29/3: Tornem a estar entre dos focs

Les democràcies tornen a estar, com als anys trenta, entre dos focs, dos totalitarismes de signe contrari que coincideixen a voler-se carregar el que hi ha al mig, abans de xocar entre ells. S’han vist a Brussel·les. Les dues cares que té, com a mínim, el totalitarisme d’avui s’han mostrat. Una és l’islamisme polític, que ja és una amenaça real, que creu en la llei religiosa com a llei civil. L’altra és el populisme xenòfob, una amenaça potencial que va guanyant espai. Totes dues són incompatibles amb la democràcia. L’Europa que va sortir de la Segona Guerra Mundial, dominada per l’economicisme i escaldada pels totalitarismes, va creure que creant un estat del benestar obert garantiria la democràcia. No n’hi havia prou. La democràcia necessita benestar i justícia social, però també arrels ideològiques i culturals profundes. Els seus adversaris són ideològics. Cal defensar l’estat del benestar, però la batalla és en el món de les idees, és a dir, de la cultura. No hi pot haver democràcia sense demòcrates, sense ciutadans que creuen en els principis democràtics. Contra tots els totalitarismes, la democràcia s’ha de reforçar i guanyar en primer lloc la batalla de les idees. A Brussel·les s’ha vist que no està guanyada.