“Pregunti’m sobre la copa vaginal”
-Ui, nen, que has muntat una llibreria?
-Què va, Conxita, són els llibres que em vaig comprar ahir, aprofito ara que el bar està tranquil per anar llegint...
-Oh, i te’ls has de llegir tooots?! Ui, quina lletra més menuda... Espera, que em poso les ulleres.
-No tinc escapatòria, perquè són de penya que conec: aquest de poesia és d’una col·lega de la carrera; aquest d’aquí són contes, d’un cosí segon per part de ma mare; aquest és de la cunyada, premi de novel·la autoeròtica, aquest és del...
-Aaara ho veig, que no són d’escriptors de debò! Els escriptors de veritat que en fa, de dies, que surten a la tele i parlen a la ràdio i surten als més venuts!
-Per a la seva seguretat, les seves crítiques literàries no sortiran d’aquí, val?
-Que ets beneit! Mira que et fumbré un cop de llibre, eh?
-No, no, aquest no, que és fet a mà i es desmunta! Està plegat com un diari, veu?
-Ai, ara que dius diari, porta’m els d’abans-d’ahir, que vull mirar una cosa.
-Això, tinguem la festa en pau... Li deixo la pasta aquí i li vaig fent el cafè, eh?
-Aaah, això volia veure: no ho és pas, aquesta, la Romero!
-Qui és la Romero?
-Conxo, la dona del Felipe! Buèno, la d’abans, aquesta del diari és la d’ara. Oh, i les metxes que porta valen quartos, eh? Sí que dóna, Panamà...
-Vostè sabrà què diu, jo ja m’he perdut...
-Té, home: “La parella de Felipe González, als papers de Panamà ”. ¿A tu et sembla que és normal, això? Què volen dir, amb “la parella”, que estan casats o que no estan casats? Tu què hi dius, nen?
-Jo dic que d’aquests tòtems de la progressia que van amb el puro a la boca i un iot sota el cul ja no em sorprèn res.
-Oh, i si en comptes de la del Felipe fos la del Pujol, aquí a primera plana seria, amb unes lletres com d’aquí a allà...
-En això li he de donar la raó... La notícia de l’empresa de la Botella va durar dos dies, i d’aquesta de la dona del González demà ja no en parlarà ningú...
-Oh i tant, la dona del Rajoy deu estar ben tranquil·la, si vol fer cap malesa...
-Parlant de dones, llegeixi, llegeixi això...
-A veure: “La CUP de Manresa obre el debat sobre com educar entorn de la menstruació”. Ai, mare, però què...? ¿Això són coses de dir, als diaris?
-Collons, Conxita, qualsevol diria que no ha tingut mai la regla, vostè!
-Calla, beneit! Què has de saber, tu!
-No em foti riure, que sóc un tio però sóc una persona informada, eh? Pregunti’m, pregunti’m sobre la copa vaginal!
-Oi, oi, que ets pocavergonya!
-Què! Als països empobrits és l’alliberació de moltes dones! Segur que a vostè també li hauria canviat la vida, quan era jove!
-Mira, nen: ¿saps què m’hauria canviat la vida, a mi, quan era jove? Que la tia Pepa l’haguéssiu tingut els hòmens! Així a les cases hi hauria hagut aigua corrent i tasses de vàter des de l’edat de pedra, i les dones no hauríem hagut de perdre la salut pujant i baixant de les fonts tres vegades al dia amb els càntirs que t’esllomaven, i no ens hauríem fet malbé les mans amb l’aigua glaçada i el sabó Lagarto i la lejía, i saps per què? Perquè els hòmens prehistòrics haurien inventat la rentadora abans que la roda!
