“Perich s’hauria mofat de Mahoma”

BarcelonaRaquel Perich i Jaume Capdevila, Kap,mantenen viva l’obra i el record de Jaume Perich (1941-1995). Durant una visita a l’ARA per preparar l’edició perichiana de demà, conversem amb ells. Ens confessen que viuen una estranya dualitat: mai els ha deixat de sorprendre la gran popularitat que va tenir i com la gent el recorda. Però alhora els costa que tingui el reconeixement institucional que creuen que es mereix. De totes maneres, no tenen dubtes de quin rol li reserva la història: “Amb els anys cada cop anirà agafant més cos, com un clàssic”, diu Kap, que posa èmfasi en el que els passa a tots els clàssics, que no perden vigència.

Com veuria avui el món Jaume Perich? “Estaria al costat dels més desafavorits. I seria molt crític i molt útil”, respon Kap, que pensa tant en la crisi econòmica i el procés català com en el terrorisme jihadista. “S’hi hauria ficat, segur”, diu ell, mentre a la Raquel li surt de dins: “Però la mare i jo li hauríem demanat que no ho fes”. Esclar, no se n’haurien sortit. “Ell era crític amb tot: ho va ser amb el franquisme, i molt, però també amb els últims anys del PSOE o amb Pujol quan era molt difícil ser-ho. I també amb els mateixos mitjans on publicava!”

Un tímid massa intel·ligent

Tímid de mena -“Ho era molt més del que la gent es pot imaginar”, diu la Raquel- i molt intel·ligent -“Potser fins i tot massa”, somriu Kap-, l’humor va ser per a Perich la seva manera d’encarar-se amb el món. I quan el 1971, amb el llibre Autopista,es va fer immensament popular a Espanya, ell no va canviar la seva manera de fer. “Suposo que li passava com a la majoria d’humoristes, que no podem deixar de sentir-nos uns petits gamberros”, explica Kap, però a casa, alhora, bromejava amb la dona i la filla: “No valoreu el que teniu!”, una manera d’escapolir-se de tasques quotidianes per poder seguir fent la seva: llevar-se tard, passar el matí llegint -“El recordo molt llegint diaris, revistes, llibres...”- i després treballar fins a altes hores de la matinada, amb un cigarret a la mà i un got de whisky a tocar.

Els lectors de l’ARA podreu tornar a gaudir demà del seu irreverent i tendre talent.