Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 24/04/2017

Acolliments familiars

El Govern de Catalunya, a través de l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció), ha anunciat l’increment dels ajuts que es donen a famílies que acullen menors com a alternativa al seu ingrés en un centre. Des de fa uns mesos es fan campanyes per fomentar aquesta alternativa. Els responsables d’aquests organismes farien bé de preguntar-se per què costa tant trobar famílies que vulguin acollir. És una cosa que no s’acaba d’entendre en una societat tan profundament solidària com la nostra.

Potser moltes famílies que acudeixen a Aprodeme, l’Associació per a la Defensa del Menor, tindrien respostes: són famílies que han acollit menors i que se senten maltractades per l’administració, mers instruments. Persones molt crítiques amb un sistema que coneixen bé, que no genera confiança i que està sent seriosament qüestionat des de molts àmbits, inclosos el judicial i el polític.

Benvingut sigui l’increment dels ajuts i les campanyes d’informació, però la solució per a aquests menors no vindrà per aquesta via. És urgent repensar el nostre sistema de protecció -ara mateix és gairebé exclusivament intervencionista-, i dedicar molts més esforços a la prevenció i a l’ajuda a les famílies.

FRANCESC CÁRDENAS

PRESIDENT D’APRODEME, ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL MENOR

Els exàmens a examen

Com a alumna de tercer d’ESO, m’agradaria posar a examen els exàmens. ¿Són tan necessaris com ens fan creure? ¿Un examen pot avaluar la teva intel·ligència?

Passen els anys i la imatge d’una aula fent exàmens no canvia: nervis, angoixa, estrès, silenci… Com podem estar tranquils si la nota decidirà el nostre futur?

Altra gent diu que els exàmens ens preparen per a la vida adulta, però la veritat és que poques vegades et trobaràs en aquestes circumstàncies si no és que vas a algun tipus de concurs.

No podem oblidar que avaluar és part de l’aprenentatge però avaluar no significa fer exàmens. És totalment fals que la duresa dels exàmens faci que aprenguem més, només ens genera por i el desig de no tornar a passar-hi.

¿I si canviéssim el mètode d’avaluació per un que destaqués l’habilitat de cadascú, reflectint les necessitats del món real i l’ús de cada coneixement i no la simple memorització? Per què les escoles no canvien de mètode si és clar que no és just?

Les escoles segueixen avaluant per qualificar, per separar, per comparar. Molts estudiants només estudien per passar l’examen i no per comprendre ni aprendre. El món segueix evolucionant, però ¿per què la manera d’avaluar no evoluciona? Per què seguim tenint el mateix mètode de sempre, el més artificial, el més desmotivador?

Necessitem ser avaluats d’acord amb la societat d’avui, en què els valors de cadascú són importants i no es menysprea ningú. Cal estar preparats per a la vida que ens espera de veritat, motivats per poder aconseguir els nostres somnis sense ser qualificats per un examen.

CARLA CASAÑÉ RAMOS

BARCELONA

Les preguntes del referèndum

Es tractaria de fer extensiva la consulta a tots els territoris de l’estat espanyol. La clau de volta quedaria concentrada en com es faria la pregunta. Per a aquesta feina els catalans tenim estrategs (psicòlegs polítics) que destriarien el contingut i la forma més convenients.

Les tres opcions haurien de ser molt clares: sí, no i una tercera en la qual Catalunya quedaria com a estat associat.

Crec que ens sorprendrien les respostes espanyoles, i pel que fa a Catalunya segurament quedaria clar el desig d’independència. Això donaria un gran prestigi legal al referèndum, que Europa i l’ONU respectarien.

JAUME VALLÉS MUNTADAS

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT