amb l'Álvaro", apunta el director mèdic de Sant Joan de Déu, Miquel Pons. El CAR-T 19 combina les tres grans disciplines de la recerca oncològica actual:  l a immunoteràpia, la teràpia cel·lular i la teràpia gènica. El resultat és un tractament personalitzat que fa servir la sang del pacient  per elaborar un "fàrmac viu" capaç de reprogramar el sistema immunitari perquè ataqui per si sol les cèl·lules canceroses. 

L'esperança per a les leucèmies més resistents

Els limfòcits B són cèl·lules que generen anticossos i que s'activen quan es detecta una infecció a l'organisme. Els limfòcits T els ajuden a lluitar contra els virus, però també fan la guerra contra el càncer: en la majoria de persones tenen la capacitat de destruir les cèl·lules canceroses. Amb tot, hi ha casos en què aquesta barrera oncològica natural fracassa. La  teràpia amb CAR-T 19 consisteix en la modificació al laboratori del limfòcits T perquè reconeguin els antígens tumorals i els eliminin per paralitzar la progressió de la malaltia.

Entre l'extracció de sang i la manipulació al laboratori, el procés s'allarga entre dues i quatre setmanes. Després, la sang es retorna al pacient amb una transfusió. "La teràpia dona resultats positius en almenys un 70% dels pacients. Ja s'havia demostrat als Estats Units que el CAR-T dona bons resultats en pacients amb poques teràpies a l'abast, i amb aquest cas ho confirmem", explica Susana Rives, hematòloga pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu.  

Calen més assajos clínics

L'Hospital Sant Joan de Déu és un dels tres centres sanitaris pediàtrics de referència a l'Estat per a l'ús del CAR-T, juntament amb la Vall d'Hebron i l'Hospital Infantil Universitari Niño Jesús de Madrid. Des del 2016, al Sant Joan de Déu ja s'han tractat 16 infants en un assaig finançat pel sistema nacional de salut en els casos més complicats de leucèmia infantil, quan la malaltia es refractària o el pacient ha tingut una o dues recaigudes malgrat els tractaments. 
Les teràpies convencionals, la quimioteràpia i el trasplantament de moll de l'os, no van aconseguir frenar la leucèmia limfoblàstica aguda que patia l'Álvaro, que va ser diagnosticat de la malaltia als dos anys d'edat. Gràcies al CAR-T 19 ha pogut reprendre una vida normal. "Ja pot anar a l'escola i al parc, jugar amb amics i amb el seu germà petit o sortir a passejar amb nosaltres", explica la mare de la criatura, la Marina. 

Amb tot, la teràpia no està exempta de possibles complicacions: alguns pacients –aproximadament un de cada tres– poden allargar la seva estada a l'hospital, a la unitat de cures intensives. Segons indica Rives, un 30% dels pacients tractats pateixen un alliberament massiu de citocines, és a dir, que el seu organisme té una reacció similar a la que té davant d'una asèpsia per lluitar contra el tumor. Els casos més greus es relacionen amb una toxicitat neurològica, quan els CAR-T traspassen les meninges a través del líquid cefalorraquidi i produeixen una infecció. 

I és que el gran escull del CAR-T és que no distingeix entre el limfòcit B leucèmic i el B normal. "Alguns nens no poden tenir els normals i requereixen anticossos una vegada al mes", precisa l'oncòloga. És el cas de l'Álvaro. Després de dos anys de tractament i un trasplantament de moll de l'os, l'Álvaro va patir una recaiguda. "No sabíem si li farien un segon trasplantament o si podríem entrar a l'assaig del CAR-T", explica la Marina, la mare de l'Álvaro. Ara tot indica que la malaltia està paralitzada, però seguiran administrant anticossos a l'Álvaro mensualment per sèrum a Alacant, d'on és originària la família. 

"La qualitat de vida és excel·lent en la majoria de pacients un cop han rebut la teràpia", subratlla Susana Rives, hematòloga pediàtrica. I afegeix: "Hi ha pares que em pregunten: «Per què no ens han donat abans aquest tractament?»" Segons l'oncòloga, els pacients poden tornar a fer vida normal als tres mesos, un millor resultat –indica– que amb un trasplantament hematopoiètic. Res garanteix, però, que els limfòcits tumorals no reemergeixin: si bé en general els limfòcits modificats tenen memòria per actuar contra les cèl·lules canceroses, pot passar que el CAR-T s'inhibeixi. D'aquí que sigui important seguir fent més assajos clínics i investigant per perfeccionar la teràpia. 
Les despeses de producció per pacient d'aquest tractament són molt elevades perquè és un tractament totalment personalitzat, ja que utilitza la sang del pacient i es modifica personalitzadament al laboratori. Per ara, en pediatria és viable econòmicament perquè són pocs casos, encara que la leucèmia limfoblàstica aguda és el càncer més freqüent en la població infantil: afecta entre tres i quatre nens de cada 100.000. 

Més continguts de