Publicitat
Publicitat

PROGRAMES MÍTICS DE LA TELEVISIÓ

Clàssics i moderns es batien a l'enquesta de l'Ara.cat

'Vostè jutja', el concurs preferit dels lectors

Els lectors ja s'han pronunciat i han coronat Vostè jutja com a millor concurs televisiu de la història. La votació s'ha fet entre una llista de deu finalistes, elaborada a partir de les propostes que van poder fer els lectors mitjançant l'Ara.cat, el Twitter i el Facebook. El rànquing final, a partir de gairebé 4.000 votacions, ha quedat de la següent manera.

1. 'Vostè jutja'

El debut de Joaquim Maria Puyal a TV3 (630 vots, 17%)

Joaquim Maria Puyal va arribar a TV3 a finals del 1985 per presentar i dirigir el concurs Vostè jutja , que enfrontava dos concursants en l'entorn d'un cas fictici que plantejava un dilema ètic. Un dels participants es convertia en defensor del cas i l'altre en l'acusador, i eren els espectadors els que, a través de trucades telefòniques, donaven el seu veredicte sobre qui havia guanyat el duel dialèctic i, per tant, marxava amb un milió de pessetes de premi. En aquesta base simple, Puyal va imprimir-hi el seu segell particular amb altres jocs paral·lels que afegien complexitat al format, com la presència d'uns altres concursants que havien d'apostar qui creien que guanyaria i uns vídeos amb errors lingüístics que permetien al concursant que els descobrís escollir el posicionament que defensaria en el cas. L'actor Carles Canut hi interpretava el personatge del Rafeques, que va tenir molta popularitat.

2. 'Un, dos, tres'

Una institució dels divendres a la nit a TVE (619 vots, 16%)

Aquest mes d'abril ha fet 40 anys el concurs per antonomàsia de la televisió espanyola. Preguntes i respostes, però també proves físiques en l'eliminatòria i una subhasta-espectacle que no deixava de ser una revista encoberta: l'escletxa a través de la qual Chicho Ibáñez Serrador modernitzava la televisió de l'època amb l'erotisme de les ballarines i secretàries i l'humor destraler de còmics com Bigote Arrocet, Arévalo i el mag Tamariz. El xou va convertir-se en tota una factoria d'estrelles televisives, des dels presentadors Kiko Ledgard i Mayra Gómez Kemp fins a actrius com Lydia Bosch i Beatriz Carvajal. Els premis (cotxes, apartaments, viatges) parlen també d'una època d'esplendor i un cert desenfrenament consumista.

3. 'Saber y ganar'

El més veterà, amb Jordi Hurtado al capdavant (481 vots, 13%)

Dirigit per Sergi Schaaff i presentat per l'incombustible Jordi Hurtado, és un dels espais més veterans de La 2. Estrenat el 17 de febrer del 1997, aquest programa, diari, ja ha superat les 3.000 emissions. La mecànica del joc es basa en les preguntes i les respostes, amb diferents modalitats. Tot i que els premis són modestos, el públic li és fidel (i fa que sempre tregui quotes d'audiència per sobre de la mitjana del canal). El fet de poder repetir de programa a programa ajuda a crear herois del Saber y ganar , com ara Víctor Castro, que després de més de 100 programes es va endur a casa 78.820 euros.

4. 'Humor amarillo'

'Slapstick' nipó i doblatges delirants (431 vots, 11%)

La glorificació de l'humor més surrealista i de l'entreteniment pel pur entreteniment. Una colla de valents -i inconscients- japonesos es lliuraven a proves que amenaçaven la seva integritat física. El deliri de tot plegat es multiplicava en l'emissió que emetia la televisió espanyola: el doblatge era totalment inventat. Takeshi Kitano exercia de mestre de cerimònies, abans de convertir-se en un dels directors més respectats del cinema japonès contemporani. Emès a Telecinco del 1990 al 1995 i repescat posteriorment per Cuatro amb menys fortuna a partir de l'any 2006.

5. (Empat) 'Filiprim'

El primer concurs espectacle de TV3 (356 vots, 9%)

Va regalar desenes de cotxes i milions de pessetes en premis, però el Filiprim era molt més que un concurs. Presentat per Josep Maria Bachs -excepte l'última temporada, que la conduïa Jordi Estadella- i amb un equip de guionistes que incloïa humoristes gràfics com Romeu i Perich, el programa era, sobretot, un gran espectacle d'humor surrealista que durant quatre anys -del 1986 al 1990- va atrapar un públic molt ampli i de totes les edats. El senyor Encarregat -interpretat per Jaume Sorribas- i l'Avi -Llàtzer Escarceller-, els telèfons tunejats i les etiquetes d'Okey imprescindibles per participar eren alguns dels elements claus d'un espai emblemàtic que es basava en un senzill joc telefònic.

