Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Anuncis virtuals de productes que encara no existeixen

Facebook sap -perquè jo l’hi he dit- que soc home, l’edat que tinc, que vaig néixer al setembre i que m’agraden els Pink Floyd i Neil Young

Fa uns dies, mentre admirava a Instagram fotografies alienes que jo no sabria fer ni tindria temps de retocar perquè sembli que sí que en sé, em va sortir l’anunci d’una samarreta amb l’eslògan “Compte amb els homes grans que van néixer al setembre i escolten Pink Floyd”. Quina casualitat, vaig pensar. Però uns dies més tard em va aparèixer un anunci semblant que mencionava Neil Young en comptes dels Floyd. I aleshores ja vaig lligar caps: Instagram és propietat de Facebook, i Facebook sap -perquè jo l’hi he dit- que soc home, l’edat que tinc, que vaig néixer al setembre i que m’agraden els Pink Floyd i Neil Young. Amb aquestes dades que la plataforma publicitària de Facebook li proporciona, i partint de la fotografia d’algú amb una samarreta sense cap inscripció, l’empresa anunciant genera automàticament i en temps real un anunci personalitzat per a mi. Per tant, amb una alta probabilitat que jo acabi comprant-los el producte que m’ofereixen.

Però més enllà de ser un episodi del que anomenen oldvertising -la publicitat adreçada a la generació de madurets i maduretes que encara conserven alguna capacitat de comprar-, el cas de la samarreta és encara més significatiu del que sembla. Perquè quan fas clic a l’anunci per veure el preu, t’adones que la teva suposada samarreta personalitzada encara no existeix: el venedor és una empresa d’estampació sota demanda que només estamparà el lema que t’ha atret quan tu hagis comprat el producte, que pot ser una samarreta, una dessuadora o una tassa, entre d’altres. Seria ingenu pensar que en algun lloc hi ha un magatzem ple d’unitats de totes les talles i colors, amb totes les combinacions possibles de gènere, mes de naixement i preferències musicals. La digitalització té aquestes coses: pots vendre productes inexistents fent servir publicitat virtual a mida.

Ah, no he comprat la samarreta: el disseny gràfic de l’eslògan era més aviat lleig. I em fa una mica de ràbia que em diguin que soc un “home gran”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT