Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

La solidaritat ben entesa

Xavier García Albiol, líder del PP a Catalunya, va parlar a Els matins de TV3. Va repetir que hi ha d’haver “solidaritat” entre comunitats autònomes, però que també és el primer que creu que “les comunitats que més aporten” podrien rebre un tracte una mica diferent.

Aviam, companyons. Potser que parem amb la “solidaritat”, que ja fa uns quants anys que em va venir la regla. La solidaritat es tria. El solidari decideix què dóna i a qui. I se li reten comptes. La solidaritat no és una obligació, i és per això que quan Cuba era colònia espanyola, no se’ns acudia de dir que s’hi feia tabac “per solidaritat amb els Borbons”. Si l’aportació és obligatòria i desmesurada és un tribut. O un rescat. Cosa que ens duu a la segona part de la frase. “Les comunitats que més aporten podrien rebre un tracte diferent”. Un moment, que m’eixugo la candela.

Jo no tinc inconvenient a ser solidària amb altres països, sempre que primer pugui ser-ho amb el meu

Com si de solidaritat, a Catalunya, no ens en fes falta. Les comunitats “que més aporten”, després d’aportar, es queden sense res. ¿Es pensa el senyor García Albiol que a Catalunya no hi ha famílies sense ingressos i metges i mestres desbordats? ¿Es pensa que és normal fer sis hores de classe a cinc graus, perquè s’ha espatllat la caldera de l’escola? Cadascú té el marc mental de país que té a l’hora de sentir-se o “solidari” o “esquilat”. El meu és Catalunya. I el seu és Espanya (i no la península Ibèrica, poso per cas). Vull dir que jo no tinc inconvenient a ser solidària amb altres països, sempre que primer pugui ser-ho amb el meu. Dir “les comunitats que més aporten...” és com parlar d’uns ricatxos avars i no d’un grup de gent que no pot cobrir les necessitats bàsiques tot i els diners que genera. De què ens serveix “aportar molt” si al final estem pitjor que si aportéssim poc? No tenim diners per a la sanitat, per a la tele, per a l’ensenyament, per als trens, per a la cultura. Que no parlin de comunitats autònomes, doncs. Que parlin, sempre que es refereixin a nosaltres, de la Fundació Catalunya. I que ens enviïn de tant en tant les fotos de les autopistes radials i dels AVE per penjar-les al suro.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT