OCI
Societat 19/04/2017

Les últimes croquetes de la Lia del Poble-sec

Tanca la bodega reconvertida en petit restaurant precursora del ‘boom’ de Blai

2 min
L’Eli Rojas  amb un plat de les últimes croquetes XL de la Lia, ahir, en el comiat.

BarcelonaLa Lia se’n va. Ahir a la nit tancava per última vegada la vella porta de fusta que “donava tanta guerra” -costava d’ajustar- però que formava part de “la identitat” de la bodega del Poble-sec que l’any 2004 es traspassava per jubilació. L’Eli Rojas, una barcelonina que treballava de cambrera al cap de Creus, va rescatar la bodega per rellançar-la com a petit restaurant. Acabava de començar les obres quan va adoptar una gossa -filla del gos Vicius- i li va posar Lia. Així va néixer la Lia d’en Vicius, un dels establiments precursors del boom del carrer Blai.

El dia que l’Eli va aterrar al Poble-sec buscant un lloc per al seu projecte plovia a bots i barrals. Va sortir del metro i va anar a parar a una “rambleta” que feia poc que era de vianants. Només hi havia alguns bars antics. Quan va veure aquella porta i el rètol “Es traspassa” se li’n van anar els ulls. Veia grans possibilitats en aquell carrer “tan bonic”. Ara per arribar al número 28 de Blai s’ha de passar per davant d’una desena d’establiments adotzenats -“pintxos a 1 euro”- sense ensopegar amb els cavallets expositors de fotografies dels seus “ varied dishes ”.

Les possibilitats han desbordat el carrer Blai, i la història de la bodegueta reconvertida a restaurant amb encant s’acabava ahir al crit d’“última oportunitat per tastar les croquetes de la Lia!” Les croquetes XL que s’han fet famoses al barri -fetes per l’Eli Rojas cada dia- eren devorades al mateix ritme que espetegaven els taps de les ampolles de cava. Era la festa de comiat del local, que la mestressa no volia que fos trist. Petons, abraçades, croquetes.

La mort d’èxit d’un carrer

Però, per què se’n va la Lia? Per esgotament, un cansament fet dels sediments que han deixat esforços professionals i dificultats personals. “Jo vaig venir aquí a fer el que sé fer i el que m’agrada i ja no tinc forces, he tancat una etapa”, comença l’Eli. I després ve la resta: “No marxo només per la gentrificació, però ha sigut un factor important. Ni puc ni vull competir amb els pintxos a 1 euro”. L’ èxit desbordat del carrer Blai ha atret inversors que munten “locals sense ànima que no transmeten el que som”. Un d’aquests grups ha comprat el local de la Lia i ha avisat l’Eli que, si es queda, d’aquí dos anys els 1.000 euros de lloguer es convertirien en 2.500. “Ja es veia a venir que passaria això. Què fa l’administració?”, pregunta.

A l’Ajuntament, la regidora de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, entoma l’interrogant. Admet que el carrer Blai està “sobreexplotat” per “l’oci low cost ”, però recorda que l’actual equip de govern ja s’ho va trobar així i que ha evitat que augmenti la quantitat de locals amb un pla d’usos que, tanmateix, no permet incidir “sobre la qualitat”. Ara l’objectiu és atraure l’activitat cap a altres carrers en un barri “descompensat”. No se sap quin resultat tindrà ni quan. I ves a saber com serà aleshores el carrer Blai.

stats