30/3: Voler un referèndum no és fer marxa enrere
El referèndum a l’escocesa o a la quebequesa no és una pantalla passada ni un objectiu al qual el sobiranisme català hagi de renunciar. És la via bona, la més democràtica, la que garanteix el reconeixement internacional, la que permet una sortida pactada, la que arbitra millor entre opinions divergents dins de Catalunya. Només té una pega: Espanya no la vol. No és el sobiranisme qui renuncia a aquesta via, és Espanya qui la nega. Per tant, al meu parer, tota l’estratègia del sobiranisme és intentar crear les condicions en les quals el referèndum sigui possible i sigui vist per totes les parts -l’opinió pública catalana, l’espanyola i la comunitat internacional- com la millor o l’única sortida d’un conflicte que no en té cap altra de bona: ni esperar que l’independentisme passi de moda ni forçar un moviment unilateral sense tenir una majoria clara. I llavors, el full de ruta? Al meu parer, per aconseguir que hi hagi la consciència que cal un referèndum vinculant i legal, on tothom accepti el resultat, cal demostrar que l’aposta va de veres i convèncer a tothom, independentistes o no, que no hi ha altra sortida. El full de ruta no és l’alternativa al referèndum sinó el millor camí per forçar-lo. Potser l’únic.
