Suplements 23/04/2016

José Manuel Lucía Megías: “Cervantes estaria fart de tant de marbre i bronze"

Entrevista alcatedràtic de la UCM i cervantista

Mariona Ferrer
2 min
José Manuel Lucía Megías: “Cervantes estaria fart de tant de marbre i bronze

Madrid“Despullar” el mite de Cervantes per “descobrir” l’home. Treure la capa de personatge que el mateix escriptor es va dissenyar. Aquest ha sigut el propòsit del catedràtic i cervantista José Manuel Lucía Megías amb la publicació del llibre La juventud de Cervantes, una vida en construcción (Editorial EDAF). Un llibre que ha donat vida a la primera exposició a la Biblioteca Nacional d’Espanya sobre l’escriptor.

¿Com era Cervantes home i per què se’l va mitificar?

Sabem poca cosa del Cervantes home. Els documents ens parlen de la seva vida professional i poca cosa més. Cervantes va crear en les seves obres un personatge d’ell mateix en què ressalta els aspectes de la seva vida que li interessen per aconseguir favors i càrrecs a la cort. Així que no era difícil convertir Cervantes en un mite, en un referent. Sempre necessitem guies. I Cervantes va ser primer un mite del geni creador, la manera que van tenir els escriptors anglesos per reivindicar-se com a escriptors. El mite de Cervantes com a soldat victoriós neix a mitjans del XIX, a la Guerra del Marroc.

¿Li ha generat polèmica parlar del Cervantes home?

En general, el llibre ha tingut bona acollida. Abasta des del seu naixement fins quan torna d’Alger. Molta gent m’ha agraït que hagi recuperat el Cervantes de carn i ossos. Cervantes estaria fart de tant de marbre i bronze. Però també he rebut atacs furibunds de la premsa local, com si parlar de Cervantes com un home normal en una època excepcional fos treure-li valor. A mi em sembla tot el contrari.

¿Cervantes és una de les millors representacions de la marca Espanya?

No m’agrada parlar de marques perquè és reduir-ho tot a l’economia. Cervantes és famós al món per haver sigut escriptor, és a dir, per haver-se alçat per sobre del seu temps per crear una obra que continua, 400 anys després, oferint respostes a tants interrogants. Els valors que representa Cervantes (el diàleg, el respecte a l’altre, al que és diferent, i el desig de llibertat) sí que m’agradaria que s’entenguessin com a part del que podem i hem d’oferir al món.

Si s’aixequés de la tomba què ens diria?

Segurament no li agradarien tantes imatges estereotipades i tanta vida exemplar i heroica. Jo m’imagino Cervantes més a gust al carrer, parlant amb qualsevol que li donés conversa, que no pas darrere de les parets entapissades dels palaus.

stats