Política 19/11/2014

El Govern té a punt la defensa jurídica davant la possible querella amb l'argument que "no té sentit jurídic ni legal"

Homs avisa que si s'acaba presentant l'Estat farà un "ridícul internacional extraordinari" propi d'un país "tercermundista"

Acn
2 min

BarcelonaEl conseller de Presidència, Francesc Homs, ha explicat que el Govern té a punt els arguments jurídics que utilitzarà per defensar-se davant la possibilitat d'una querella pel 9-N contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i alguns membres de l'executiu. En una entrevista a la Xarxa, Homs ha considerat que la querella "no té sentit jurídic ni legal" i ha reiterat que el Govern està convençut que ha actuat respectant la llei. El conseller també ha advertit a l'Estat que si acaba presentant la querella farà un "ridícul internacional extraordinari" i ho ha comparat amb un país "tercermundista". "Seria una imatge molt penosa de l'Estat", ha conclòs. Homs ha esgrimit alguns dels arguments jurídics que utilitzarà la Generalitat en cas que s'acabi formalitzant la presentació de la querella. Segons el conseller de Presidència és de "fàcil defensar" i només s'ha d'agafar el "manual" perquè hi ha diversos elements amb què defensar-se.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Entre ells ha citat que hi ha una "jurisprudència molt consolidada" del Tribunal Suprem en referència als delictes de desobediència. Homs assegura que segons aquest alt tribunal aquest tipus de delicte exigeixen que prèviament hi hagi hagut requeriments explícits, un fet que en el cas del 9-N no ha passat.

A més, Homs ha argumentat que un altre dels elements és que el govern espanyol no ha presentat cap "incident d'execució", que és la fórmula que jurídicament s'utilitza quan una de les parts creu que s'està incomplint el pronunciament d'un tribunal. El conseller també ha apel·lat a la "confusió" de la providència del TC en la què admetia a tràmit el recurs contra el procés participatiu i ha reiterat que el Govern encara no ha rebut cap resposta de l'aclariment que va presentar a l'alt tribunal sobre aquesta qüestió.

Per aquests motius, Homs ha assegurat que ni s'han plantejat la possibilitat que tot plegat acabi amb la inhabilitació del president de la Generalitat i ha remarcat que hi ha un "diferència abismal" entre el cas català i el de l'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, a qui van ordenar la inhabilitació per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) després de la il·legalització de Batasuna el 2003. En el cas d'Atutxa, segons ha recordat Homs, va rebre dos requeriments judicials.

A més, Homs també ha considerat un "contrasentit" que des del govern espanyol s'acusi el Govern d'actuar amb desobediència quan el mateix Mas va renunciar a la consulta tal com estava plantejada perdent el suport d'ERC després de la primera providència del TC .

Per tots aquesta arguments, Homs ha alertat l'Estat de la imatge que donaria internacionalment si acaba formalitzant la querella, després de la reunió de fiscals de sala d'aquest dimecres. "Si l'acaben formalitzant faran un ridícul internacional extraordinari. Imagini's que veiem que s'ha posat una querella a un president d'un territori per posar urnes i fomentar la llibertat d'expressió. Pensaríem que és un lloc tercermundista i seria una imatge molt penosa per a l'Estat", ha conclòs.

stats