PLEBISCITÀRIES LA LLISTA UNITÀRIA

Junts pel Sí neix per fer irreversible el procés d’independència

Romeva presenta la llista amb Mas i Junqueras i afirma que s’han unit per fer coses que són “excepcionals”

La llista unitària de CDC, ERC i les entitats sobiranistes que va començar a ser realitat fa una setmana va resolent incògnites. La primera, el nom que posaran a les paperetes del 27-S, que serà Junts pel Sí. La segona, el que ha dut partits polítics diferents a fer pinya, que és l’“excepcionalitat” d’un moment que és “extraordinari”. La tercera, el seu objectiu immediat, que passa per proclamar la independència sigui quina sigui l’actitud de l’Estat si els catalans ho demanen votant. I la quarta, l’objectiu de tot plegat, que és un país “socialment avançat i integrador de tothom, sense exclusions”. Així ho va explicar en la presentació del pacte el seu cap de llista, l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva, que en un discurs intens es va esplaiar en el mòbil polític de la candidatura i en les propostes per obtenir una àmplia majoria per proclamar la independència.

En un acte que es volia solemne, es va triar la terrassa del Museu d’Història de Catalunya i al candidat el van acompanyar, en un paper clarament secundari, els que el seguiran a la llista, que van intervenir en l’ordre invers en què hi apareixen. Segons Romeva, és una candidatura “més de voluntats que de persones” i que neix de l’excepció i la voluntat de deixar de fer coses que són “estranyes” per poder-ne fer de “normals”, com els estats independents. Tot plegat en un procés sempre obert a noves incorporacions, en referència a la CUP, a Unió o a Catalunya Sí que es Pot, on hi ha els seus excomanys ecosocialistes.

Les urnes, sempre que calgui

La presentació, austera, amb desenes de càrrecs polítics i de les entitats presents i que va acabar amb el cant d’ Els segadors després que els oradors fossin interromputs pels crits d’independència, la va obrir Oriol Junqueras, el número cinc. El líder d’ERC va posar l’accent en el fet que és una llista cívica per fer “un país nou” que doni resposta “a qui més ho necessita”. Tot seguit, Artur Mas va optar per fixar-se en la unitat i la radicalitat democràtica del procés. “Posarem sempre que calgui les urnes perquè decideixi la gent”, va dir.

Muriel Casals va incidir en el nul recorregut que el catalanisme té a Espanya i Forcadell en la força mobilitzadora que ha tingut i ha de seguir tenint un procés que sempre ha actuat en clau “propositiva”.

Abans de desplegar una ambiciosa agenda social, que va des d’una renda garantida de ciutadania fins a l’aposta per un salari mínim europeu o un sistema públic de salut “enfortit”, Romeva va recordar les traves que l’Estat va posar el 9-N per votar. Una actitud de judicialització del procés que ara no els ha de funcionar. El cap de llista va solemnitzar -en la línia del que afirmava l’esborrany del full de ruta del març- que si Madrid bloqueja l’autogovern amb mesures extraordinàries com suspendre l’autonomia es procedirà “igualment a la proclamació d’independència” i el procés, que ha de durar un màxim de divuit mesos, en cap cas s’aturarà. Tot plegat perquè els integrants de la llista han decidit “anar a totes” i ja “no hi ha marge” per rebobinar.

Romeva també va marcar els objectius de la candidatura i va augurar brevetat al govern que hauria de presidir Mas: “Tindrà un mandat temporal i específic, i esperem que curt. Tornarem a votar en eleccions ja constituents i que guanyi el millor”, va concloure.

Guardiola, a punt per tancar

Abans, però, caldrà completar els noms de la llista. Es busquen més independents, però la resta de llocs rellevants els ompliran polítics. Hi haurà incorporacions sonades de personalitats populars, com ara el cantautor Lluís Llach i l’entrenador del Bayern de Munic i ex del Barça, Josep Guardiola. Ahir mateix es va saber que serà a la llista i que possiblement la tancarà per Barcelona. L’exfutbolista, que s’ha posicionat diverses vegades a favor de l’estat propi i ha col·laborat amb l’ANC, està pendent d’una conversa amb Mas per confirmar-ho, segons va explicar el seu entorn a l’ARA.

La llista inquieta el govern espanyol, que des del 9-N donava per fet que el procés s’havia esllanguit. Ara torna a figurar a l’agenda espanyola i es convertirà en tema de campanya per a les generals de la tardor. Felip VI declarava ahir en la primera intervenció després de la tensa entrevista amb Mas de divendres: “Espanya és una gran empresa que ens uneix a tots”. Paral·lelament, dos ministres feien evident la seva preocupació.

Sobre Guardiola i la llista es va posicionar el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. En la línia encetada per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría de desqualificar-ne el caràcter cívic, va ironitzar: “Era un bon entrenador, però les seves habilitats polítiques no em consten”.

Un dels arguments del govern central passa per presentar una victòria sobiranista el 27-S com un brindis al sol que quedarà en no res. “Hi ha procediments suficients per frenar una eventual declaració d’independència”, va dir el ministre de Justícia, Rafael Catalá. El ministre va descartar, això sí, que el govern central es plantegi utilitzar la nova llei de seguretat nacional, que preveu mesures com prendre el control de la situació per la força, per resoldre el plet català. Hauran de ser imaginatius perquè, com diu Romeva, “ara va de debò”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat