AUDIÈNCIES

Les centèsimes atorguen a TV3 el seu setè any consecutiu de lideratge

La pública s'imposa finalment a Telecinco, però perd 1,1 punts respecte el 2015

Com si es tractés d’una cursa de MotoGP entre Márquez i Rossi, les audiències del 2016 s’han guanyat per les centèsimes. TV3 ha aconseguit retenir el ceptre de televisió més vista per setè any consecutiu, però amb el seu pitjor registre històric i amb un marge tan estret que cal mirar el segon decimal, en aquesta photo finish d’infart.

TV3

Un rècord de lideratge i un mínim històric en el mateix any

La metafòrica copa del 2016 viatjarà a la vitrina de TV3, però ho farà amb el llast d’haver de mirar les centèsimes. La quota de l’11,4% obtinguda la fa superar Telecinco per només quatre centèsimes. La privada ha fet un 11,33%, però TV3 la supera amb un 11,37% que l'arrodoniment iguala a 11,4%, ja que les audiències s'expressen sempre amb un sol decimal. El resultat de la pública és, a més, el seu mínim històric anual i suposa perdre 1,1 punts respecte a tan sols fa un any. Durant el període 2008-2012, el canal havia aconseguit rematar l’any amb mitjanes de catorze i escaig, però des del 2013 ha anat perdent aproximadament un punt per exercici, amb l’única excepció del 2015, en què només va baixar una dècima.

Aquest setè any consecutiu de lideratge suposa establir un rècord televisiu a Catalunya: cap cadena havia encadenat set exercicis en la primera plaça del podi. La marca anterior la tenia Telecinco, que va ser primera a Catalunya entre el 2004 i el 2009. I, en tot cas, arriba en un context de retallades de pressupost constant, mentre que la tendència de les televisions privades espanyoles ha estat expansiva.

Això sí: tot i la sagnia d’espectadors que pateix TV3, els que es mantenen la valoren cada cop més. El panel GFK -que fa avaluar a un grup fix de teleespectadors els programes que veuen- situa la pública catalana com a televisió generalista més ben valorada, amb la seva millor nota anual: 8,3. Manté, a més, mig punt de marge respecte a la segona classificada, La Sexta (7,8). Completen el rànquing La1 (7,7), Antena3 (7,6), Cuatro (7,6) i Telecinco (7,4). També els informatius treuen bona nota. El 8,4 és la millor des que es va posar en marxa aquest sistema d’anàlisi, el 2008. Els segueixen els noticiaris de Cuatro (8,1), LaSexta (8,0), Telecinco (7,9), La1 (7,8) i Antena3 (7,5).

Super3/33, Esport3 i 3/24

El bon any del 3/24 no compensa la lenta agonia dels altres dos

Els canals temàtics de la Corporació aportaven, l’any 2015, un 4,1% d’audiència. Enguany, aquesta xifra ha caigut fins al 3,7%, la qual cosa vol dir que, aproximadament, un de cada deu espectadors del Super3/33, Esport3 i 3/24 els ha abandonat. I implica també que la dada conjunta de tota l’oferta televisiva de la Corporació es queda en un 15,1%, quan fa cinc anys -amb més oferta de canals- era del 19,4%. Això implica una davallada del 22,2% sobre el share total.

En aquest cas, la festa ha anat per barris. El 3/24 iguala la seva millor marca històrica, amb un 1,5%. Però Esport3 perd una nova dècima i se situa en l’1,0%. El Super33/33 se’n deixa tres, de dècimes, i obté la seva pitjor dada: 1,2%. Tenint en compte que el 2013 aconseguia un 1,7%, la patacada es tradueix en perdre el 29,4% de la seva quota en tan sols tres anys.

8TV

El canal no s’enlaira, tot i la venda del 40% a Mediaset

Quan el grup Godó va vendre, a mitjans del 2015, el 40% de 8TV a Mediaset, l’aspiració era -en el camp dels continguts- que el gegant televisiu facilités programació suficient per no dependre només dels programes de Cuní i Arús. El fracàs de Trencadís, retirat precipitadament de la graella per la seva baixa audiència, queda com a mostra de la manca d’adaptació real de la televisió de Berlusconi al canal català. I 8TV tanca un nou any sense enlairar-se. El 3,4% millora en una dècima el resultat del 2015, però segueix estant per sota del 3,5% del 2014. I, en tot cas, el canal privat català necessita aspirar a un share més abundós per aspirar a ser sostenible.

La quota del català -suma dels canals de la Corporació més 8TV- queda fixada aquest any en el 18,5%: el seu nou mínim històric, després que l’any passat rebaixés la barrera psicològica del 20% amb un 19,9%.

