Un primer ‘round’ poc decisiu

BarcelonaPoc després que s’acabés el primer debat televisiu de la campanya presidencial als EUAtelevisiu de la campanya presidencial als EUA, a les xarxes ja corrien muntatges de Donald Trump respirant fort repetidament com si estigués constipat en el seu cara a cara amb Hillary Clinton. El mateix Washington Post va comptar que Trump havia “esnifat i interromput Clinton” 58 vegades en els 90 minuts de debat. Signes de nerviosisme que van contrastar amb una Clinton calmada i segura.

Des del primer moment, els mitjans van donar Clinton com a guanyadora indiscutible. Poc després, els focus groupsencarregats per diversos mitjans ho confirmaven. El 80% dels enquestats per Politico coincidien que Clinton ho havia fet millor. Els 27 indecisos escollits per Real Clear Politics per seguir el debat també opinaven que Trump havia perdut. Cinc d’ells fins i tot deien que s’inclinaven per Clinton després del cara a cara, però la resta encara esperaran a veure els dos debats que queden per decidir-se.

“Un sol debat, apunta per correu electrònic Alan Schroeder, professor especialista en debats televisius electorals de la Northeastern University, a Boston.

Ell també veu Clinton com la clara guanyadora del debat d’ahir i remarca que la seva “professionalitat” és un “actiu” en aquests debats, en contrast amb “la falta de preparació” que va transmetre Donald Trump. “És difícil saber com reaccionaran els indecisos, però no crec que Trump els hagi donat res que els faci decantar-se per ell”, va destacar.

Tot i així, el candidat republicà tampoc no va fer cap bogeria ni va deixar anar cap barrabassada com les que ens té acostumats en els seus mítings, tal com escriu Elaine Kamarck, de la Brookings Institution: “Les expectatives amb ell eren molt baixes, i les va superar; les expectatives amb Clinton eren molt altes i també les va superar”, resumia.

Trump va arrencar el debat més moderat que de costum, buscant el to presidencialista, però al cap d’uns minuts ja estava interrompent Clinton i esbufegant al micròfon. En canvi, “Clinton es va mantenir en tot moment somrient i calmada, no va interrompre Trump en cap moment i fins i tot va explicar dues anècdotes personals per intentar ser més propera”, analitzava Carlota García, especialista en els EUA del Real Instituto Elcano.

García està d’acord que l’aire de “primera de la classe” que té Clinton no l’ajuda gens i per això creu que la mateixa candidata va intentar “humanitzar-se” davant l’audiència. Sap que no agrada. “També va deixar anar un parell de comentaris espontanis, que la feien més humana”, coincideix Cristina Crespo, de l’Institut Franklin d’Estudis Nord-americans de la Universitat d'Alcalà.

Segons Crespo, el llenguatge no verbal va jugar a favor de Clinton, que es va veure relaxada davant d’un Trump a la defensiva. "La gent esperava que al final ella perdés els nervis davant dels atacs de Trump, però no va passar, mentre que ell sí que va cedir al nerviosisme", afegeix. Tot i així, Crespo creu que no hi ha vencedors: "Clinton ho ha fet millor però no vol dir que hagi guanyat", sinó que "ha passat el que s’esperava".

L’estratègia de Clinton ahir va ser la d’atacar directament la suposada fortalesa del seu rival, el que ha venut durant tota la campanya: que serà un gran líder perquè és un empresari d’èxit. Li va recordar les seves sis fallides econòmiques i el seu fracàs en l’intent d’obrir casinos, que “va revelar que no havia pagat els impostos federals”, i fins i tot va treure a la llum el cas d’un arquitecte al qual suposadament Trump no hauria pagat per la seva feina.

La insistència a l’hora de retreure-li que no vulgui fer públics els seus impostos, tot suggerint que “potser és que no és tan ric com diu o tan caritatiu”, també formava part d’aquest pla, diu Kamarck. Hi afegia, però, algun altre truc: “Que es dirigeixin a ell com a Donald no li agrada gens i era precisament una tàctica de Clinton per posar-lo nerviós”, apunta García, que opina que Clinton va aconseguir el que li convenia: “Fer del debat un referèndum sobre Trump” més que no pas sobre ella mateixa.

L’error de Trump i l’encert del moderador

Una equivocació arrogant

El gran error de Donald Trump al debat va ser allò de què es vantava abans d’entrar: no haver-se’l preparat. L’objectiu del seu equip de campanya -que ha canviat tres cops- era que fos “ell mateix” -allò que l’ha dut on és- però alhora esmenar el seu dèficit presidencialista. No ho va aconseguir. Per a Alan Schroeder, “és massa tard”: “No crec que Trump sigui capaç del tipus de preparació que cal en un debat així”.

El gran desaparegut, el mur

La proposta estrella de Donald Trump de construir un mur a la frontera i fer-lo pagar a Mèxic va ser la gran desapareguda del debat. Alguns analistes creuen que els assessors van recomanar al candidat deixar el tema de banda pel seu propi bé, i reservar-lo per als mítings d’audiències entregades. Tampoc no es va entrar a fons en temes polèmics com Rússia i el suport de Vladímir Putin a Trump, però s’espera que la política exterior tingui més protagonisme al pròxim debat, el 9 d’octubre a Missouri. “Va ser un debat avorrit, on no hi va haver cap proposta nova ni es va sentir res diferent”, opina l’analista Cristina Crespo.

L’èxit del moderador

Un altre guanyador de la nit, segons coincideixen també experts i mitjans, va ser el moderador Lester Holt, periodista de l’NBC. Tot i mantenir-se en un discret segon pla i amb un to educat i calmat, no va estar-se de deixar clares les incongruències o directament les afirmacions falses del candidat republicà. Un fact-checking que se li havia reclamat molt i que va saber dur a terme amb elegància.