17-A: com són possibles sis anys d’abandonament?

Un acte sobri, sense parlaments, recorda les víctimes de l'atemptat de la Rambla de Barcelona

5 min
Familiars de les víctimes del 17-A plorant durant l'acte commemoratiu dels atemptats, al mosaic de Joan Miró.

Barcelona"Sis anys d'abandonament". Colpeix sentir-ho. Ho diu Santi Colomines, que llegeix el breu text d'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. "Estem patint sis anys d'abandonament de la immensa majoria dels representants polítics. Els que ho han fet bé ja saben ells qui són". I la gran paradoxa, no queda cap polític escoltant les seves paraules. Han clavat els clavells als testos del memorial i han marxat per un lateral de la Rambla. L'acte ha sigut molt semblant al de l'any passat, quan es commemoraven els cinc anys, però amb una gran diferència: enguany ningú ha interromput amb crits els silencis, ningú ha escridassat les víctimes, cap polític s'ha regalat un bany de masses. Això sí, de representants públics n'hi ha molts, moltíssims, fins a sis fileres han desfilat. "Està bé que vinguin a fer-se la foto, però de tots aquests després gairebé cap ens truca per interessar-se per les víctimes"; Robert Manrique sempre parla clar, no parla mai per complaure ningú.

Ja fa trenta-sis anys que s'escarrassa perquè els drets de les víctimes del terrorisme siguin escoltats. Al capdavant de la UAVAT (Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme) ha assessorat i donat suport a molta gent. La falta de finançament l'ha portat a la seva fi. És realment desencoratjador escoltar les víctimes en un dia com avui. Al dolor de les seves pèrdues i les seqüeles que pateixen s'hi afegeix la impotència de la indefensió. Així m'ho expliquen els familiars de Pepita Codina, que va morir aquell dia a la Rambla. La seva filla, l'Elisabet, és un miracle que estigui viva. En aquests sis anys han rebut una trucada, una de sola, del ministeri de l'Interior. Res més. Manrique se'n fa creus, que no existeixi encara cap llei autonòmica que protegeixi les víctimes del terrorisme i que s'hagin vetat tots els intents de comissions d'investigació al Congrés. Com que la sentència judicial del 17-A encara no és ferma, les víctimes encara no tenen cap dret com a tals.

Entre turistes

En ple agost, la Rambla és plena de turisme. Molts visitants s'interessen per l'acte i s'acosten a preguntar. La Maggie i el Mike passen uns dies a la ciutat durant les tres etapes del seu camí europeu que també els ha portat a París i terres de l'Empordà. No tenien present l'efemèride d'avui i els canvia el rostre quan se'n recorden. La seva filla gran havia passat un parell d'anys a Barcelona per estudis i s'estimen la ciutat. Fa sis anys van patir molt aquell dia d'agost. El mosaic de Miró ha quedat per sempre gravat amb aquell record. Des del 2018, hi ha unes quantes pilones al perímetre de la Rambla que abans no hi eren. Hi ha també el silenci dels quiosquers, que van testimoniar com pocs altres aquells minuts terribles. "Per què s'han de commemorar sis anys?", es pregunta el Javier. "Quan va fer un any, d'acord; quan en va fer cinc, d'acord, però ara cada any es voldran fer la foto els polítics?"

Autoritats i polítics en l'ofrena foral de l'homenatge a les víctimes del 17-A.
Acte d’homenatge a les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost en el seu sisè aniversari.

"El que va passar l'any passat no va ser gaire ètic. Però sembla que aquest any ho han entès", afirma Yolanda Ortiz, una de les víctimes presents avui. L'escolten ben a prop seu dues senyores que porten xapes amb l'estelada i les cares de Carles Puigdemont i Laura Borràs. S'hi han vist poques banderes, anecdòtiques: "Un senyor embolicat amb l'estelada ha vingut a parlar amb mi; li he dit que no era el lloc ni el moment. Ho ha entès i m'ha demanat disculpes", explica Manrique. L'any passat l'únic polític que es va quedar a parlar amb les víctimes va ser la llavors alcaldessa Ada Colau. Avui, quan pensava que tots els representants públics havien marxat, veig que Colau també està conversant amb ells. 

Protesta a la Delegació del govern espanyol

A les dotze del migdia, amb les cares cobertes per una màscara i amb pancartes amb proclames com “Estat assassí”, “17-A, guerra bruta” i “Les clavegueres de l’Estat maten”, un centenar de persones han protestat a les portes de la Delegació del govern espanyol a Barcelona, al carrer Mallorca, informa Gemma Garrido Granger. Convocats per la plataforma 17-A Exigim Responsabilitats, han demanat “l’esclariment dels fets” i saber “qui va ordenar el crim”, adduint a la relació entre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb l’imam Es-Satty –considerat pels tribunals l’instigador de l’atemptat– i els terroristes. Asseguren que l’atemptat va ser orquestrat pel govern espanyol per impedir el referèndum de l'1-O.

'Performance' de la protesta de la plataforma ciutadana 17-A Exigim Responsabilitats.
Manifestants a les portes de la Delegació del govern espanyol a Barcelona.

Inicialment, només han posat música, però tot seguit han protagonitzat una performance en què se simulava l'escena d'un crim: diverses persones s’han estirat a terra i han dibuixat les seves siluetes amb guix. “El 17-A va ser un crim d’estat. Fins ara, ni la Generalitat, ni l’estat espanyol ni Europa ens han donat resposta i nosaltres no callarem fins que es faci justícia i els responsables del crim paguin”, han afirmat, negant, però, representar les víctimes o els seus familiars. La protesta ha acabat sense incidents al cap de 40 minuts, entonant Els segadors.

El missatge de Guardiola

Des de la xarxa social X (l'antic Twitter), Pep Guardiola s'ha alineat amb aquests grups que reclamen "saber la veritat" al voltant dels atemptats. Fent servir el seu compte verificat i en un inusual posicionament sobre política catalana, l'actual entrenador del Manchester City ha reclamat tant al Govern com a l'Estat una investigació que aclareixi les circumstàncies dels atacs a Barcelona i Cambrils. "Fins quan més hem d'esperar per saber del cert què va passar el 17-A?", escriu Guardiola en un missatge escrit en català, en què també ha manifestat el seu sentiment de "vergonya", alhora que ha mostrat el suport cap a les víctimes i familiars. "Dir-vos que no passa ni un dia que no pensi en vosaltres", conclou.

Senyal de dol també a Ripoll

A Ripoll, d’on eren els joves que van perpetrar l’atemptat, les banderes de l'Ajuntament onegen a mig pal en record de les víctimes dels atemptats. En el sisè aniversari dels fets, el consistori ha traslladat el "suport incondicional als familiars i amics". A través de les xarxes s’ha demanat "respecte a les víctimes", i l'alcaldessa, Sílvia Orriols, ha volgut traslladar el seu suport a "tots aquells que lluiten contra les seqüeles físiques i psicològiques derivades de la barbàrie islamista".

stats