DEBAT CIUTADÀ

Com veuen la ciutat barcelonins arribats d’arreu del món

A Barcelona, gairebé un de cada quatre veïns ha nascut a l’estranger. Molts hi han arribat de grans, però ja se l’han fet seva. L’han escollit per estudiar, per treballar, per estimar, per refugiar-s’hi. Els pregunten què en pensen

Com va dir l’hondurenya Carmen Juárez divendres durant el pregó, la diversitat de Barcelona és una realitat, no un projecte, i per això tots els ciutadans que hi viuen han de tenir presència en tots els àmbits i se’ls ha de reconèixer la veu. Avui hem posat el focus en els barcelonins que hi van arribar de fora. Els hem demanat com veuen la ciutat i, sobretot, com la voldrien.

Les tres preguntes

1. Com ha canviat Barcelona des que va arribar?
2. Què li agrada de la ciutat?
3. Què li demana a la Barcelona del futur?

Ole Thorson

Dinamarca, expert en mobilitat (jubilat)

1.Als 70, els cotxes s’havien apropiat de massa espai, tant per circular com a l’hora d’aparcar. Feien molt de soroll i produïen molta contaminació. I ara ja hi ha un sentir generalitzat que això ha de canviar. Això sí, encara que els vehicles són menys sorollosos i produeixen menys contaminació, encara maten.

2.Ara hi ha menys cotxes i s’està retornant l’espai al vianant, però hi ha molt a fer. El 55% dels trajectes de la ciutat són a peu. Però moltes voreres estan ocupades per terrasses, anuncis, ciclistes, patinets... I hi ha gent gran que se sent insegura. Jo començo a notar-ho! [Riu]

3.Els polítics han de donar prioritat als usuaris més vulnerables: els vianants. Com? Reduint la velocitat màxima dels cotxes a 30 km/h, que és una demanda a moltes ciutats europees; canviant el sistema de regulació dels semàfors perquè els vianants i els autobusos no s’hagin d’esperar tant; millorant la qualitat de l’aire...

Hannah Pennell

Regne Unit, periodista

1.A finals dels 90 hi havia turistes sobretot a l’estiu. I avui en veus tot l’any! També la quantitat de bicis s’ha disparat. I hi ha botigues i restaurants de tot arreu del món. Això sí, la vida de periodistes i editors és molt més precària ara mateix. Internet també ha tingut impactes negatius per a tots els que treballem en mitjans impresos.

2.M’encanta anar a una terrassa a prendre’m un cafè amb llet i llegir. Barcelona no és gaire gran, però té de tot. Bé, trobo a faltar grans espais verds al centre...

3.M’encantaria que es controlés millor l’expansió de les grans marques i cadenes. I que hi hagués més horts urbans per a la gent a qui li agradaria tenir un jardí però no pot. També m’agradaria que hi hagués més verd perquè respiraríem millor. I, sobretot, que Barcelona oferís més ajudes als ciutadans que som autònoms.

Camille Stephan Otto

Mèxic, investigadora

1.Cada vegada és més difícil viure al centre. Quan vaig arribar, Ciutat Vella era un barri molt barri. Però molts pisos es van acabar reconvertint per als turistes. També ha canviat el món de la investigació. Al principi hi havia molt moviment, però amb la crisi el finançament públic va caure en picat i molts centres d’investigació van desaparèixer.

2.Viure-hi m’encanta. Té tot el que busco en una ciutat: qualitat de vida, connexió amb el món... I un ambient bastant cosmopolita: molta gent d’arreu del món que, com jo, s’involucren en la quotidianitat. Després hi ha el tema de la seguretat. Aquí m’hi sento segura, sí, no hi ha la inseguretat de Mèxic, però sent dona a Barcelona també vius amb cert risc cada dia.

3.Que es controli més el preu del lloguer. Cal cuidar la població més enllà d’oferir Barcelona com un producte turístic. Que es treballi perquè hi hagi més igualtat entre homes i dones en el món de la ciència. Es podria, per exemple, vincular més la tasca de les investigadores amb les escoles. Ja hi ha iniciatives, però necessiten ajudes públiques.

Benedetta Tagliabue

Itàlia, arquitecta

1.A finals dels 80 hi havia molta feina per als arquitectes. La Barcelona olímpica s’estava construint i no s’entenia res! Però quan van acabar les obres vam descobrir espais que no existien. Com aquests últims anys, que hem conquerit la línia de la costa i ja podem anar en bicicleta de Barcelona fins a les ciutats veïnes.

