Publicitat
Publicitat

ECONOMIA

Tremosa veu "indicis molt fiables" que Brussel·les apostarà pel Corredor Mediterrani i descartarà el Central

L'eurodiputat de CiU revela que ha parlat amb una parlamentària alemanya que ha pogut veure el mapa definitiu que aprovarà la Comissió Europea el 19 d'octubre

L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa veu "indicis molt fiables" que Brussel·les apostarà pel Corredor Mediterrani. Segons ha revelat, aquest dimarts va parlar amb l'eurodiputada alemanya Gesine Meissner, que ha vist el mapa del comissari europeu de Transports, Siim Kallas, i li va assegurar que el Corredor Mediterrani serà l'elegit el 19 d'octubre a Brussel·les. El Corredor Central en quedarà fora. En dues entrevistes a Catalunya Radio i RAC1, ha explicat que Meissner és "altament fiable" i que el va anar a avisar que tenia una "bona notícia" perquè els mapes mostraven que el Corredor Mediterrani era l'opció escollida, i que el Corredor Central ha quedat descartat a curt termini, i que no surt en les previsions immediates de la CE.

Tot i això, l'eurodiputat català ha sigut prudent i ha advertit que caldrà esperar a la confirmació oficial fins al 19 d'octubre perquè "a vegades" el típex "ha guanyat". Tremosa insinua que hi ha moltes pressions de Madrid per potenciar aquest altre corredor, i no descarta canvis d'última hora. Meissner ja va denunciar pressions del govern espanyol perquè no vingués a Catalunya per conèixer el projecte del Corredor Mediterrani.

Tot i les pors, Tremosa ha assenyalat que "mai havia vist la comissió tan implicada" fent apostes en infraestructures que "produeixen riquesa". D'aquesta manera, diu, "es compensa el pessimisme que entre tots" havia quallat quan el ministre Blanco va anar a París per apostar també pel Corredor Central.

Aquest dimarts a la nit, després de parlar amb l'eurodiputada alemanya, Tremosa va tuitejar: " Un diputat ha estat avui a la Comissió i ha vist el mapa: cau la travessia central dels Pirineus i el corredor BCN-VAL és prioritari". Després va afegir: " Així la visita de Blanco a París i el comunicat del govern espanyol del passat dimecres buscava salvar la cara davant l'electorat aragonès".

La decisió final, el 19 d'octubre

La Comissió Europea preveu subvencionar la construcció dels corredors mediterrani i atlàntic, al País Basc, amb prop de 32.000 milions d'euros, entre el 2014 i el 2020, i encara 10.000 milions extra en fons de cohesió (tot i que el govern espanyol s'hauria d'afanyar i fer les obres abans del 2015 si els vol cobrar).

L'eix Madrid-Saragossa-Tolosa quedaria fora de la xarxa transeuropea bàsica i no rebria ni un euro dels fons comunitaris, segons el mapa que la direcció general de Transports de la CE ha mostrat a representants dels grups polítics de l'Eurocambra, entre ells l'eurodiputada Gesine Meissner.

Si Espanya i França el volen construir l'hauran de pagar íntegrament o buscar finançament privat. Andalusia també queda fora del Corredor Mediterrani: la connexió dels ports de Barcelona, Tarragona i València morirà a Cartagena, a Múrcia, i no arribarà més al sud, tot i que Ferrmed havia demanat estendre l'eix fins a Algesires, passant per Almeria i Màlaga.

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l'Estat, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del trànsit terrestre de mercaderies, més del 65% del trànsit marítim i un 60% de les exportacions i el turisme.

Els presidents català, valencià, balear i murcià, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramón Bauzá i Ramon Luis Valcárcel, van fer lobi pel Corredor Mediterrani a Brussel·les el passat 21 de setembre. Però el ministre espanyol de Foment, José Blanco, va apostar una setmana després per la travessia central dels Pirineus, i va viatjar fins a París per signar una declaració conjunta de suport amb el seu homòleg francès, Thierry Mariani.



Més continguts de