El 'trencaboques', l'últim i perillós repte viral de moda als instituts

La policia avisa del risc d'aquesta pràctica, que consisteix en fer la traveta i fer caure algú

L'alerta entre pares i mares i docents és tan gran que fins i tot la Guàrdia Urbana de Barcelona ha avisat dels riscos del nou repte viral entre els joves, el 'trencaboques'. La pràctica –absurda i perillosa– consisteix en fer la traveta per darrere amb una peça de roba (com per exemple, una bufanda), enganxant la víctima pels turmells, estirant la peça fort enrere i provocant una caiguda de cara contra el terra. En el millor dels casos, la víctima pot frenar l'impacte amb les mans, però si no té temps de reaccionar, corre el risc de xocar amb la boca o el cap. 

A través de Twitter, la Guàrdia Urbana ha alertat els docents i també les famílies d'aquesta nova moda a partir d'un article de l'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència (Faros). Segons el text, els challenges d'aquest tipus són "cada vegada més habituals a internet", i sovint tenen ressò d' influencers i youtubers que els fan "per aconseguir visites, fama i els seus conseqüents beneficis econòmics". "El perill està en el fet que molts d'aquests reptes no són tan inofensius com semblen", alerta el text, que posa el focus, sobretot, en els adolescents, el col·lectiu més vulnerable de caure-hi. "És habitual imitar els teus referents, així com intentar destacar i ser acceptat socialment. L'adolescència és aquella etapa en què un s’atreveix a fer coses que poden implicar perill o desafiar límits per tal de sobresortir", alerta Faros. 

"Els reptes d'"a veure si ets capaç de fer això" sempre han estat present. Potser no els filmàvem, però sempre s'han fet animalades, perquè els adolescents tenen dos objectius: autosingularitzar-se i fer-se a ells mateixos i també ser reconeguts i ser acceptats pel grup", explica Francesc Núñez, sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). I aquests reptes "serveixen per demostrar què pots fer i obtenir el reconeixement de l'altre". El risc, però, és que els humans -i els joves en concret- es mouen "molt poques vegades" per la reflexió. 

En aquest punt, Núñez situa els adults com una peça clau per aturar aquests fenòmens. "Han de posar la reflexió que els joves no posen", assegura, i ho han de fer a través de "la força de la paraula, no de la violència". És a dir, sancionar, si cal, però també educar i ensenyar-los a fer servir les xarxes socials, un "amplificador" d'aquestes pràctiques. 

De fet, el repte s'ha viralitzat sobretot a través de Tik Tok, una xarxa social que barreja els usos d'Instagram i Snapchat i permet compartir vídeos de quinze segons ballant, cantant o parodiant alguna cançó amb música de fons. Així, des de l'Observatori avisen que la millor manera de protegir els menors d'aquests reptes virals que poden ser perillosos és acompanyar-los en l'ús de les xarxes socials. "És important que ajudem els nostres fills a desenvolupar la seva capacitat de raonar i contrastar la informació abans que l'acceptin com a verídica o inofensiva", proposen. Això passa per establir un clima de confiança a casa per conèixer què fan a Internet, insistir que no participin ni comparteixin aquest tipus de reptes i, malgrat que és important "respectar la seva privacitat", pot ser "recomanable formar part de la comunitat de les seves xarxes socials", sobretot al principi. 

No és la primera vegada que les autoritats avisen dels perills dels reptes virals. Els Mossos d'Esquadra i la Direcció General de Trànsit van alertar fa uns mesos que el famós #InMyFeelingsChallenge, en què milers de persones es van gravar sortint d'un vehicle en marxa per ballar-hi al costat, podia implicar diversos delictes. Aquest és un exemple dels anomenats "reptes extrems", que "suposen riscos reals per a qui els fa", segons va explicar a l'ARA la professora de psicologia social de la UB Mari Carmen Martín. Segons va dir, hi ha dos tipus més de challenges: els solidaris i positius –com l'#IceBucketChallenge, que consistia en tirar-se per sobre una galleda d’aigua glaçada i que va aconseguir recaptar milers de dòlars per a la investigació de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA)– i els egocèntrics, que són un "exercici narcisista" en què les xarxes socials serveixen per multiplicar "un cert egocentrisme que tots tenim". En seria un exemple el #10YearsChallenge, en què persones anònimes i  celebrities van penjar fotos de fa 10 anys per veure com els ha afectat el pas del temps.

Esnifar condons o ingerir detergent: les amenaces dels joves a les xarxes