2.Tinc la sensació que és una ciutat que ha venut l’espai públic al turisme, quan hauria de ser per al plaer de tothom. Però al mateix temps m’agrada perquè és una ciutat admirada. Venen persones d’arreu del món, hi ha places per tot arreu...

3.M’agradaria que el turisme no es concentrés en certes zones, que es dispersés per la ciutat i el territori. I també que el sector públic donés més ajudes als professionals de la ciutat i, en particular, als arquitectes, que des de la crisi tenen pocs clients, sobretot privats. Jo treballo més fora d’Espanya que dins.

Natalia Borovkova

Rússia, directora d’escoles infantils

1.La ciutat em va enamorar des del primer moment. Venia de Madrid i la vaig trobar molt moderna. En el sector de l’educació, per exemple, les noves propostes s’acollien molt bé. Amb tot, l’any 2008 les escoles bressol que incorporaven l’anglès eren una raresa; ara moltes ja l’ofereixen i es treballa molt més per projectes.

2.Barcelona és una ciutat molt fàcil per viure-hi, sobretot si la compares amb altres ciutats europees. A Moscou, per exemple, t’has d’empassar tres hores i mitja d’embussos per creuar la ciutat!

3.Demanaria que no pugessin tant els preus dels immobles i que s’agilitzessin els tràmits que hem de passar els estrangers. També m’agradaria que, com en altres capitals europees, hi hagués una ajuda econòmica per tenir fills.

Mohamed Soulimane

Marroc, director d’orquestra i músic

1.Als 90 es va voler modernitzar la ciutat, però es va fer a costa de matar la vida de barri. Quan venien els meus pares a veure’m sempre em deien: “Al Marroc la gent treballa per viure, i aquí vius per treballar!” La vida aquí és cada vegada més difícil: han pujat els preus, però no el sou de la gent.

2.Les infraestructures culturals són brutals, encara que tothom hi hauria de tenir accés. És una ciutat meravellosa! Em va agradar especialment la resposta al terrorisme, que va fer que molta gent obrís la ment i anés més enllà. Que la gent es qüestioni els seus prejudicis és el primer pas per millorar.

3.El racisme contra els musulmans està augmentant molt. Que un home d’extrema dreta em digui “ moro de mierda ” no em sorprèn. Però ara ha aflorat un racisme que prové de sectors que no t’esperaries. Cal oferir més varietat cultural en el món de la cultura: els infants i els joves haurien de veure espectacles que expliquessin la cultura de l’islam. Un dia em va venir un nen després d’un espectacle i em va tocar les mans: “Si és igual que nosaltres!”, em va dir, com si fos un extraterrestre. I aquí és on veus l’efecte de la cultura. La cultura no és un luxe, sinó una necessitat. Com el pa. També trobo a faltar un centre islàmic amb una mesquita que es pogués visitar per desmuntar les barreres que encara existeixen.

Monika Zgustova

República Txeca, escriptora i traductora

1.Als 80 vaig trobar una Barcelona molt efervescent que encara vibrava amb la novetat de la democràcia. Hi havia molta il·lusió per tot: sobretot pel català, per llegir-lo i escriure’l. I ara veig la gent més cansada... De fet, molts dels que estan entusiasmats amb el Procés compren llibres en castellà. I està molt bé! Però també haurien de comprar-ne en la seva llengua perquè l’idioma pateix.

2.La cultura es mou als barris! S’obren places, hi ha noves llibreries independents, nous espais per passejar... I hi ha gent de tot arreu, de totes les religions i totes les cultures. Això sí, el trànsit és molt pesat: hi ha carrers que semblen autopistes, i s’haurien de controlar una mica més els ciclistes.

3.També hi hauria d’haver més programes públics per promocionar els clàssics catalans. Xavier Benguerel, Pere Calders, Amat-Piniella... No n’hi ha prou amb iniciatives com l’Any Fabra. Cal que la gent conegui els seus clàssics, que no compri tants bestsellers a les llibreries barcelonines. La literatura avorrida no passa a la història!

Sergio Minong

Camerun, metge de família

1.S’ha encarit tot: els pisos, els productes de necessitat bàsica, el bitllet de metro. I els sous, en comptes d’adequar-s’hi, han baixat! Ara els pobres són més pobres i els rics són més rics. En matèria de sanitat, Espanya era un dels líders mundials, però les retallades l’han fet caure en picat. Hi ha menys personal, menys plantes obertes. I es discrimina més els que menys tenen.

2.M’agrada que la sanitat, malgrat tot, segueix tenint prestigi. Però és perquè el personal sanitari hi lluita nit i dia. També m’agrada que els més joves s’hagin involucrat en qüestions polítiques i que hagin sorgit partits amb funcionament assembleari que aposten per la no discriminació d’origen, gènere i orientació sexual.

3.És urgent crear una comissió de la tercera edat per fer front a un dels tabús més durs d’una societat envellida com la nostra: la soledat de la gent gran. També eliminaria el copagament farmacèutic a tota la gent sense recursos i també als immigrants i als refugiats, que són vulnerables fins que no es digui el contrari. Invertiria més en recerca i educació sanitària, perquè hi ha gent que va a l’hospital i no hauria de fer-ho. I desmantellaria els partits que escampen odi cap a l’altre, el diferent.

Nicola Padovan

Itàlia, empresari del món tèxtil (fa un any va tornar a Venècia)

1. Als 90 hi havia moltes oportunitats econòmiques. Però la ciutat es va internacionalitzar i, pel camí, va perdre la seva essència. A la marca Barcelona li agrada massa l’estètica! Jo crec que una família no viu millor ara que fa vint anys... Pot menjar a restaurants de tot tipus, sí, però tot és caríssim. A més, les botigues noves són totes iguals.

2.És segura, hi ha molta activitat cultural i la gent és molt acollidora. Per exemple, aquí el botiguer parla amb la gent. Jo he viscut a ciutats en què, després d’anys d’anar a la mateixa botiga, ni et saluden. I aquí no passa: tothom parla amb tothom. Són gent de mar!

3.La ciutat no ha sabut defensar el comerç de tota la vida. Estaria bé crear una xarxa d’establiments locals de tota mena per fer-los un seguiment i poder-los ajudar abans que sigui massa tard. I, pel que fa al turisme, també penso que es podria copiar el model de Venècia: que els residents paguin menys transport, tinguin alguns museus gratis...

Kavly 

Cambodja, xef i empresària 

1. Mamma mia! Quan vaig arribar, a finals dels 70, Barcelona semblava un poblet... La comunitat oriental ho teníem més difícil per integrar-nos perquè els veïns eren més tancats que ara. Jo vaig començar a vendre rotlles de primavera i, no només no sabien què eren, sinó que ni els tastaven! I ara tothom coneix tots els tipus de menjar oriental que hi ha...

2.M’agrada tot! La tranquil·litat del Guinardó, l’ambient de Gràcia... A més, el barceloní és molt obert i va molt als restaurants orientals. És cert que hi va haver un boom de la restauració asiàtica i això va afectar negativament el sector, però ara ja hem recuperat el nom.

3.No m’hi poso, jo, en això; vaig fugir d’un país per qüestions polítiques. Encara que sí que m’agradaria que hi hagués més ajudes per als negocis que obren i que, entre altres problemes, han de fer front a lloguers molt cars. Ah! I també voldria que el Guinardó estigués més ben connectat, que fa molta pujada i ja ho començo a notar.

Salah Hamal

Palestina, metge
1.Quan vaig arribar a principis dels setanta, la ciutat s'apuntava a tota modernitat sense renunciar a la seva personalitat. Era molt grisa... M'agradava perquè em recordava a la ciutat palestina on vaig néixer: Nablus. Ara, amb l'aposta per un turisme de baix cost, Barcelona s'ha deixat anar i angoixa molt. Ara, per exemple, les festes de Gràcia ho tenen tot menys gràcia. Em sap greu... A nivell sanitari; recordo que abans els ambulatoris eren vells, però hi havia més respecte entre el pacient i el metge. Avui en dia, molt ordinador i molt de vidre, però la relació és més freda. A banda de la precarització del sector: cada vegada hi ha més pacients i menys metges. 
2.De Barcelona, m'agrada l'esperit de lluita d'alguns veïns que s'esforcen perquè la tradició es mantingui. També que la investigació avança: el personal sanitari cada vegada sabem més.  La medicina de Catalunya està al màxim nivell! Hi ha anglesos que vénen aquí a operar-se... Però les institucions no se n'adonen i, com paguen més a d'altres llocs, ens trobem que formem molt bons metges, però marxen a l'estranger. 
3.Augmentaria els recursos que es destinen a la ciència i dignificaria els sous dels metges. Primer cal millorar l'atenció a les consultes, després ja vindran els carrils bici. I, d'alguna manera, intentaria recuperar els nostres metges que estan per tot arreu. Intentaria fer que se sentissin valorats per retenir-los! 

Més continguts de