5. (Empat) '¿Quién quiere ser millonario?'

El salt a la fama de l'esbojarrat Carlos Sobera (356 vots, 9%)

Aquest format, d'origen britànic, va aterrar a Telecinco el 1999 amb el nom 50x15 , en referència als 50 milions de pessetes que podia guanyar el concursant que respongués correctament a les 15 preguntes que se li formulaven. Només un, Enrique Chicote, va aconseguir-ho, el 21 de maig del 2000, després d'utilitzar el comodí de la trucada per informar la seva dona que sabia la resposta de l'última pregunta. Carlos Sobera va debutar com a presentador en l'àmbit estatal amb aquest espai, que va presentar també en la segona etapa, del 2005 al 2007, a Antena 3. Dos anys més tard la cadena va recuperar el format, amb Antonio Garrido al capdavant, i actualment La Sexta n'emet una nova versió, titulada El millonario i presentada per Nuria Roca.

7. 'Si l'encerto, l'endevino'

Endevinant frases fetes a partir de dibuixos (289 vots, 8%)

Produït per Gestmusic, aquest concurs estrenat a TV3 el 1995 convertia les frases fetes i els refranys populars en protagonistes. Dues parelles de concursants competien per ser els primers a desxifrar els dibuixos que representaven aquestes expressions i arribar a la final. Presentat inicialment per Rosa Gàmiz i més endavant per Josep Maria Bachs, el concurs va tenir un gran èxit de públic -entorn del 20% de share - i va ser exportat al Canal 9 -on es va emetre amb el nom de Si l'encerte, l'endevine -, a la gallega TVG - Cousa, cousiña - i a Telemadrid - Adivina, adivinanza -, que en va fer l'última versió el 1999.

8. 'Sis a traïció'

Mentides, enganys i conspiracions (217 vots, 6%)

Estrenat l'estiu del 2005, aquest programa, que obligava a deixar els escrúpols a casa, posava 50.000 euros en joc en cada edició. Cadascun dels sis participants explicava una història -certa o falsa- que justificava per què li feien falta els diners. Al final, però, no s'emportava el premi qui més el necessitava, ni qui aconseguia defensar millor la seva causa, ni tan sols aquell que se'n sortia més bé a l'hora d'enganyar els altres amb una història inventada. El guanyador era el jugador que, a base de pactes secrets amb els altres aspirants, aconseguia eliminar, un per un, la resta de rivals i, al final, trair el seu últim còmplice. Això sí, en cas que la traïció fos mútua, tots dos marxaven a casa amb les mans buides.

9. 'Cifras y letras'

Anagrames i matemàtica elemental (210 vots, 6%)

La mecànica era simple: o bé fer la paraula més llarga a partir de nou lletres escollides a l'atzar o bé arribar a un número escollit a sorts combinant sis números amb operacions matemàtiques simples. Elisenda Roca va exercir de presentadora d'aquest concurs reposat dels migdies de La 2 entre el 1991 i el 1996. Qui guanyava repetia al programa següent. Cada punt valia 5.000 pessetes (uns 30 euros) i, en cas d'aconseguir una paraula de nou lletres o arribar de manera exacta a totes les xifres d'un programa, el concursant s'embutxacava 500.000 pessetes (uns 3.000 euros). Un professor d'institut, Blai Figueras, va ser el concursant que va durar més programes, abans d'emprendre una carrera com a campió internacional de Scrabble.

10. 'El tiempo es oro'

Preguntes i respostes, i moltes enciclopèdies (204 vots, 5%)

Un joc impensable en temps de Google: la prova final implicava barallar-se amb atles, anuaris i altres llibres de consulta per trobar la resposta a una pregunta recargoladíssima. Però érem a l'any 1987 i el saber enciclopèdic i la cultura general podien ser encara els valors d'aquest programa, presentat per Constantino Romero, fins al seu comiat, l'any 1992. L'acompanyava l'hostessa Janine Calvo, que es va fer coneguda sobretot pels adjectius florits que li dedicava el seu company de plató. Els concursants responien a successives tandes de preguntes i, en un dels blocs, podien triar el tema sobre el qual volien respondre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT