SALUT
Societat 03/06/2015

La vacuna contra la diftèria s'administra per primer cop als dos mesos d'edat

S'administra juntament amb la del tètanus i la de la tos ferina entra dins del calendari de vacunacions sistemàtiques. El 2011 i el 2014 es van registrar brots de malalties que es creien eliminades com el xarampió i la tos ferina

Lara Bonilla
2 min
El brot d’hepatitis A ha obligat a vacunar 425 persones considerades contactes de risc.

BarcelonaEl cas del nen de sis anys d'Olot infectat de diftèria ha reobert el debat sobre la vacunació dels nens. A Catalunya, el departament de Salut estableix el calendari vacunal que ha de rebre la població i que es modifica en base a l'evidència científica. L'últim canvi es va produir el juliol del 2014 en què es van ajustar les edats per administrar algunes dosis de vacunes i es va afegir una dosi en la vacunació de la meningitis C. També es va introduir la vacuna de l'hepatitis A als 12 mesos i als 6 anys així com la vacuna de la tos ferina en embarassades per protegir el futur nadó.

Les vacunes poden ser de tres tipus. Les monovalents tenen només un antigen, com la del xarampió. Les polivalents, en canvi, en tenen més d'un. És el cas de la de la poliomielitis trivalent, que produeix immunitat davant dels tres virus de la poliomielitis. I després hi ha les combinades, que també tenen més d'un antigen, però de diferents microorganismes i en una sola punxada es pot vacunar l'’individu contra diferents malalties. Un exemple és la vacuna DTP, que immunitza contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina. Aquesta vacuna, que és la que no es va administrar al nen d'Olot, s'administra en tres dosis als dos, als quatre i als sis mesos, juntament amb altres vacunes. Als 18 mesos s'administra una nova dosi de reforç així com als sis anys i durant l'adolescència també s'administra una dosi de record.

La vacuna de la diftèria forma part de les anomenades vacunes sistemàtiques que són aquelles que estan indicades per a tota la població a partir de l'edat infantil. És el cas també de les vacunes contra la poliomelitis, el xarampió, la rubèola o l'hepatitis A i B. El calendari de vacunació estableix l'edat en què s'han d'administrar les dosis i tot i que cada comunitat autònoma estableix criteris diferents, el Consell Interterritorial de Salut va acordar el 2013 unificar aquest calendari per a totes les comunitats autònomes.

Un cas polèmic va ser el de la varicel·la ja que el calendari estableix que s'ha d'administrar als 12 anys en aquells nens que encara no l'hagin passat però alguns metges privats l'estaven recomanant administrar abans i les farmàcies van haver de restringir-ne la dispensació, el que ha fet que molts pares catalans es desplacin a França per obtenir-la.

A Catalunya les cobertures vacunals són altes, però tot i així encara es produeixen brots de malalties infeccioses que es creien eliminades, com ara el xarampió o la tos ferina. El febrer del 2014 es va detectar un brot de xarampió en 26 pacients de Barcelona i Girona i el 2011 es va detectar un rebrot de la malaltia de la tos ferina.

El calendari vacunal arriba fins als setze anys, però les infermeres d’atenció primària recorden que és necessari continuar la immunització en l’edat adulta, ja sigui per administrar dosis de record de vacunes com la DTPa (tètanus, diftèria i tos ferina), per edat -a partir dels seixanta anys disminueix la resposta immunitària- o en cas de viatge.

stats