Els nous lladres: grups especialitzats que cada vegada deixen menys rastre

BarcelonaAmagat sota la visera d'una gorra, un home va anar parant a tots els pisos d'un bloc de Ripollet per col·locar alguna cosa a la part superior de la porta. Era el 10 de juliol i ho va gravar una càmera. Posava marcadors. En aquest cas, un fil prim enganxat amb cola. Al cap d'uns dies, el lladre hauria tornat i hauria mirat quins fils continuaven intactes. Això volia dir que no hi havia ningú i tenia via lliure per entrar. Abans de fer-ho, però, els Mossos d'Esquadra el van enganxar. A les butxaques portava dos rossinyols. És una petita eina metàl·lica doblegada per un extrem per forçar panys.

Durant l'any passat, a Catalunya es van cometre 54 robatoris amb força a domicilis cada dia. En total, pràcticament 20.000. N'hi ha tot l'any, però els mesos d'estiu, amb molta gent fora de vacances, es multipliquen. L'agost del 2022, per exemple, n'hi va haver aproximadament un 20% més que la resta de l'any. Fonts policials apunten que durant aquestes setmanes s'incrementa el patrullatge, sobretot de paisà, però és complicat evitar-los.

Les maneres que tenen els lladres per obrir la teva porta

Les quatre grans famílies

A banda dels llops solitaris, fonts policials apunten que solen fer-ho grups organitzats que només es dediquen a això. A Barcelona i a l'àrea metropolitana, els divideixen en quatre grans famílies, en funció de la procedència: la georgiana, l'albanesa, la croata i la xilena. "Amb les primeres exploracions, ja es pot saber quina de les quatre ha sigut", apunta un comandament de la policia. Els quatre grups exemplifiquen les tècniques que es fan servir per entrar. Els albanesos són escaladors de patis interiors (una de les tàctiques més utilitzades i que els Mossos intenten detectar amb drons). Els georgians, en canvi, són més de posar marcadors i després entrar forçant la porta amb un rossinyol o amb la tècnica del bumping.

La darrera tècnica és una mena de clau mestra que creen els mateixos lladres. La introdueixen i van picant amb un martell fins que rebenten el pany. Sol ser ràpid, però fa soroll. Els grups d'origen georgià se la fabriquen ells mateixos, amb dos tornavisos modificats, per exemple. En canvi, els d'origen xilè solen ser més bruscos. Opten per una palanca o un bec de lloro (com unes alicates grans) i van fent força. En el cas dels grups provinents de Croàcia, el paper principal el tenen dones, que utilitzen tècniques menys sorolloses, com el rossinyol, que a vegades complementen amb un fil per omplir forats del pany que falten. I, enmig de tot plegat, hi ha un mètode tradicional que encara està present: la radiografia. Ara ja no funciona en portes blindades, però en continuen portant per a les més senzilles, apunten les fonts consultades.

Normalment, els atracadors van en grups de tres o quatre. Dos pugen i els altres s'esperen a baix. Si hi ha alarma, van molt ràpid. Van a buscar les joies i els diners en efectiu. "Els aparells tecnològics no els interessen tant", apunta una altra font policial. Quan no hi ha alarma ni gaires veïns, però, s'ho prenen amb calma. Policies expliquen més d'un cas de lladres que hi han passat la nit fent cerveses. Sigui com sigui, no busquen materials pesants, ja que solen marxar a peu, en taxi o en transport públic. Això ho fan perquè la policia no tingui les seves matrícules. I també costa molt que deixin empremtes. Més que guants, moltes vegades es posen els mitjons a les mans. Tot plegat complica la investigació. Les mostres biològiques i la tècnica emprada són importants, però encara ho són més les càmeres de l'entorn per identificar-los.

Eines comprades per internet

Les tècniques més sofisticades de robatori són les que no deixen cap marca ni al bombí ni a la porta, com ara l’impresioning o el topolino. En la primera, els lladres falsegen claus de les principals marques de panys i hi enganxen a sobre una làmina metàl·lica que, com si fos un paper de calc, graven les marques de les lleves quan les introdueixen al bombí del pis que volen robar. La segona és una eina que es pot comprar fàcilment per internet (costa uns 300 euros) i conté una vareta metàl·lica amb mecanismes que s’adapten als forats interns del bombí, com si es tractés d’una clau mestra. A Itàlia o Portugal s’han registrat onades de robatoris amb aquest sistema. A l’estat espanyol, les principals associacions de serrallers asseguren que també se n’han produït, tot i que com que es tracta d’una tècnica que no deixa marca és difícil de quantificar. Fonts policials no descarten que també n'hi hagi a Catalunya, tot i que afegeixen que les altres tècniques continuen sent més utilitzades.

Els Mossos intenten mantenir un cert control perquè aquest tipus d’eines no siguin tan accessibles a les xarxes. Andreu Maldonado, expert en seguretat i assessor en aquesta matèria a Maldonado Smart, apunta que aquest control hauria de fer-se per part de totes les administracions. L’expert, però, subratlla que també cal que la ciutadania prengui consciència de la importància d’anar renovant periòdicament la seguretat a casa. "No s’acostuma a invertir i si es fa és en sistemes dissuasius, però les alarmes són sistemes per comunicar robatoris, no per evitar-los", apunta. La seva recomanació és "equilibrar inversions": disposar d’una alarma i renovar la porta cada pocs anys. "Una bona porta blindada fa 20 anys ja no és segura, cal actualitzar la seguretat permanentment", diu. En aquest sentit, apunta que "ajudaria" que les administracions oferissin subvencions. També recomana no descuidar la protecció dels elements comunitaris, reforçar la porta principal de l’edifici o la porta que comunica el pàrquing amb l’escala de veïns, per exemple. "Com més capes de seguretat, millor", conclou.