L’estratègia de Colau per evitar el segon túnel a les Glòries

Barcelona en Comú deixa en suspens una inversió que veu faraònica i proposa als veïns prioritzar els equipaments i treballar per la reducció del trànsit

Modificar el projecte de reforma de la plaça de les Glòries ja s’ha convertit en una condició indefugible per a qualsevol govern de Barcelona. El de l’alcaldessa Ada Colau, tot i reiterar la seva voluntat de no trencar el consens assolit amb els veïns el 2007 i de construir les alternatives de manera dialogada, també té clares les seves preferències en aquesta zona que es presenta des de fa anys com l’espai cridat a ser el nou centre neuràlgic de la ciutat. D’entrada, Barcelona en Comú no veu amb bon ull la macroinversió que representen els dos túnels previstos per soterrar el trànsit de la Gran Via -uns 90.000 vehicles al dia- al pas per la plaça. El primer, el que va de Castillejos fins a Badajoz, ja té les obres en marxa i es tirarà endavant amb la idea de tenir-lo enllestit el 2017, però el govern de Colau deixa en suspens el segon: el que ha d’allargar el soterrament fins a la rambla del Poblenou.

Les obres dels dos túnels impliquen un pressupost total de més de 150 milions d’euros -el que ja està en marxa en costarà uns 78-. I Barcelona en Comú prefereix estudiar alternatives, això sí, sense trencar l’entesa amb els veïns de la zona. No dóna per enterrat el segon túnel, però busca la manera de no fer-lo.

El portaveu del govern, Gerardo Pisarello, ja va admetre que el projecte estava “en discussió” i va advertir que BComú preferia defugir les inversions “faraòniques” i centrar-se en un urbanisme més social. I en el marc de la comissió permanent sobre la reforma de les Glòries, la tinent d’alcalde de l’àrea d’Urbanisme, Janet Sanz, ja ha posat sobre la taula de les quatre associacions de veïns implicades en la negociació una proposta per deixar el segon túnel en suspens.

El nou pla, que encara no s’ha detallat i que ha generat dubtes a les entitats veïnals implicades, se centra a prioritzar el parc i els equipaments compromesos -i encara pendents- en el marc de la reforma i treballar en la línia de la reducció de trànsit en aquesta zona perquè, arribat el punt en què haurien de començar els treballs del segon túnel, es pogués considerar que ja no és necessari, segons relaten els veïns. “No partim de cap apriorisme, però creiem que és necessari prioritzar perquè fer-ho tot alhora és complicat i creiem que és important guanyar espai verd i fer els equipaments i els pisos”, explica a l’ARA la tinent d’alcalde d’Urbanisme, que nega que la decisió de no fer el túnel ja estigui tancada i retreu a l’anterior govern que deixés pendent el gruix de la inversió de la reforma.

El canvi proposat confia en aspectes com el desplegament de la nova xarxa de bus o la posada en marxa d’un intercanviador potent a la plaça, que vertebri el transport públic urbà i interurbà. En aquest sentit, fonts del govern asseguren que el pla de mobilitat urbana (PMU) preveu una reducció notable de la circulació de vehicles privats per la ciutat i que es treballa amb l’objectiu que el 2018 aquests desplaçaments representin un 21% del total per complir amb els límits de contaminació establerts.

També hi jugarà l’enllaç del tramvia, tot i que en aquest cas els projectes s’encavalquen perquè els treballs per connectar el Trambaix i el Trambesòs començaran el 2017, sempre que comptin amb el suport polític necessari, segons va anunciar dijous l’alcaldessa. Aquest és l’any en què també s’hauria de començar la construcció del túnel que el seu govern posa en dubte. També es defensen millores viàries per fer que la circulació per la zona sigui més assumible.

“De moment, ens demanen un acte de fe i això ens genera desconfiança”, lamenta Jordi Casanovas, de l’Associació de Veïns del Fort Pienc, que assegura que l’equip de govern els haurà de demostrar les bondats de deixar de fer el túnel. I avisa que amb els seus arguments haurà de convèncer les quatre associacions de veïns implicades per no trencar el consens que fins ara ha regit aquesta reforma. “Volem números”, remarca. I celebra, això, sí, la voluntat de donar l’impuls necessari als equipaments pendents. Sobretot als del barri.

L’última comissió municipal d’urbanisme i mobilitat, que es va celebrar dimecres, ja va evidenciar els dubtes del nou govern municipal pel que fa al projecte de reforma de la plaça tal com el va preveure l’equip de CiU. De fet, Barcelona en Comú es va abstenir en la proposició que instava a respectar els acords consensuats el 2007 i tirar endavant les modificacions de planejament necessàries i els projectes viaris previstos tal com van quedar en l’anterior mandat. Llavors Sanz va admetre que treballen amb la voluntat “d’adequar” el Compromís de Glòries segellat el 2007, i de fer-ho amb els veïns i pensant en les prioritats -va posar èmfasi en els equipaments i el gran parc- i en les disponibilitats pressupostàries. “Què és més urgent?”, es va demanar, per després remarcar que gairebé no s’ha fet cap dels equipaments.

Nou concurs per als pisos públics

En la mateixa línia, el regidor del PP Javier Mulleras va criticar que s’hagin fet inversions milionàries a l’edifici del DHUB (més de 100 milions) i als nous Encants (58 milions) però que no s’hagi tingut tanta pressa amb els equipaments de proximitat i que, de fet, la biblioteca prevista per al barri del Clot finalment es decidís ubicar dins de l’edifici de la grapadora. El regidor socialista Daniel Mòdol, que és l’arquitecte responsable de l’únic projecte de reforma de la plaça de les Glòries que s’ha aprovat, el del 2007, va definir l’estat de la plaça com el “pitjor espai públic que té la ciutat”. “Juntament amb la reformada Diagonal”, va afegir. I va remarcar que el túnel que s’està fent no forma part del projecte aprovat, sinó de la reinterpretació que se’n va fer el mandat passat. Mòdol va carregar contra el canvi de plans, impulsat per BComú, pel que fa als 450 pisos públics que s’havien de construir al costat dels Encants.

El que es fa en aquest cas -com concreta el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner-és convocar un nou concurs d’idees internacionals, perquè el projecte que ja estava aprovat preveia dues torres molt altes -necessàries per encabir el nombre de pisos fixats en l’espai disponible- que no satisfeien ni els veïns ni el govern. I per això ara es vol guanyar espai en un altre racó de la plaça, on es preveu traspassar un 20% de l’edificabilitat prevista al solar inicial. Això permetrà no haver de fer blocs tan alts. P erò la decisió ha motivat les crítiques de l’oposició i també de veïns, farts d’endarreriments.

El + vist

El + comentat