MERCAT DE TREBALL
Economia 25/06/2016

Catalunya perd 20.000 empleats públics, la meitat als ajuntaments

Les administracions perden treballadors per les retallades, però en tenen més que a l’inici de la crisi

Elena Freixa
3 min
Catalunya perd 20.000 empleats públics, la meitat als ajuntaments

BarcelonaEl sector públic català ha retallat 20.012 treballadors entre el 2012 i el gener d’aquest any, un 6% del total. El descens és fins i tot més contundent que si Catalunya hagués perdut en el mateix període la seva primera empresa en nombre de treballadors, que és Seat, amb més de 13.000 empleats al Principat. Al gener d’aquest any hi havia un total de 302.339 persones treballant a les diferents administracions públiques a Catalunya, segons consta al butlletí de personal del sector públic que cada semestre publica el ministeri d’Hisenda. Al conjunt d’Espanya, la davallada de funcionaris és similar en termes relatius en aquests quatre anys (amb un descens del 6%), amb una pèrdua de més de 166.500 persones que deixa el total en 2,5 milions a principis d’aquest any.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Tot i que en l’últim any s’ha notat una lleugera pujada de 1.200 persones a les administracions a Catalunya, el sector públic no viu contractacions generalizades. “El que s’està fent és cobrir el més bàsic, però no més, i aquesta situació va una mica per llarg”, sosté l’economista Modest Guinjoan, que presideix la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes. Guinjoan assegura que la falta de pressupostos a Catalunya i les “condicions draconianes” que imposa el govern espanyol fan difícil pensar en un escenari de creixement immediat de les plantilles públiques.

Per administracions, qui ha patit una tisorada més severa en els quatre últims anys han sigut els ajuntaments, diputacions i altres administracions locals. Un 56% de la pèrdua de treballadors al sector públic català, l’equivalent a 11.200 persones, provenia d’aquests ens, que donaven feina al gener a 85.500 persones a Catalunya, quan fa quatre anys tenien 96.800 efectius (-11%).

La caiguda a l’àmbit local ha tingut un cost social important, explica Àngels Valls, professora de direcció de persones i organització d’Esade. “Als ajuntaments s’hi presten molts serveis socials i d’atenció en primera instància dels ciutadans”, afegeix.

En el cas de la Generalitat, els efectius de la funció pública estan un 2% per sota dels que hi havia abans que comencessin les retallades, el 2012, és a dir, 3.000 empleats menys entre funcionaris i treballadors interins i laborals. Cal tenir en compte que les dades del ministeri no recullen els treballadors d’empreses públiques, fundacions i consorcis que depenen de la Generalitat. També exclou una part de la plantilla temporal amb contractes inferiors a sis mesos. Els efectius que depenen de la Generalitat inclouen sanitat, educació i altres serveis bàsics en què s’han mantingut uns mínims de reposició de les baixes per jubilació.

L’administració de l’Estat ha perdut 4.500 llocs de treball, un 14% des del 2012. Segons el catedràtic Josep Oliver, una explicació plausible d’aquest descens és que la mitjana d’edat dels funcionaris de l’Estat a Catalunya és més alta que no pas la dels de la Generalitat i, per tant, la pèrdua d’efectiu ha sigut percentualment superior.

Diferència des del 2009

De tota manera, els efectius del conjunt d’administracions a Catalunya estan per sobre dels nivells del 2009, quan va començar la crisi. L’explicació és el desfasament que hi va haver entre l’inici de la crisi al sector privat (en què l’impacte va ser immediat) i al sector públic (que va seguir contractant). El 2012, però, van començar les retallades. Més que una pèrdua massiva d’ocupació, diu Oliver, el sector públic va rebre retallades salarials (com la supressió de la paga extra), de condicions i reducció de jornada. A més, només es permetia una taxa de reposició de personal mínima en àrees com la sanitat, la policia i l’educació.

Ara la taxa de reposició per jubilació ja és del 100%. “Això és la teoria, però a la pràctica no es fa sempre i el creixement de plantilles és mínim: s’augmenta el que és indispensable”, critica Xesus González, portaveu de sector públic de CCOO de Catalunya.

stats