Societat 10/03/2023

"L'obsessió de l'Òscar era la seguretat"

Un miler de persones recorden els tres geòlegs morts en l'accident de la mina de potassa de Súria

4 min
Familiars i amics dels tres morts a l'accident de la mina de Súria, durant el minut de silenci.

SúriaL'emotiu El cant dels ocells i tres salves d'honor han posat fi al minut de silenci per la mort de tres geòlegs a la mina les Cabanasses de Súria. "Visca els miners!", s'ha sentit d'un espontani entre el miler de persones, la immensa majoria companys de les víctimes, que han seguit la convocatòria de l'empresa, sense que se sentís res més que els tocs de la campana que marcaven les 12 del migdia. I algun plor amagat darrere d'unes ulleres de sol i del mocador. Durant uns minuts l'activitat del poble s'ha aturat i les botigues han abaixat la persiana, mentre clients i dependents es quedaven a la porta en record d'Òscar Molina, natural de la veïna Sant Joan de Vilatorrada i estudiant de màster de la UPC de Manresa, i el colombià Daniel Álvarez i l'alacantí Victoriano Pineda, alumnes de la UPC i UB, respectivament.

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, abraçant-se amb un home després del minut de silenci a Súria.
Un grup de miners parlant i consolant-se en l'acte de record pels tres morts de l'accident de la mina de Súria.

Súria i les localitats del seu voltant es confonen amb les mines. Aquí tothom treballa a les explotacions de potassa, o hi té un familiar o un amic, per això la mort dels tres joves se sent gairebé com a pròpia. "Podríem ser nosaltres", diu Arnau Romeo, elèctric de 24 anys. El seu avi ja hi treballava i ell s'hi va animar perquè "un s'hi guanya bé la vida i està a prop de casa", tot i que matisa que "no tot són els diners". Al seu costat, Marc Sáez, de 25 anys i dos en l'explotació, assenteix i resumeix el sentiment global: "La mina és risc, això ja ho saps des del primer dia, però també és molt maco". Fill i net de miners, va estudiar un mòdul formatiu després de provar altres sortides per acabar fent el que havia vist tota la vida a casa. El fatídic dijous de l'accident, tot just havia acabat el torn de nit una hora abans i ja dormia a casa. "La meva mare em va despertar. Et quedes pensant perquè jo hi havia estat feia poc, per allà. Però és la mina", insisteix.

Minut de silenci pels tres geòlegs morts a la mina de Súria

Què va causar l'accident? "No entrarem a valorar-ho perquè no disposem de prou dades", responia el president del comitè d'empresa, David Sibila, que expressava la "commoció" general i emplaçava a abordar més endavant les causes i eventuals problemes tècnics, com han apuntat fonts pròximes a la mina a l'ARA. "La seguretat és molt forta i l'empresa hi està molt a sobre, és molt estricta", repeteixen els miners, i expliquen que existeix un registre amb xapes identificatives per donar l'alarma en cas que algú no reculli la seva quan plega del torn i puja a la superfície i controls per evitar atropellaments. Minuts abans, a l'acte de record –amb la presència de la consellera de Presidència i exdelegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Laura Vilagrà–, Patricio Chacana, el delegat de l'empresa ICL Iberia, propietària de la mina, s'havia compromès a posar "totes les energies" per augmentar la seguretat i evitar que un accident així es repeteixi, alhora que ha agraït l'actuació de la brigada de socors, que va rescatar els cossos de les víctimes al cap de poques hores del sinistre.

Trasbalsat per la tragèdia, encara a mig pair, un geòleg, company dels tres morts, insisteix en els protocols i mesures de seguretat que hi ha en tots els processos de la mina per evitar accidents i afegeix, a més, la "gran professionalitat" de Molina, que feia quatre anys i tres mesos que treballava sota terra validant el terreny. Per això, exposa, li costa tant de creure "que hi hagi algun error", perquè la víctima "sempre estava pendent de la seguretat de tothom, era la seva obsessió", explica el professional, que s'atreveix a apuntar a un "cúmul de circumstàncies" com a desencadenant del despreniment de la roca.

Ofrena floral al monument a la mineria que s'alça al centre de Súria, i on ha tingut lloc el minut de silenci en record dels tres morts de la mina.
Un home eixugant-se les llàgrimes en el minut de silenci pels tres morts a la mina de Súria.

Continuar endavant

Els tres morts feien controls rutinaris a la galeria per validar la seguretat dels treballadors i de les maquinàries que exploten la potassa. Són els que si veuen alguna fissura o un defecte a la roca han d'avisar perquè s'aturi tota activitat. "La mala sort va fer que estiguessin tots tres junts", es lamenta el geòleg. "L'Òscar era així, sempre estava atent i pendent de tothom".

A Súria hi ha una evident tristesa per les morts, però també un sentiment que la vida ha de continuar. La mina es va aturar immediatament. "Pugeu cap a la superfície, que hi ha hagut un accident", explica un dels miners que havia entrat en el mateix torn que les tres víctimes. "Sí, t'entra una pena molt gran perquè tots som com una família i ara en som tres menys", s'esplaia. Des del lloc on parla es deixa veure la punta de la muntanya de la mina, amb el cim d'un blanc intens que destaca en el cel blau del dia.

Juan Muñoz, de 47 anys, i Fernando Galiano, de 42, ja no van arribar a entrar al torn de nit perquè la mina va quedar aturada i, com marca la tradició minera, no es reprendrà l'activitat fins que no s'enterri l'última víctima. De moment, a l'entrada de l'explotació les banderes onegen a mig pal. "Llavors entrarà el primer relleu", detallen. Com molts dels que han vingut a l'homenatge han heretat l'ofici de la mina i, fins i tot, Muñoz diu que, malgrat els riscos, no tractaria de fer canviar d'idea si un fill seu vol continuar amb la tradició. "També hi ha un perill si ets camioner", defensa, i admet que el primer dia que torni a baixar sota terra tindrà "cert respecte i un record" per als companys morts, igual que en té per als que va perdre en els sinistres del 2013 i el 2020. "Si la por s'apodera de tu, malament", s'acomiada.

stats