El govern espanyol quadruplica les peticions d'informació sobre usuaris de Twitter

BarcelonaEl Govern espanyol va enviar a Twitter durant l'any passat 112 reclamacions d'informació sobre usuaris de la xarxa social. Va quadruplicar les peticions que havia fet el 2013, quan tan sols n'havia fet 26, segons l'informe de transparència que la xarxa social ha fet públic avui. L'escalada ja va quedar clara a l'estiu, quan el primer informe del 2014 va mostrar com s'havien triplicat les peticions respecte els sis mesos anteriors.

Les 112 peticions d'informació que va fer Madrid a Twitter durant l'any passat afectaven 168 usuaris de la xarxa social, la xifra més alta fins ara a Espanya. Si s'analitzen les dades des que Twitter les fa públiques es pot veure com s'han disparat les reclamacions de dades per part de Madrid: el 2012 tan sols va fer 13 peticions d'informació. En aquest gràfic podeu veure l'evolució per semestres:

En tots dos semestres de l'any passat Twitter només va respondre un 12% de les peticions d'informació del govern espanyol –contesta les reclamacions que considera fonamentades– mentre que va contestar entre un 72% i un 80% de les dels Estats Units, per exemple. De països com Rússia no en va respondre cap.

L'augment de peticions d'informació per part de governs no és cosa només de la Moncloa, és una tendència global: el 2014 Twitter va rebre 4.929 peticions, un 92% més que durant el 2013. Però, en proporció, Madrid va augmentar les reclamacions molt més: un 330%. Twitter també ha rebut un total de cinc peticions de les autoritats espanyoles per eliminar comptes d'usuaris, però no n'ha satisfet cap.

Espanya, com el primer semestre del 2014, continua com el sisè estat que va fer més peticions d'informació a Twitter, per darrere dels Estats Units, Turquia, el Japó, el Regne Unit i Rússia, i per davant de països com Alemanya, Itàlia, França, l'Aràbia Saudita o el Brasil.

El mes de maig, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va encendre la polèmica dient que s'havia "de netejar les xarxes d'indesitjables" arran d'algunes piulades sobre l'assassinat de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, que fins i tot van causar la detenció dels qui les havien fet. L'endemà, Fernández Díaz explicava que treballaria conjuntament amb el ministeri de Justícia per abordar "instruments legals addicionals" per perseguir conductes a internet, una intenció criticada per part de juristes i usuaris.