Amics espanyols
Això no és una carta als Reis, però gairebé. És una carta als espanyols desconeguts. Als de Cáceres, Madrid, Sevilla... Als que compartiu amb mi el fet d’haver-vos emocionat amb el discàs Camino Soria de Gabinete Caligari, amb Tu frialdad, de Triana, amb tot el que van fer els d’El Último de la Fila, i que potser coneixeu en Llach, i us agrada, però que potser no coneixeu res més en llengua catalana.
Us escric als que no us vàreu creure allò de l’Arrimadas (“Llevo escolta porque todos sabemos lo que pasa en Cataluña”) perquè entenc que sou més oberts i raonables que els líders dels partits que voteu. Ara el govern de l’Estat ha detingut un regidor de Vic que va cometre el delicte de no presentar-se davant del jutge. “És que el delicte és no presentar-se davant del jutge”, remarquen els del PP. Com si el motiu pel qual el citava (donar suport en un ple a la declaració de ruptura del 9-N) no fos la clau. El regidor, ara sense passaport, ha hagut d’explicar el refrany “per fer una truita cal trencar els ous” al jutge de Madrid. Naturalment no ho hauria hagut d’explicar davant d’un jutge catalanoparlant, perquè ja ho hauria entès, però justament potser es tracta de fer palès que no se l’entén. Sort que no va dir “qui se’n va al llit amb nens es desperta mullat”, perquè ara potser l’estarien acusant de pederàstia.
Em dirigeixo a vosaltres, amb qui sempre tindré tantes coses en comú a part de la llengua castellana (feu un vi, un formatge, uns llibres meravellosos) per demanar-vos un favor. Si hi ha algú, entre vosaltres, que també troba que els catalans hem de votar el nostre futur, sisplau, digueu-ho. No podreu dir-ho a la tele o als diaris espanyols, esclar, perquè no podem fer-ho ni nosaltres, però sí a Twitter, a Facebook o als carrers. Digueu-ho on pugueu, perquè nosaltres també tendim a creure el que llegim i confonem, també, el que penseu amb el que pensen els líders dels partits que voteu.
