Ullastret: Una gran ciutat al costat d’un gran llac

Ullastret va ser una gran població ibera on van arribar a viure 6.000 persones. Se’n conserven un munt de vestigis
Imatge de les restes al puig de Sant Andreu, on van arribar a viure unes 4.000 persones / FOTOS: DAVID BORRAT

Monuments de Catalunya: Consulta aquí la sèrie completa, actualitzada dia a dia 

Jo confonc Llers amb Lles, Vilafant amb Vilanant, Alfarràs amb Alcarràs... i fins avui confonia Ullastret amb Ullastrell. Potser hauria malgastat una bona estona de cotxe si no hagués mirat bé la meva destinació d’avui al mapa: Ullastrell -que es coneix també tradicionalment pel nom d’Ustrell; quin galimaties!-és al Vallès Occidental, i Ullastret, al Baix Empordà.

Si fóssim a l’època dels ibers no hauria dubtat, perquè Ullastret era una de les poques ciutats de la contrada: era la capital d’un extens territori, que anava fins al riu Tordera, al sud, la serra de les Alberes, al nord, i fins a una línia entre el Gironès i el Pla de l’Estany, a l’oest.

En sabem ben poca cosa dels ibers, penso de camí. I això que és la primera civilització autòctona del nord-est de la península -que n’hi diem ibèrica!-: és la primera civilització amb una estructura territorial organitzada, que té llengua i escriptura i desenvolupa el fet urbà.

Sé que sóc a prop de la destinació quan veig la silueta del castell de Montgrí, al cim de la muntanya de Santa Caterina (qui pugi a conèixer el castell s’endurà una decepció: només trobarà els murs i torres cilíndriques als quatre angles). A Ullastret em rep en Gabriel de Prado, amb barret d’investigador i barba de savi. Fa quasi 25 anys que hi està vinculat: va començar a excavar-hi d’estudiant i ara és el responsable del jaciment. “En tot aquest temps no he trobat tresors... Ah! Bé, sí, unes monedes de plata i uns cranis enclavats (un llarg clau travessa cada crani en diagonal). Els ibers els exposaven com a trofeu de l’enemic vençut”, m’explica en Gabriel.

D’entrada, em costa fer-me la idea que al terreny que trepitjo hi havia hagut una ciutat. El primer que li pregunto, doncs, és: “Heu calculat quantes persones devien viure aquí?” “Sí, unes 6.000 persones a l’època de més desenvolupament, del segle IV aC fins a finals del segle III i principis del II aC”. “6.000 persones?” “Sí, repartides entre aquí on som, el puig de Sant Andreu, on devien viure unes 4.000 persones, i l’illa d’en Reixac, unes 2.000 persones”. “On és l’illa d’en Reixac?” “No es veu; és a uns 300 metres, sota els camps. L’estany era alimentat sobretot pel riu Daró, que ara és un riu torrencial”. Deunidó com s’ha anat transformant el paisatge natural i urbà d’aquest país, penso, mentre en Gabriel segueix delectant-me amb els seus coneixements: “A aquest estany s’hi podia arribar amb vaixells de fons pla (per la poca profunditat de l’aigua). Es va dessecar a la segona meitat del segle XIX, però encara avui, amb pluges abundants i puntualment es torna a formar”, m’explica Gabriel de Prado. “I quina és l’última vegada que es va formar?” “L’any 1994. Més o menys es forma cada vint anys”. Aleshores, ja ens hem passat de comptes!”, li rebato. “Sí, sí, ja estem esperant tornar-lo a veure”, diu en Gabriel. Quan torni a ploure fort al Baix Empordà vindré a veure l’espectacle de com es forma un llac!

Amb el so de les cigarres com a banda sonora, passegem a poc a poc -fa moltíssima calor; la suor m’enganxa la camisa a l’esquena- per un terreny farcit de parets enrunades que fa més de 2.200 anys havien format cases -la majoria senzilles, algunes de benestants- i alguns temples.

“Això era el fossat”, em diu en Gabriel, tot mostrant-me un dels sondejos realitzats fa poc. Hi ha més de mig quilòmetre de fossat”. Al fons del fossat hi veig uns blocs de pedra a mig tallar; com si els ibers haguessin marxat a cuita-corrents, amb la roba posada i els cossis de cuina a la mà... “I se sap per què va quedar abandonat?” “Els romans van obligar els seus residents a abandonar la ciutat, per evitar que es poguessin tornar a fer forts i revoltar-se”. El sistema defensiu és únic en el Mediterrani occidental, per les dimensions i característiques constructives. De fet, les muralles depassen les necessitats reals que tenien: hi ha un component per demostrar el poder. “El fossat tenia una funció defensiva -era un element dissuasiu per a l’atacant- i de pedrera -els blocs que s’extreien s’aprofitaven per construir les cases i sobretot la muralla-”, subratlla en Gabriel. De fet, el jaciment va ser descobert a inicis dels anys trenta quan s’estava construint la carretera entre la serra de Daró i Ullastret... perquè van expoliar-se blocs de la muralla justament per construir la carretera!

El jaciment d’Ullastret, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, és especialment actiu: s’hi continua excavant -amb tècniques innovadores de prospecció geofísica, que tenen un munt d’aplicacions en enginyeria civil (per localitzar canonades que no se sap per on passen o també cadàvers enterrats)- i continua difonent la cultura ibera i de l’antiguitat; aquests dies acull una interessant exposició sobre el joc a l’antiguitat. Sobta trobar-hi un io-io, però és que està documentat a Grècia al segle V aC.

LES CLAUS

  • Ullastret és el jaciment ibèric més important de la península Ibèrica.
  • A l’època d’esplendor devien viure a Ullastret unes 6.000 persones: 4.000 al puig de Sant Andreu i 2.000 a l’illa d’en Reixac.
  • El visitant d’Ullastret pot viure l’experiència de recórrer aquesta ciutat ibèrica de fa més de 2.200 anys a la nova sala de projecció immersiva.

El poblat ibèric es pot veure en 3D

El visitant d’Ullastret pot viure l’experiència de recórrer aquesta ciutat ibèrica de fa més de 2.200 anys en una nova sala de projecció immersiva.

La sala és un espai creat per veure la reconstrucció en 3D de la ciutat en grup, inspirat en l’innovador concepte magic box. La sala fa uns 10 metres quadrats (les mides d’una estança d’un habitatge iber comú) i té el terra de cautxú (simula el terra de la ciutat ibèrica).

L’audiovisual, de 6 minuts de durada, fa un viatge oníric a través dels carrers i cases de la ciutat. La història està narrada per un membre de l’elit ibera que recorda moments dramàtics de la seva vida; alguns animals totèmics dels ibers tenen també un paper important en la narració.

La informació arqueològica obtinguda fins avui ha permès fer hipòtesis sobre l’alçada de les cases, els seus sistemes constructius, les cobertes, els usos, els objectes que conservaven i tot el que fa referència a la seva utilització. Una informació que ha sigut fonamental per proporcionar rigor històric a la projecció.

A la projecció, tant els carrers com els interiors s’han enriquit amb objectes provinents del fons arqueològic del museu d’Ullastret, com ara àmfores, escuts o espases. Altres objectes, com els carros o les embarcacions, estan modelats a partir d’exemples coneguts. S’han utilitzat fotografies de materials reals (terres, murs, pedres, muralles, etc.). Hi ha fins i tot boira, ombres, núvols... que contribueixen a donar realisme a les escenes. La visita a aquesta sala amb projecció 3D està inclosa en el recorregut del jaciment.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT