Publicitat
Publicitat

Una eina per detectar la censura a internet

L’any passat, durant una onada de violentes protestes polítiques a Etiòpia, el govern va bloquejar més de quinze portals de notícies i el WhatsApp. La supressió també va arribar a llocs que promouen la llibertat d’expressió i els drets del col·lectiu LGBTQ+, així com als que ofereixen eines per eludir la censura, com Tor i Psiphon.

Tot això es va descobrir gràcies a l’ús d’un software anomenat Ooniprobe, que analitza les xarxes buscant censura. Aquest software el va crear fa més de cinc anys l’Observatori Obert d’Interferències a la Xarxa (OONI, per les sigles en anglès), un projecte amb suport de Tor amb l’objectiu de promoure la transparència, la rendició de comptes i el control de la censura a internet. El software és gratuït i de codi obert, de manera que pot utilitzar-lo qui vulgui. I, de fet, Ooniprobe ja té desenes de milers d’usuaris en més de 190 països.

Aquests usuaris han ajudat a reunir milions d’anàlisis de xarxes, tots publicats a OONI Explorer, que segurament és la principal font pública d’informació sobre la censura a internet. Gràcies a ells es va poder descobrir l’extensió de l’onada de censura de l’any passat a Etiòpia, i detalls de molts altres casos de censura en altres parts del món.

A Uganda grups locals van utilitzar Ooniprobe durant les eleccions generals de l’any passat, quan el govern va bloquejar les xarxes socials. Les dades que van sorgir de l’anàlisi d’Ooniprobe no només van confirmar les accions del govern sinó que també exposen la nòmina de llocs bloquejats i els diferents mètodes utilitzats pels proveïdors de serveis d’internet (ISP) per aplicar la censura.

Aquest software també va ser útil a Malàisia el 2015. Acusat d’haver transferit gairebé 700 milions de dòlars des del fons sobirà 1MDB a comptes bancaris personals, el primer ministre Najib Razak va intentar bloquejar els portals de notícies i blogs que informessin sobre l’escàndol. Però Ooniprobe va permetre a grups de la societat civil malàisia reunir proves del bloqueig.

La censura, per descomptat, no sempre es fa servir per protegir polítics poderosos; de vegades també s’utilitza per reforçar normes socials i culturals. Per exemple, la baixa tolerància social de l’homosexualitat a Indonèsia pot haver tingut a veure amb el bloqueig de nombrosos llocs web LGBTQ+, tot i que oficialment el país no restringeix els drets d’aquesta comunitat. Factors similars són aplicables al bloqueig de llocs considerats massa crítics amb l’islam.

Altres casos de censura legal d’internet inclouen el bloqueig de webs amb contingut sexual explícit en països que prohibeixen la pornografia.

Però, en altres casos, el motiu de la censura no és clar. Per exemple, a què es va deure el bloqueig d’un lloc de cites a Malàisia? Sembla que en alguns països la decisió de censurar certs llocs acaba sent dels ISP. Segons dades d’Ooniprobe, diversos ISP tailandesos van bloquejar l’accés a diferents tipus de webs (portals de notícies, Wikileaks, pornografia, etc.) adduint ordres imprecises de les autoritats.

Abans d’Ooniprobe aquesta censura era difícil de detectar, cosa que portava a la falta de rendició de comptes: era comú que governs i ISP neguessin qualsevol relació amb la censura. Fins i tot quan les autoritats publiquen llistes oficials de llocs bloquejats, no sempre inclouen tots els afectats. A més, quan les prohibicions s’aixequen, de vegades els ISP segueixen bloquejant els llocs. Per exemple, fa poc es va descobrir que Vimeo i Reddit estaven bloquejats en algunes xarxes d’Indonèsia, tot i que la veda oficial d’aquests llocs es va anul·lar fa més de dos anys.

Amb Ooniprobe els usuaris no només poden exposar la censura a internet sinó també obtenir molts detalls sobre com, quan, on i per part de qui és implementada.

Altres anàlisis d’Ooniprobe examinen l’accessibilitat d’aplicacions de xat (en concret, WhatsApp, Telegram i Facebook Messenger) en diferents xarxes, així com la d’eines anticensura com Tor, Psiphon i Lantern.

Les exhaustives dades d’OONI permeten efectuar uns controls i unes rendicions de comptes molt necessaris. Els advocats poden utilitzar-los per avaluar la legalitat de la censura d’internet als seus respectius països o presentar-los com a prova als tribunals. Periodistes, investigadors i activistes pels drets humans també poden utilitzar les dades com a complement de la seva feina. I projectes anticensura com Tor poden basar-se en l’evolució dels casos de censura descoberts per OONI per definir eines i estratègies.

Les dades d’OONI enriqueixen el discurs públic sobre la legalitat, necessitat i proporcionalitat de la censura a internet. Això els converteix en una eina crucial per protegir els drets humans, dins i fora d’internet.

Copyright Project Syndicate

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT