L’escàs valor informatiu de les llàgrimes
A la llista de components de les llàgrimes -aigua, glucosa, albúmina, globulina, lisozim, mucílag, lípids, lactoferrina, lipocalina, lacritina, urea, sodi i potassi- no hi figura informació. Però això no ha impedit que l’Abc col·loqués a portada sencera una fotografia d’una dona plorant desconsolada. Amb les mans es cobreix la cara -com si així pogués contenir l’horror- però mostra els ulls, encesos. El peu de foto no ens diu qui és -ho deixa en “una dona”- ni aclareix la motivació de les seves llàgrimes.
Amb les tragèdies, els diaris poden ajudar a canalitzar el dolor col·lectiu. Però no és legítim que ho facin amplificant un dolor particular, d’algú que no està en condicions de decidir si vol o no vol convertir-se justament en la imatge simbòlica d’una tragèdia, si vol o no vol veure’s impresa milers de vegades en una portada.
La majoria de diaris optaven ahir per oferir una fotografia de les restes de l’avió en portada. És una imatge terrible, que impressiona pel grau d’esmicolament del fuselatge. No es veu cap cos, però dóna compte de la mort horripilant que van patir les víctimes. L’ARA ha optat per no publicar fotografies de la pena dels familiars. El dol s’expressa gràficament al diari amb abraçades d’amics i familiars dels desapareguts, però captades d’esquena, per preservar també la intimitat del plor. A l’edició digital, en un primer moment, va aparèixer alguna imatge de familiars arribant a l’aeroport, perquè era l’únic material disponible, però van ser retirades i substituïdes per unes altres, amb l’objectiu d’aplicar el criteri més restrictiu possible.
Els lectors -o una part dels lectors- són els que estan redefinint les fronteres del que és publicable. La reacció de dol solia ser un recurs per no haver de mostrar cadàvers. Però fins i tot les llàgrimes, quan són tan properes, fan revifar el vell debat.
