Societat 04/02/2018

On són els negres?

La representació de les persones que no són blanques és residual o caricaturesca

S.s.
3 min
El Rei Baltasar de Girona de la Cavalcada d’enguany va rebre moltes crítiques perquè estava representat per un home blanc amb la cara pintada de negre.

BarcelonaÉs una postal habitual quan arriba el Nadal als pobles de Catalunya. Els tres Reis d’Orient apareixen enfilats als seus carruatges i Baltasar, el rei negre, no és negre, sinó que és un blanc amb la cara plena de pintura fosca i els llavis vermells. “És una falta de respecte. A més, ¿és que no hi ha negres que puguin fer de Baltasar?”, qüestiona la periodista i presentadora de televisió Lucía Mbomío, autora de Las que se atrevieron, un llibre sobre sis dones espanyoles blanques que es van casar amb negres i van tenir fills quan el franquisme tot just havia expirat.

Des d’aleshores, lamenta que les coses tampoc no han canviat gaire, i que la representació de les persones negres a la societat segueix sent o bé residual o una caricatura. “On són els negres a la televisió? Quan els veiem se’ls lliga sempre a la delinqüència, a la pobresa”, critica Mbomío, que lamenta que “la construcció identitària de la població afro als mitjans de comunicació té un gran impacte sobre la comunitat”. “Quan estàs tan exposat a la difusió d’estereotips de les persones com tu, arriba un moment que els interioritzes i no els qüestiones. Són estereotips que et fan pensar que tu no pots arribar més lluny”, reflexiona l’escriptora, que afegeix: “També pot passar una cosa perversa. Jo, quan era petita, pensava que no era com els altres negres. Però, què vol dir, això d’«els altres negres»? ¿Els dels estereotips que surten als mitjans?”, reflexiona.

Ser negre a l’escola

Però el problema no és només als mitjans de comunicació, sinó també a les escoles, segons denuncia Montse Félez, membre de l’Associació de Mares amb Fills Negres. “La visió que es dona dels països dels nostres fills a les escoles és molt limitada. Notes que mai es parla de l’Àfrica com un continent amb moltes realitats diferents. Se’n parla només des de la misèria”, reflexiona, i afegeix: “Una mestra de la meva filla va dir als alumnes que tenien sort de no venir de l’Àfrica, «on no poden estudiar». Sempre hi ha una visió molt estereotipada, en la qual es veu l’Àfrica com un lloc que necessita ajuda”. I això els nens ho perceben: “Després a classe deixen anar comentaris com ara «ets un negre de merda», o «calla, que al teu país hi havia lleons i vivies en una cabana»”.

A l’adolescència, els referents tampoc són prou diversos. El novembre passat, la polèmica va saltar pel tractament de la multiculturalitat a la sèrie Merlí. La comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, va enviar una carta a TV3 per queixar-se que la sèrie “invisibilitza la diversitat cultural i religiosa, també a les aules”. López assenyalava específicament el capítol titulat Karl Marx, en el qual convergien dues trames que tenien en comú el fet que presentaven com a violents dos grups de personatges d’origen estranger: una banda llatina i una màfia xinesa. A més, va criticar que pràcticament tots els alumnes que apareixen a la sèrie són blancs. L’única excepció és una noia negra a qui “no li coneixem el nom, ni tampoc què pensa sobre cap qüestió”, ja que “senzillament apareix amb un rol merament estètic, sense veu”. Ara, TV3 ha incorporat un noi negre, fill d’una dona blanca, a la sèrie Benvinguts a la família.

Cari McCay, treballadora social negra i amb pares blancs, afirma que el que a ella li molesta és que cada vegada que als mitjans surt una persona negra, ja sigui en uns informatius o a la ficció, és “en clau negativa”. “Són persones que o bé necessiten ajuda o bé no estan arrelades al territori. Per què a la televisió i a les sèries no puc ser una persona normalitzada sense estar ridiculitzada?”, es pregunta.

“Els catalans són blancs”

“La percepció que continua present a la societat és que els catalans som blancs -afegeix Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme-. A les persones no blanques se les vincula a moviments migratoris, i part de la responsabilitat prové de la manera com són representades. Si en els diferents espais d’una societat t’estan dient contínuament que tu no formes part d’allò, alguna cosa a dins se’t trenca, i es fa difícil que realment sentis que formes part d’aquella societat”, argumenta Cuevas, que demana un esforç de tothom per revertir la situació. McCay demana el mateix, i ho fa amb un toc d’humor: “Sembla mentida que puguem tenir la pell tan fosca i ser tan invisibles”.

stats