BarcelonaDesempallegar-se de l’etiqueta de ser el causant del desacord entre l’independentisme no serà fàcil per a la CUP. Els discursos encesos d’alguns dirigents de Convergència i la divisió interna sobre la presentació de l’esmena a la totalitat als pressupostos han col·locat la formació anticapitalista en una posició difícil. Els diferents sectors de la CUP no han amagat les discrepàncies i, un cop consumat el veto, han fet públics els seus posicionaments. Poble Lliure i Constituents per la Ruptura -integrades al grup d’acció parlamentària- han mostrat el seu desacord amb la decisió presa, mentre que des de Lluita Internacionalista avalaven l’esmena.
La CUP es pot fracturar? La formació sempre ha patit tensions internes -les de la investidura o els pressupostos només en són els últims exemples- perquè s’hi integren diverses tradicions polítiques, que abasten des de l’independentisme fins al trotskisme. Sovint tenen opinions antagòniques sobre temes cabdals per al funcionament d’un partit polític, com la importància del front institucional o les relacions amb altres partits i entitats. Per això hi ha veus a la CUP que admeten que la fractura serà “tard o d’hora inevitable”, però n’hi ha que, tot i admetre la “falta de confiança” entre sectors, la veuen inviable. El que sí que pot passar és que es produeixin canvis al secretariat cupaire, que no ha aconseguit llimar les asprors entre els diferents sectors i està molt dividit. L’assemblea d’Esparreguera va aprovar que la nova direcció s’esculli telemàticament i, si s’escau, a través d’una candidatura conjunta -fins ara es votava individualment- per potenciar la recerca de consens entre els diferents corrents del partit. Si més de la meitat del secretariat dimiteix, s’escolliria forçosament un nou secretariat, una opció que no és descartable -ja va passar fa tot just un any-. De fet, hi ha veus que indiquen que aquesta podria ser una solució per fer pinya i mantenir la unitat.
Abanderar el RUI
La CUP provarà d’espolsar-se la responsabilitat d’haver trencat la unitat sobiranista. “Passarem a l’atac”, asseguren des del partit. Com? Abanderant el referèndum unilateral d’independència (RUI) per atraure el sector d’En Comú Podem. L’assemblea d’Esparreguera va avalar “forçar” aquest gest abans del gener del 2017. El RUI, creuen, hauria de “corregir els errors” del 9-N, com per exemple fer-ho a través d’un cens oficial, amb una pregunta binària i sense voluntaris. A més, són conscients que és un debat sensible que divideix Convergència. Aquest és un altre dels objectius de la CUP a curt termini: traslladar la pressió a CDC i evidenciar que l’“autèntic responsable” de no haver aprovat els comptes és el sector “dur” del partit de Puigdemont. La unitat sobiranista, diuen, només serà possible si es basa en un full de ruta compartit. Comença una nova etapa.
