InvestigadoraEn una democràcia, la importància de controlar el funcionament de les institucions públiques és cabdal. Si, a més, pertanyen al sistema penal, el control esdevé imprescindible. El Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional, el Sirecovi, neix amb l’objectiu principal de protegir les víctimes de la violència institucional en l’àmbit de la privació de llibertat. I és en aquests espais de privació de llibertat on el grau d’opacitat és més considerable.
Des del principi ens hem trobat situacions que no han fet més que reforçar dues idees molt clares: primera, que el sistema penal necessita ser observat des de fora per minimitzar els riscos de males praxis o, directament, de fets delictius; segona, que la violència institucional és una realitat palpable a Catalunya i que són moltes les persones privades de llibertat que la pateixen.
La mirada és un factor clau: és més necessari que mai que, com a societat que vol convertir-se en un exemple democràtic de cara al món, obrim els ulls davant situacions com les que s’han registrat i comunicat des del Sirecovi. El passat 1 d’octubre aquest país va tornar a viure de primera mà què era ser maltractat per funcionaris públics que, amb la llei a la mà, tenen la funció de protegir-nos. Els últims mesos també hem pogut copsar que en un estat democràtic podem tenir presos polítics per mandat judicial. Aquests lamentables fets haurien de servir-nos, com a mínim, per copsar totes les situacions de vulneració de drets que hi ha sovint al nostre país. Només treballant sobre les mancances del sistema serem capaços de millorar-lo i fer-lo més just.
El nostre objectiu és ambiciós. Requereix molts esforços personals i col·lectius, sobretot davant les dificultats amb què estem obligats a treballar. Algunes són dificultats econòmiques, però també n’hi ha d’altres tipus. Sovint trobem traves quan exercim la nostra funció, i ens acostem a unes situacions molt dures emocionalment que generen un desgast important. La falta de recursos econòmics és un escull que cal superar, perquè malgrat la il·lusió i les ganes que posem a la nostra feina, visitant presons i atenent víctimes i familiars, no arribem a tot arreu on voldríem. Necessitem la col·laboració d’aquest teixit social ric que sempre ha situat Catalunya al capdavant en solidaritat i defensa dels drets humans. El Sirecovi pot ser una eina de país que ens serveixi a tots, ja que aquest any hem après bé que ningú no està exempt de patir una vulneració de drets, ni pot quedar-se impassible davant d’aquests abusos.
