“Tothom em pregunta quin gest delata un mentider”

A l’oficina on treballa Esther Gómez no hi ha cap rètol amb el seu nom ni amb el de la seva empresa. “És habitual en el sector, es fa per temes de confidencialitat”, explica. L’Esther volia ser detectiva privada des de petita i va acabar estudiant la carrera d’Investigació privada. Més endavant va afegir al currículum dues especialitats que han acabat ocupant bona part de la seva feina: la perícia cal·ligràfica i el que tècnicament s’anomena valoració de la credibilitat, “encara que tothom en diu detecció de la mentida”.

Molts dels clients que passen pel seu despatx ho fan per intentar validar o per demostrar la falsedat de firmes i documents: “M’arriben contractes privats de tota mena, préstecs que s’han fet entre amics i familiars i es van firmar en un paper, testaments, documents d’últimes voluntats... A vegades el que importa és saber si realment el document es va firmar en la data que diu. Llavors ja entra en joc el laboratori, has de valorar l'oxidació de les tintes, com s'escrivia en aquella època o el tipus de paper”, explica detalladament. La clau de volta de molts d’aquests litigis acaba sent la signatura: “La firma la podem canviar depenent de l’estat d’ànim que tinguem aquell dia, però per molt que ens sembli que cada vegada la fem diferent, sempre hi ha uns trets que es mantenen i que la fan única”.  

La validació cal·ligràfica fa molt que s’admet com a prova en els jutjats, cosa que fins a l’any 2021 no succeïa amb les anàlisis de comportament no verbal. Des d’aquell moment, jutges, advocats i fiscals poden acudir a una llista de pèrits experts perquè valorin la credibilitat d’una declaració o el significat del llenguatge no verbal. “No podem assegurar si un testimoni diu la veritat al 100%, però en podem valorar la versemblança. I el jutge finalment és qui valora si es té o no es té en compte la prova en la sentència. Molta gent encara es pensa que fem màgia, però rere la nostra feina hi ha un procés, unes tècniques i uns protocols molt laboriosos i amb molt rigor”, assegura.

I en què consisteixen aquestes tècniques? L’Esther parla d’un enfocament integral que analitza els comportaments, les reaccions, el discurs i especialment el llenguatge no verbal. “Tothom em pregunta quin gest delata un mentider, però un sol gest mai no ens dirà res. Sempre s’ha dit que qui es grata el nas està mentint. O qui aparta la mirada cap a la dreta, perquè és la banda del cervell que s’ocupa de la part més creativa, d’inventar. Però això només són bulos. Malauradament, no és tan fàcil: has de tenir en compte l'expressió facial, els gestos, les postures, la mirada de cada persona... i analitzar en quin moment canvien i per què”, afegeix.

Les anàlisis del comportament comencen estudiant quin és el patró de cada individu i comprovant com varia aquest patró a partir de diferents estímuls. “A vegades es fan interpretacions sobre un gest a partir d’una foto fixa... no té gaire sentit. El gest té tota una curvatura que va lligada a les emocions. La gent es fixa en el clímax del gest, però com comença i com acaba també ens dona molta informació”, diu la detectiva. Sovint la versemblança d’una declaració es determina estudiant la connexió entre el llenguatge no verbal i el discurs: “És important veure quines paraules ha utilitzat, quins pronoms, quins temps verbals, quina entonació... Quan l’harmonia entre gestos i paraules es trenca, és un senyal que aquella persona pot estar mentint”.

En els últims temps, l’Esther ha atès alguns casos de violència de gènere, en els quals ha analitzat les declaracions tant de víctimes com d’acusats. També alguns casos d’assetjament. A vegades, per valorar una declaració només disposa de les imatges enregistrades durant un judici; altres cops sí que pot fer les seves pròpies preguntes. “Tendim a pensar que quan algú parla molt és que ens està enganyant, però quan algú parla sempre en treus coses. Costa més quan et proporcionen poca informació. Llavors, provocar silencis és una bona tècnica, perquè en general ens costa molt aguantar un silenci, ens genera un estrès cognitiu i en el procés de trencament d’aquest silenci és probable que desvelem senyals importants”.

Com es trasllada a la vida privada tot aquest coneixement? “Sempre dic que saber sobre comportament no verbal també m'ha ajudat molt en les relacions personals i professionals perquè veig més informació de la que veuen els altres, i això m’ajuda a anticipar-me, a portar millor les converses o a fer que situacions complexes flueixin”, conclou.