RTVE

La 1 no surt del pou, però ha deixat d’enfonsar-se més

En només quatre anys, el primer canal de RTVE ha passat de batallar amb Telecinco i Antena 3 a fer-ho amb els seus segons canals, Cuatro i La Sexta. Si el 2008 la pública espanyola feia un 13,7%, el 2013 la xifra va caure pràcticament fins a la meitat, un 7,1%. Des d’aleshores, ha deixat de perdre, però tampoc es recupera. El 2014 va fer un 7,3%, un any més tard un 7,2% i aquest últim exercici l’ha tancat amb un 7,3%: una millora massa minsa -una sola dècima- per creure que La1 ha trobat el camí de la recuperació. Però, com a mínim, no li passa com La2, que a Catalunya marca la pitjor dada de la seva història, amb un 2,0% que suposa deixar-se tres dècimes en un any.

Privades espanyoles

Fragmentació i nous consums fan entrar en crisi les generalistes

L’any 2015 el 59,5% del consum televisiu va ser per a algun canal generalista (a Catalunya, TV3, 8TV, La1, Telecinco, Antena 3, Cuatro o La Sexta). Enguany, aquest índex ha baixat fins al 56,8%. Això explica que tant Telecinco com Antena3 -i també els seus respectius segons canals- també hagin baixat, tot i la pèrdua de pistonada de TV3. Telecinco queda segona en el rànquing, amb un 11,3% que la nit de Cap d’Any podria fer pujar a l’11,4%, però baixa respecte a l’11,6% del 2015. Antena 3, per la seva banda, es deixa prop d’un punt pel camí i passa de l’11,3% de quota de pantalla al 10,4%. Cuatro havia aconseguit anar pujant cada any des del 2013, però ha tocat sostre: el 2016 es queda en un 6,5% després de perdre cinc dècimes en un curs. També un 6,5% és el que fa La Sexta, però amb una caiguda molt més suau, d’una sola dècima.

Ara bé, gràcies al seu desplegament de canals, els dos grans grups espanyols -Mediaset i Atresmedia- s’emporten encara la part del lleó de l’audiència. Més de la meitat d’espectadors -el 51,1%- miren algun dels canals de l’anomenat duopoli. Així, Mediaset s’emporta un 27,2% del pastís publicitari, mentre que Antena 3 es conforma amb una porció del 23,9%. El canal temàtic més vist ha sigut, un any més, Factoría de Ficción, del grup Mediaset, amb un 3,2%. És l’únic, de fet, que aconsegueix superar el 3%.

Els resultats a Espanya

Nou any de domini de Telecinco, però la germana Cuatro ensopega

També a falta de computar els dos últims dies de l’any, no hi ha cap incertesa sobre qui liderarà, per cinquè any, l’audiència televisiva a Espanya. Serà Telecinco, que previsiblement tancarà amb un 14,5% -o un 14,6% si el seu Cap d’Any rebenta audímetres-. En tot cas, no necessita la dècima extra per imposar-se amb claredat a Antena 3, que es quedarà -sempre amb un marge d’error d’una dècima- en el 12,8%. Tercera serà La1, que es queda en el 10,1%, seguida de La Sexta i el seu 7,1%, i Cuatro, amb un 6,6%.

La1 serà l’única que haurà millorat marca respecte a l’any passat, ja que suma dues dècimes al 9,8% obtingut aleshores. La caiguda més forta, en termes relatius, és la que acusa Cuatro, que baixa del 7,2% al 6,6% en un sol any.

El consum de televisió baixa per quart any consecutiu

El consum de televisió va baixar aquest 2016 per quart any consecutiu, en una tendència que s’interpreta com d’un cert relaxament de la crisi, ja que en l’època més crua el consum televisiu es va disparar, se suposa que en detriment d’altres formes de lleure més costoses. Així, els espanyols van consumir 233 minuts de televisió per persona i dia el 2016, la qual cosa vol dir quatre minuts menys que l’any anterior. El rècord absolut va ser el 2012, amb una mitjana de 246 minuts per persona i dia.

Catalunya està en sintonia amb aquest consum televisiu a nivell estatal. Els seus 231 minuts per persona i dia de televisió queden lluny dels 251 de Castella-la Manxa o d’Aragó, però també del mínim que marquen les Canàries, amb 215 minuts, o el País Basc, amb 222.

Per sexes, les dones són les que més enganxades estan a la televisió. En el conjunt de l’Estat, la miren 247 minuts, mentre que els homes només 219. I, com era previsible, la mitjana augmenta amb l’edat. A la franja de 4 a 12 anys, el consum és de 129 minuts, que baixa a 123 entre els 13 i els 24 anys. La franja més alta és la de majors de 64 anys: 353 minuts, quasi sis hores al dia.

Més continguts de